Francesca Llopis i Planas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Francesca Llopis)
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2018)
Infotaula de personaFrancesca Llopis i Planas

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1956 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintora, artista visual Modifica el valor a Wikidata
Participà en
28 març 2022Defensem l'escola en català Modifica el valor a Wikidata
Lloc webfrancescallopis.com… Modifica el valor a Wikidata

Francesca Llopis i Planas (Barcelona, 1956) és una artista visual catalana, especialitzada en pintura i vídeo art. Formada a l'escola EINA, la seva carrera s’inicià als anys 1980 a Barcelona. Actualment, desenvolupa la seva activitat entre Barcelona, Japó i Corea. Recentment, ha fet instal·lacions per Òmnium Cultural en el festival Llum de Barcelona, en el festival Big Draw al museu Picasso i amb l’Ajuntament de Barcelona amb la instal·lació Llum! al castell de Montjuïc, entre d’altres.

Biografia[modifica]

Es matricula a l'escola EINA el 1976[1] on coincideix amb Dani Freixes, América Sánchez, Albert Ràfols-Casamada, Maria Girona[2] i Manel Esclusa, entre d'altres. Entre el 1979 i el 1981 comparteix estudi d'interiorisme amb Josep Maria Civit i Toni Auquer i obté una beca de residència artística al Teater Studio dins del Pałac Kultury de Varsòvia. El cop d'estat significa un punt d'inflexió a la seva obra.[3][4] Va començar a exposar el seu treball l'any 1981.[5]

Entre el 1983 i el 1986 fa diverses exposicions. Història d'una temptació a MedaMOTHI a Montpeller, Barcelona trasbalsada al Metrònom i Els dits gèlids a la galeria Maeght,[6] a Barcelona, i Tráfico de efectos a la galeria Montenegro de Madrid. El 1988 fa residència d'artista a l'Accademia di Roma i a l'Écolle des Beaux Arts de Nimes.

El 2002 presenta la seva primera videoinstal·lació[5] 2 habitacions amb vistes, un retrat social de Barcelona. El 2004 a ETC tracta l'absència de les dones artistes en la història de l'art. El 2009 comença una nova etapa pictòrica. El 2015 exposa Dealers of memory al Japó, que consta de dues intervencions: la videoinstal·lació Apunts per un iceberg,[5] a l'escola de Kurokawana i la instal·lació Llibre de llàgrimes[5] al temple de Myoken. També al Japó fa l'acció Traction action a partir d'unir la humanitat amb l'Univers a través de l'infinit amb petjades de pigment rosa dels caminants de la ciutat.[7] El 2017 presenta la instal·lació Llum![8] amb neó i vidre al Castell de Montjuïc de Barcelona, com una reflexió sobre la memòria històrica,[9] la performance us & the state of things a Köln, Barcelona i altres llocs, i Big Draw al Museu Picasso de Barcelona amb Insecta’m i Enjardina’t.[4]

Les seves obres estan basades i tenen com a focus principal els seus viatges i la natura, treballant la pintura, el dibuix i les vídeo instal·lacions i col·laborant sovint amb altres artistes com Barbara Held i Robert Wyatt.[10] El seu recorregut i obra pictòrica comença amb l'arquitectura i les influències del neoexpressionisme dels anys 80, els quals li serveixen per a poder representar la cultura urbana.[3] Les seves influències venen, sobretot, de l'expressionisme abstracte.[11]

Conserven obra de Francesca Llopis el Museu d'Art Contemporani de Barcelona,[12] el Museu de Terrassa[13] el Museu d'Art de Sabadell.[14] i el Museu d'Art Modern de Tarragona (Esperant els Déus).

Selecció d'obres[modifica]

Artístiques[modifica]

Llibres[modifica]

  • Francesca Llopis. Un Embolic magnífic Fundació Espais, 1997.
  • Francesca Llopis. Duc un cuc al cap Barcelona, Fundació Espais d'Art Contemporani, 2006.
  • Francesca Llopis Paranys Foscos Lleida, Ajuntament de Lleida; Valls: FAC, 1997.

Referències[modifica]

  1. ↑ RIBAS TUR, ANTONI «La innovació de l'escola Eina contra la rigidesa del pla Bolonya». Ara, 10-04-2018.
  2. ↑ Combalía, Victoria «Maria Girona (1923-2015). Lejos de las modas». La Vanguardia.
  3. ↑ 3,0 3,1 Llopis, Francesca «Duc un cuc al cap». Fundació Espais d'Art Contemporani, 2006.
  4. ↑ 4,0 4,1 «INSECTA'M I ENJARDINA'T». Museu Picasso, Barcelona.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «L'artista Francesca Llopis torna al Japó». VilaWeb. Arxivat de l'original el 2018-02-11 [Consulta: 10 febrer 2018].
  6. ↑ Borràs, Maria Lluïsa «Pintura de mujer, no: simplemente pintura». La Vanguardia, 04-11-1986, pàg. 49.
  7. ↑ «Proclames de Llibertat: Francesca Llopis». Vilaweb, 03-12-2017 [Consulta: 9 març 2019].
  8. ↑ 8,0 8,1 Ajuntament de Barcelona LLUM! intervenció artística de Francesca Llopis.
  9. ↑ bonart «INTERVENCIÓ ARTÍSTICA DE FRANCESCA LLOPIS AL CASTELL DE MONTJUÏC». bonart.
  10. ↑ «Proclames de Llibertat: Francesca Llopis». VilaWeb.
  11. ↑ Giralt-Miracle, Daniel. Els nous camins estètics. Enciclopèdia Catalana. 
  12. ↑ «Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA)» (en català, castellà i anglès). [Consulta: 5 desembre 2019].
  13. ↑ «Museus en línia». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 desembre 2019].
  14. ↑ «Museus en línia». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 desembre 2019].
  15. ↑ O. S. «"L'H.Art-89" siembra Bellvitge hasta septiembre de una veintena de instalaciones escultóricas». La Vanguardia, 18-07-1989, pàg. 55.
  16. ↑ Chillida, Gisela «Nosaltres & l'estat de les coses». Núvol, 04-04-2018.

Bibliografia[modifica]

  • David Hodges, Francesca Llopis, Luc Tuymans. Enigma. Barcelona, Fundació "La Caixa", 1994.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francesca_Llopis_i_Planas&oldid=33214545»