Fonda Espanya

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Fonda España
Raval - Fonda Espanya.JPG
Dades
Tipus edifici
Part de Llista d'edificis modernistes de Barcelona
Arquitecte Lluís Domènech i Montaner
Data de creació o fundació 1859
Cronologia
1903 reforma
Característica
Estil arquitectònic Eclecticisme, modernisme
Ubicació
Barcelona
Localització C. Sant Pau, 9-11
41° 22′ 49″ N, 2° 10′ 23″ E / 41.380213°N,2.172933°E / 41.380213; 2.172933Coord.: 41° 22′ 49″ N, 2° 10′ 23″ E / 41.380213°N,2.172933°E / 41.380213; 2.172933
BCIL
Identificador IPAC: 40471
Modifica dades a Wikidata

L'Hotel Espanya, també conegut com a Fonda Espanya, és un establiment hoteler al carrer Sant Pau del barri del Raval de Barcelona. És famós per la seva profusa decoració modernista realitzada el 1903 a càrrec de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner junt amb artistes de màxim nivell d'aquest moviment.

Dos germans Joan i Pau Riba, van obrir la "Fonda Espanya" cap a l'any 1850, i per la bona acollida que va tenir el negoci, van decidir ampliar-lo per a reconvertir-lo en hotel. Amb l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 els establiments d'hostatgeria de Barcelona varen tenir un creixement cap a la professionalització, recollint els principis del suís César Ritz que concebia un tipus d'allotjament diferent de la posada, fonda o hostatgeria. Un lloc acollidor i amb les comoditats perquè el client s'hi trobés com a casa.[1]

Varen encarregar el projecte de modernització a l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, que el va acabar el 1903. Tot i que la seva tasca s'havia limitat a la decoració, Domènech va actuar al front dels artesans amb la mateixa implicació com si s'hagués tractat d'un edifici sencer. El resultat va ser reconegut amb el premi en la categoria de "local comercial" en el Concurs anual d'edificis artístics.[2]

Descripció[modifica]

Esgrafiat del fons marí amb sirenes al menjador principal, obra de Ramon Casas, rematat per unes onades inspirades en Hokusai
Llar de foc d'Eusebi Arnau

Ubicat al Districte de Ciutat Vella, l'Hotel Espanya és un edifici entre mitgeres localitzat a l'illa de cases delimitada pels carrers de Sant Pau (des d'on es produeix l'accés principal), de les Penedides, de la Unió i La Rambla.[3]

De planta rectangular, l'estructura en alçat de l'edifici comprèn planta baixa, quatre pilantes i terrat transitable. La façana es presenta revestida amb morters, però les obertures, alineades en vuit eixos verticals i de dimensions decreixents, presenten llurs emmarcaments de pedra. La planta baixa s'obre al carrer per mitjà de vuit grans portals coronats per arcs de mig punt, amb llurs dovelles motllurades a platabandes i reposant sobre robustos pilars de pedra ornats a quarterons. Damunt d'aquests portals hi reposa una cornisa sobre la que sorgeixen les bolades dels tres balcons correguts del primer pis. Els balcons presenten llosanes de pedra motllurada i es tanquen per mitjà d'unes baranes a base de barrots i volutes de ferro forjat molt característiques de l'arquitectura de mitjan segle XIX. En el segon pis els balcons presenten la mateixa estructura, però no així en el tercer i quart pis, on hi ha balcons simples i ampitadors respectivament. Les portes que donen accés a aquests balcons presenten la llinda i els muntants motllurats a base de platabandes. La façana queda rematada per un cornisament d'estuc motllurat i amb mènsules de secció rectangular.[3]

El vestíbul principal actua com a distribuidor de la planta baixa i, mitjançant arcs de mig punt, dóna accés al restaurant, al celobert, a l'escala principal i a la cafeteria o sala de tertúlies. A les sobreportes, els carcanyols dels arcs són ornats amb els escuts daurats de les diferents corones que formen Espanya: Aragó, Castella, Lleó i Navarra. Els murs presenten un potent arrambador de marbre rosat amb inscripcions en relleu sobredaurat que donen la benvinguda als hostes. L'element més significatiu d'aquest espai és la columna central que sosté la jàssera del forjat. Acabada en marbre rosat, aquesta columna presenta un capitell floral i un fust estriat que serveix de suport a un llum de broze daurat consistent en un escut de Catalunya rematat per una corona mural i flanquejat per dos lleons que sostenen, a banda i banda, un parell de fanals de cristall tallat.[3]

El restaurant, ubicat a la dreta del vestíbul, és un gran saló de planta rectangular amb els murs revestits de marbre rosat i un arrambador consistent en un fris de fusta tallada a base de flors i penjadors per a abrics. Sota aquest fris hi corre un fris fet de mosaics de colors que representen, sobre un fons floral, els escuts de diverses províncies d'Espanya. Unes pilastres rematades amb mènsules de pedra esculpides amb lleons i escuts sostenen el forjat, que convina magistralment unes biguetes de fusta tallada i uns mosaics florals que cobreixen els revoltons. Al fons de la sala, tres arcs ornats amb mosaics florals donen accés a les cuines i a la Sala de les Sirenes. L'espai és il·luminat per uns notables llums de bronze daurat en forma de corona penjada del sostre i en forma d'aplic de tres braços adossats a les pilastres.[3]

La Sala de tertúlies o cafeteria, ubicada a l'esquerra del vestíbul, és un saló de planta rectangular cobert amb un forjat de fusta policromada i revoltó. La jàssera central d'aquest sostre és sostingut per dues columnes amb fust de marbre daurat amb un basament i un entaulament de gran volumetria i acabats en pedra de Montjuïc. Tanmateix, l'element més significatiu d'aquest espai és la gran llar de foc que presideix el saló, esculpida en alabastre pel cèlebre escultor Eusebi Arnau i cisellada per Alfons Juyol.[2] La boca de la llar, de perfil circular, és flanquejada per un ancià i una dona alletant un nadó mentre tot d'infants ballen en rotllana sobre un jaç de gespa. La xemeneia està decorada amb un potent escut d'Espanya que convina elements del regnat dels Reis Catòlics (els escuts) i de l'imperi de Carles I (l'àliga bicèfala, el toisó d'or i les columnes d'Hèrcules).[3]

La Sala de les Sirenes o peixera, ubicada al fons del vestíbul, és un saló de planta rectangular cobert amb un forjat de ferro forjat i revoltó revestit i una gran claraboia il·luminada des del pati de llums. Els murs presenten uns interessants arrambadors en què una gelosia de fusta contornejada acull els escuts en ceràmica blanca i blava, de diverses regions d'Espanya. Tanmateix, l'element més destacat d'aquest espai és la decoració esgrafiada en els murs, dissenyada pel cèlebre pintor Ramon Casas. Aquests esgrafiats representen, enmig de les onades del mar, un gran compendi de peixos i animals marins i un grup de sirenes que dansen gràcilment. A l'escòcia que uneix aquests murs i el forjat hi ha un fris d'onatges inspirat en "La ona" de Hokusai.[3]

Història[modifica]

L'Hotel Espanya va obrir les seves portes al número 11 del Carrer de Sant Pau l'any 1859. Llavors conegut com "Fonda de España", l'hotel, ubicat en un edifici preexistent, visqué reformes importants des dels inicis. El desembre de 1862 s'ampliaren les seves instal·lacions per mitjà de la compra de la veïna finca al número 9 del mateix carrer de Sant Pau. L'arquitecte Francesc Buixareu s'encarregà d'anexionar aquesta finca per mitjà d'una reedificació total, adaptant-la a la fonda original. Buixareu dissenyà noves habitacions, un saló, una terrassa, safareigs, i remuntà tres pisos a la part posterior de l'immoble, on hi havia hagut una casa de banys.[3]

El març de 1876, Joan Salvadó, industrial cerdà propietari de la fonda, sol·licità els permisos per remuntar una quarta planta per tal d'ampliar-ne la capacitat. Entre 1898 i 1901, el nou propietari Miquel Salvadó encarregà algunes reformes per als tancaments de la planta baixa i el pati i per instal·lar un ascensor elèctric. Entre 1902 i 1903 Lluís Domènech i Montaner s'encarregà de fer una reforma i redecoració integral dels interiors, comptant amb la col·laboració de l'escultor Eusebi Arnau i el pintor Ramon Casas. Aquesta obra va ser guardonada el 1904 com el millor establiment comercial en el Premi d'Arquitectura i Decoració convocat per l'Ajuntament de Barcelona. Després d'aquella reforma l'hotel esdevingué un dels principals establiments de la ciutat, comptant amb innovacions fins llavors poc habituals, com la llum elèctrica, el telèfon o l'ascensor, tot acompanyat d'una decoració moderna i elegant.[3]

Amb la mort de Miquel Salvadó l'any 1921, l'hotel passà a mans del seu nebot, Josep Simón i Salvadó, que l'any 1928, atesa la proximitat de l'Exposició Universal del 1929, construí nous espais en el terrat de l'hotel. Al llarg del segle XX la construcció de nous hotels més grans i moderns va contrarestar la celebritat de l'Hotel Espanya, que entrà en franca decadència. Després d'una important campanya de restauració i modernització de les instal·lacions, l'hotel reobrí l'any 2010 com un establiment de luxe que compta amb 82 habitacions i un servei de restauració dirigit pel cèlebre cuiner Martín Berasategui.[3]

Referències[modifica]

  1. Aznar Colet, Javier «Gran Hotel Internacional de Barcelona: un hotel efímero» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF) (en castellà). Puertos, 136, octubre-2006 [Consulta: 14 setembre 2009].
  2. 2,0 2,1 Permanyer 2004, pàg. 22
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 «Fonda España». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 4 desembre 2017].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fonda Espanya Modifica l'enllaç a Wikidata