Vés al contingut

Ferrotschermakita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralFerrotschermakita
Fórmula química☐{Ca₂}{Fe2+₃Al₂}(Al₂Si₆O22)(OH)₂
Epònimtschermakite rootname series (en) Tradueix i Ferrós Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusPedrera de granit B.G.P., La Clarté, Perros-Guirec, Côtes-d'Armor, Bretanya, França
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DE.10
Nickel-Strunz 9a ed.9.DE.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/D.05c Modifica el valor a Wikidata
Heys16.21.3
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 9,7598(6) Å; b = 18,022(1) Å; c = 5,3299(3) Å; β = 104,826(1)°
Grup puntual2/m - prismàtica
Grup espacialb2/m
Colorverd a verd fosc, verd-negre a negre, també verd marronós
Exfoliacióperfecta en {110}
Duresa5 a 6
Lluïssorvítria
Color de la ratllagris-verd clar
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,720 nγ = 1,750
Birefringènciaδ = 0,030
Dispersió òpticarelativament forta
Impureses comunesTi, Mn, Na, K, F, Cl, Mg, Fe
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2016-116
Any d'aprovació2017
SímbolFts Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La ferrotschermakita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del nom arrel tschermakita. Rep el nom per la seva relació rica en ferro amb tschermakita, la qual va rebre el nom de Gustav Tschermak.

Característiques

[modifica]

La ferrotschermakita és un silicat de fórmula química ☐{Ca₂}{Fe2+₃Al₂}(Al₂Si₆O22)(OH)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2017, i la primera publicació data del 2018. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6. Es pot confondre amb una almandina amb calci.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ferrotschermakita pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O11; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannilloïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferro-taramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrokatophorita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, katophorita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu de Mineralogia del Sistema Museale di Ateneo, de la Universitat de Pàdua, a Itàlia, amb el número de catàleg: 2016-02.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta a la pedrera de granit B.G.P., situada a La Clarté, al municipi de Perros-Guirec, dins el departament de Costes d'Armor (Bretanya, França). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.

Referències

[modifica]
  1. «Ferro-tschermakite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 desembre 2019].