Foguer

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Reproducció de foguers del període Romà-medieval
Reproducció de foguers de Brittany de finals del Segle XVIII.
Escut d'armes serbi (4 foguers)

Un foguer (xispa o ser de picar foc[1]) és una peça d'alt contingut de carboni o aliatge d'acer del que s'aconsegueix fer saltar espurnes en colpejar-lo contra una pedra foguera o roca similar.(Enciclopedia espasa por percusión del acero contra el pedernal se producían chispas..[2]).[3][4][5]

En els foguers moderns, els "sílexs naturals" generalment ja no s'utilitzen i han deixat pas als anomenats "sílexs artificials", que estan fets d'aliatges de ferroceri .

Història[modifica]

En temps primitius, el foguer de percussió era sovint utilitzat per a iniciar un foc. Abans de l'era de l'acer, s'utilitzaven diferents varietats de pirita o marcassita, juntament amb el sílex i altres pedres, colpejant-les entre si per fer espurnes d'alta temperatura que es podien emprar per a iniciar un foc.[6] Hi ha indicacions que Ötzi "l'Home del gel" podria haver utilitzat pirites per fer foc, ja que es van trobar trossos de bolet d'esca entre els seus estris.[7]

A partir de l' edat de ferro cap endavant, fins a la invenció dels mistos de fricció, colpejar l'acer contra el sílex era una manera comú de fer foc, i va ser el mètode més emprat a Europa durant els temps antics, l'Edat Mitjana i l'era dels víkings.[5][8]

Quan s'utilitzava l'acer i el sílex, el foguer es guardava dins d'una caixa d'esca de metall juntament amb el sílex i l'esca. En canvi al Tibet i a Mongòlia es portaven dins d'una funda de cuiro anomenada chuckmuck.

Al Japó, el ritu de fer foc per percussió es duia a terme utilitzant àgata o quars, ritu que també va ser utilitzat en rituals per atreure la bona sort o allunyar el mals esperits.[9][10]

Ús[modifica]

A part d'utilitzar l'acer per a colpejar el sílex, es poden utilitzar moltes altres roques dures, no poroses, que tinguin la vora afilada, com el sílex, jaspi o calcedònia.[4]

Es colpeja amb un brusc moviment descendent, el foguer contra el pedrenyal,[2] fet que produeix una pluja d'espurnes sobre l'esca. Les espurnes (en realitat petits trossets de metall incandescent arrencats al colpejar el foguer contra el pedrenyal,[2]ja que la Piroforicitat de l'acer fa que arribin a la seva temperatura de fusió.) creen petites flames sobre l'esca (o la tela de carbó), que un cop iniciada la seva combustió, només cal bufar una mica per encendre l'extrem d'una estella de fusta impregnada de Sofre.

Normalment s'utilitza tela de carbó o bolet d'esca ("amadou ") com esca per a recollir les espurnes de baixa temperatura generades al colpejar el foguer contra el sílex,[2] llavors el foc incipient generat es porta sobre una altra esca i es bufa fins a obtenir una flama viva. Tot i així, molts camperols dels segles passats havien de fer foc sense tenir ni bolet d'esca ni tela de carbó, en el seu lloc guardaven plantes carbonitzades dins la seva caixa d'esca.

Almogàvers[modifica]

Atès que és molt difícil subsistir sense foc, el foguer formava una part molt important dels estris dels Almogàvers:[11]

Vestien molt senzillament, tan sols una gonella o camisa curta (a l'estiu i a l'hivern), les polaines d'aquell temps i unes avarques de cuir. L'armament era molt lleuger: la llança, un coltell i dos dards. A més a més, al sarró hi duien pa per a dos o tres dies, i a la cintura un foguer per encendre el foc de la foguera.[12][11]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Boletín de dialectología española: El ser de picar foc (Figueras)., 1961. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Espasa-Calpe. Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana: Vol 20. (ENRI-ESPAN)Article:Eslabón. Espasa-Calpe, 1933, p. 1215. 
  3. «Traditional Firestarting Part I: How to Make Fire with Flint and Steel». Manly Skills, Self-Reliance, Survival. Art of Manliness. [Consulta: 27 juliol 2015].
  4. 4,0 4,1 «Do you have 5 Ways to Make Fire?». [Consulta: 27 juliol 2015].
  5. 5,0 5,1 «Fire from Steel - Custom forged fire steels from Roman through Fur Trade time periods». Angelfire.com. [Consulta: 21 juliol 2013].
  6. http://www.primitiveways.com/marcasite%20and%20flint.html
  7. http://www.iceman.it/en/mapleleaves
  8. «Viking Answer Lady Webpage - Viking Age Fire-Steels and Strike-A-Lights». Vikinganswerlady.com. [Consulta: 21 juliol 2013].
  9. http://alicegordenker.wordpress.com/2010/12/23/do-it-yourself-kiribi/
  10. http://www.japantimes.co.jp/news/2010/12/16/reference/kiribi/
  11. 11,0 11,1 ohDigital. Les cròniques catalanes: Escrits i memòria ; 1, 1 desembre 2015, p. 88–. 
  12. Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 31

Enllaços externs[modifica]