Fracció de l'Exèrcit Roig

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fracció de l'Exèrcit Roig
Abreviació RAF
Formació 1970
Extinció 1998
Tipus Organització armada
Propòsit/focus Revolució proletària
Regió servida Alemanya Alemanya Occidental

La RAF, sigles de Fracció de l'Exèrcit Roig (de l'alemany Rote Armee Fraktion), també coneguda amb el nom de Baader-Meinhof (pel cognom dels seus dos membres més significats: Andreas Baader i Ulrike Meinhof), fou una organització armada d'extrema esquerra de la República Federal d'Alemanya, activa durant la postguerra.[1]

Els antecedents del grup es poden remuntar a les protestes d'estudiants durant les acaballes de la dècada dels 1960. A Alemanya, les protestes van convertir-se en disturbis quan el 2 de juny del 1967 el Xa de l'Iran, Mohammad Reza Pahlavi, va fer una visita a Berlín Oest. Després d'un dia de violentes protestes d'exiliats iranians, amb el suport d'estudiants alemanys, el Xa va acudir a l'Òpera de Berlín. Durant el transcurs dels esdeveniments després de la funció, l'estudiant alemany Benno Ohnesorg va morir per un tret al cap quan la policia disparava.

Aquest fet, juntament a altres actes i aldarulls durant més protestes i a l'ample rebuig a la Guerra del Vietnam, motivà la unió de Thorwald Proll, Horst Söhnlein, Gudrun Ensslin i Andreas Baader, que varen decidir incendiar diverses botigues alemanyes. Foren arrestats el 2 d'abril del 1968, i durant el judici, la periodista Ulrike Meinhof publicà diversos articles en favor seu a la revista política Konkret.

Mentrestant, l'11 d'abril de 1968, Rudi Dutschke, líder intel·lectual de les protestes d'estudiants, va rebre un tret al cap, tot i que no va morir. L'atacant fou Josef Bachmann, un obrer d'idees anticomunistes. Els estudiants consideraren que el principal culpable era el diari sensacionalista Bild-Zeitung, que havia publicat titulars en contra de Dutschke, i per tant, la premsa conservadora, com la corporació Axel Springer, que editava el Bild-Zeitung, va esdevenir el nou objectiu dels protestants d'ultra-esquerra. Fou la primera generació de la RAF (1969-1974).[2] Es va donar a conèixer públicament el 14 de maig de 1970, quan Andreas Baader va ser alliberat per un comando. Va començar, aleshores, una lluita contra l'imperialisme i el capitalisme per part del grup, sempre força reduït, però que va gaudir del suport i la simpatia dels estudiants d'esquerres del país.

La segona generació (1974-1976), liderada per Siegfried Haag fou més professional i mortífera.[2] El 21 de desembre de 1975 amb membres de la Fracció de l'Exèrcit Roig van fer una incursió a la seu oficial d'Organització de Països Exportadors de Petroli a Viena amb Ilich Ramírez Sánchez conegut com a "Carlos el Chacal",[3] i rebre un avió per fugir a Alger amb 42 ostatges, que foren alliberats a Alger.

La tercera generació (1979-1993), liderada per Bridget Mohnhaupt,[2] no es va preocupar per la imatge pública i va incrementar el grau de violència.

La quarta generació (1979-1993) fou la que tingué més llaços amb els grups armats internacionals i va expandir els atacs a centres de l'OTAN i la indústria militar, i va espiar per al Pacte de Varsòvia.[2] Un dels seus escamots va prendre el nom de José Manuel Sevillano Martín,[4] militant del GRAPO mort en 15 de maig de 1990 en una vaga de fam a una presó espanyola.[5]

El grup no es va dissoldre formalment fins al 1998,[6] després de quatre generacions, tot i que ja l'any 1977 els seus dirigents van morir a una presó a Stammheim. Les accions de la RAF van acabar produint un total de 34 víctimes mortals, mentre que 20 membres del propi grup van perdre la vida.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Fracció de l'Exèrcit Roig». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Hamilton, Dwight; Rimsa, Kostas. Terror Threat: International and Homegrown Terrorists and Their Threat to Canada (en anglès). Dundurn, 2007, p. 43. ISBN 1550027360. 
  3. Edelbacher, Maximilian. Wiens dunkle Seite: Spektakuläre Kriminalfälle in der Donaumetropole 1972-2012 (en alemany). Sutton Verlag GmbH, 2012, p. 19. ISBN 3954000792. 
  4. Barth, Sylvio. Die Rote Armee Fraktion - Von der Entstehung bis zur Auflösung (en anglès). GRIN Verlag, 2003, p. 35. ISBN 3638232603. 
  5. «Dos grapos, únicos fallecidos por huelga de hambre en España» (en castellà). El País, 25/1/2007. [Consulta: 16/5/2013].
  6. 'RAF Aufloesungserklaerung';RAFinfo.de

Enlllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fracció de l'Exèrcit Roig