Fonda Espanya

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Fonda Espanya

Modifica el valor a Wikidata
Imatge de l'entrada
Imatge de l'interior
Imatge
Dades
TipusHotel Modifica el valor a Wikidata
Part dellista d'edificis modernistes de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteLluís Domènech i Montaner Modifica el valor a Wikidata
Obertura1r gener 1859 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1863 ampliació, Arquitecte: Josep Boixareu i Gallart
1903 reforma, Arquitecte: Lluís Domènech i Montaner Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura eclèctica: façana
modernisme català: reforma Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciócarrer de Sant Pau, 9-11 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 48″ N, 2° 10′ 22″ E / 41.3799°N,2.1728°E / 41.3799; 2.1728
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC40471 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1258 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupantHotel Espanya Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhotelespanya.com… Modifica el valor a Wikidata

La Fonda Espanya, actualment Hotel Espanya, és un edifici situat al carrer de Sant Pau, 9-11 del Raval de Barcelona, catalogat com a bé d'interès cultural.[1][2] Hi destaca la decoració modernista realitzada per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner junt amb altres artistes d'aquest moviment, com ara Eusebi Arnau i Ramon Casas.

Història[modifica]

El 30 de desembre del 1858, un anunci publicat al Diario de Barcelona donava la notícia de l'obertura immediata de la Fonda de España al número 11 del carrer de Sant Pau.[3] Aquesta tingué lloc l'1 de gener del 1859 i el seu promotor era Josep Colomer i Giralt,[4] natural de Puigcerdà.[5] El desembre del 1862 s'amplià per mitjà de la compra de la finca veïna del número 9, reedificada segons el projecte de l'arquitecte Josep Buxareu,[6] que dissenyà noves habitacions, un saló, una terrassa, safareigs, i remuntà tres pisos a la part posterior de l'immoble, on hi havia hagut una casa de banys.[1]

En aquesta època, la fonda era regentada per Pelegrí Riu i Calvet,[7][8] natural de Dorres (Alta Cerdanya)[9] i casat amb Margarida Salvadó i Llorens.[10] El març del 1876, el seu sogre Joan Salvadó i Maurell,[11] industrial ceretà casat amb Bonaventura Llorens i Colomer,[12] neboda de Josep Colomer, sol·licità permís per a convertir un dels salons en habitacions per tal d'ampliar-ne la capacitat.[13] Entre 1898 i 1901, Miquel Salvadó i Llorens[14] encarregà algunes reformes per als tancaments de la planta baixa i el pati i per instal·lar-hi un ascensor elèctric.[1]

Entre 1902 i 1903, Lluís Domènech i Montaner va reformar i redecorar integralment els interiors, amb la col·laboració de l'escultor Eusebi Arnau i el pintor Ramon Casas. Aquesta obra va ser guardonada el 1904 com el millor establiment comercial en el Premi d'Arquitectura i Decoració convocat per l'Ajuntament de Barcelona. L'hotel esdevingué un dels principals establiments de la ciutat, comptant amb innovacions fins llavors poc habituals, com la llum elèctrica, el telèfon o l'ascensor, tot acompanyat d'una decoració moderna i elegant.[1] A la mort de Miquel Salvadó l'any 1921, l'hotel passà a mans del seu nebot, Josep Simon i Salvadó,[15] que l'any 1928, atesa la proximitat de l'Exposició Universal del 1929, va fer construir nous espais al terrat.[1]

Al llarg del segle xx, la construcció de nous hotels més grans i moderns va contrarestar la celebritat de l'Hotel Espanya, que entrà en franca decadència. Després d'una important campanya de restauració i modernització de les instal·lacions, reobrí l'any 2010 com un establiment de luxe amb 82 habitacions i un servei de restauració dirigit pel cuiner Martín Berasategui.[1]

Descripció[modifica]

La Fonda Espanya és un edifici de planta baixa i quatre pisos. La façana es presenta revestida amb morters, però les obertures, alineades en vuit eixos verticals i de dimensions decreixents, presenten llurs emmarcaments de pedra. La planta baixa s'obre al carrer per mitjà de vuit grans portals coronats per arcs de mig punt, amb llurs dovelles motllurades a platabandes i reposant sobre robustos pilars de pedra ornats a quarterons. Damunt d'aquests portals hi reposa una cornisa sobre la qual sorgeixen les bolades dels tres balcons correguts del primer pis. Els balcons presenten llosanes de pedra motllurada i es tanquen per mitjà d'unes baranes a base de barrots i volutes de ferro forjat molt característiques de l'arquitectura de mitjan segle xix. En el segon pis els balcons presenten la mateixa estructura, però no així en el tercer i quart pis, on hi ha balcons simples i ampitadors respectivament. Les portes que donen accés a aquests balcons presenten la llinda i els muntants motllurats a base de platabandes. La façana queda rematada per un cornisament d'estuc motllurat i amb mènsules de secció rectangular.[1]

El vestíbul principal actua com a distribuïdor de la planta baixa i, mitjançant arcs de mig punt, dona accés al restaurant, al celobert, a l'escala principal i a la cafeteria o sala de tertúlies. A les sobreportes, els carcanyols dels arcs són ornats amb els escuts daurats de les diferents corones que formen Espanya: Aragó, Castella, Lleó i Navarra. Els murs presenten un potent arrambador de marbre rosat amb inscripcions en relleu sobredaurat que donen la benvinguda als hostes. L'element més significatiu d'aquest espai és la columna central que sosté la jàssera del forjat. Acabada en marbre rosat, aquesta columna presenta un capitell floral i un fust estriat que serveix de suport a un llum de broze daurat consistent en un escut de Catalunya rematat per una corona mural i flanquejat per dos lleons que sostenen, a banda i banda, un parell de fanals de cristall tallat.[1]

El restaurant, ubicat a la dreta del vestíbul, és un gran saló de planta rectangular amb els murs revestits de marbre rosat i un arrambador consistent en un fris de fusta tallada a base de flors i penjadors per a abrics. Sota aquest fris hi corre un fris fet de mosaics de colors que representen, sobre un fons floral, els escuts de diverses províncies d'Espanya. Unes pilastres rematades amb mènsules de pedra esculpides amb lleons i escuts sostenen el forjat, que convina magistralment unes biguetes de fusta tallada i uns mosaics florals que cobreixen els revoltons. Al fons de la sala, tres arcs ornats amb mosaics florals donen accés a les cuines i a la Sala de les Sirenes. L'espai és il·luminat per uns notables llums de bronze daurat en forma de corona penjada del sostre i en forma d'aplic de tres braços adossats a les pilastres.[1]

La Sala de tertúlies o cafeteria, ubicada a l'esquerra del vestíbul, és un saló de planta rectangular cobert amb un forjat de fusta policromada i revoltó. La jàssera central d'aquest sostre és sostingut per dues columnes amb fust de marbre daurat amb un basament i un entaulament de gran volumetria i acabats en pedra de Montjuïc. Tanmateix, l'element més significatiu d'aquest espai és la gran llar de foc que presideix el saló, esculpida en alabastre pel cèlebre escultor Eusebi Arnau i cisellada per Alfons Juyol.[16] La boca de la llar, de perfil circular, és flanquejada per un ancià i una dona alletant un nadó mentre tot d'infants ballen en rotllana sobre un jaç de gespa. La xemeneia està decorada amb un potent escut d'Espanya que convina elements del regnat dels Reis Catòlics (els escuts) i de l'imperi de Carles I (l'àliga bicèfala, el toisó d'or i les columnes d'Hèrcules).[1]

La Sala de les Sirenes o peixera, ubicada al fons del vestíbul, és un saló de planta rectangular cobert amb un forjat de ferro forjat i revoltó revestit i una gran claraboia il·luminada des del pati de llums. Els murs presenten uns interessants arrambadors en què una gelosia de fusta contornejada acull els escuts en ceràmica blanca i blava, de diverses regions d'Espanya. Tanmateix, l'element més destacat d'aquest espai és la decoració esgrafiada en els murs, dissenyada pel cèlebre pintor Ramon Casas. Aquests esgrafiats representen, enmig de les onades del mar, un gran compendi de peixos i animals marins i un grup de sirenes que dansen gràcilment. A l'escòcia que uneix aquests murs i el forjat hi ha un fris d'onatges inspirat en L'ona de Hokusai.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 «Fonda España». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. «FONDA ESPAÑA (ACTUAL HOTEL ESPAÑA)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. «Fonda España». Diario de Barcelona, 30-12-1858, pàg. 11953.
  4. «Hostel España». Ruta dels emblemàtics. Fons d'imatges del comerç de Catalunya (FICC).
  5. «Josep Colomer Giralt». geneanet. Cata.
  6. «Josep Colomé. Sant Pau 9-11. Enderrocar i construir casa». Q127 Foment 1345 bis C. AMCB, 1863.
  7. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 133. 
  8. Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 505, 595, 682, 954, 1150. 
  9. «Pelegri Riu Calvet». geneanet. Cata.
  10. «Margarita Salvado Llorens». geneanet. Cata.
  11. «Joan Salvado Maurell». geneanet. Cata.
  12. «Bonaventura Llorens Colomer». geneanet. Cata.
  13. «Juan Salvadó. Sant Pau 9-11. Convertir en dormitoris un dels salons de la casa, mitjançant envans». Q127 Foment 826 E. AMCB, març 1876.
  14. «Miquel Salvado Llorens». geneanet. Cata.
  15. «Josep Simon Salvado». geneanet. Cata.
  16. Permanyer, 2004, p. 22.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fonda Espanya
  • «Fonda Espanya». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.