Vés al contingut

Francisco Martínez Soria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancisco Martínez Soria

(2010) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 desembre 1902 Modifica el valor a Wikidata
Tarassona (província de Saragossa) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 febrer 1982 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Cabrera de Mar Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsPaco Martínez Soria Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de teatre, actor de cinema, actor, guionista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1934 Modifica el valor a Wikidata - 1981 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeConsuelo Ramos Sánchez (1929–) Modifica el valor a Wikidata
FillsFrancesc Martínez-Soria Ramos Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webdonpacomartinezsoria.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0554928 Allocine: 243750 Allmovie: p66942 TMDB.org: 222585
Discogs: 959753 Find a Grave: 7758519 Modifica el valor a Wikidata

Francisco Martínez Soria (Tarassona, Saragossa, 18 de desembre de 1902 – Madrid, 26 de febrer de 1982), conegut popularment com a Paco Martínez Soria, fou un actor i empresari de teatre i estrella del cinema espanyol.[1][2]

Biografia

[modifica]

Martínez Soria va néixer al poble de Tarassona (província de Saragossa, a 5 km de la frontera de Navarra i a 10 km de la frontera de Sòria). Neix dins una família humil, on el seu pare era policia. Quan era molt petit, la família es traslladà a viure a Barcelona, on començarà a estudiar a l'escola Pare Claret i posteriorment es posà a treballar com a comercial i dependent de comerç en una botiga de maquinària, Faust y Kammann, a la Ronda Sant Antoni.[3] Aficionat al teatre, començà a relacionar-se amb grups de teatre per a aficionats al barri de Gràcia (Barcelona). Va començar fent d’apuntador al grup d’aficionats de teatre de l'Artesà de Gràcia.[3]

El 24 d'octubre de 1929 es casà a la parròquia de Sant Joan Baptista, a la plaça de la Virreina amb la germana d'un company de teatre, Consuelo Ramos Sánchez. Tingué quatre fills: Consuelo, Natividad, Eugenia i Francesc.

En 1934 col·laborà com a extra en la comèdia Sereno…y tormenta del director Ignacio F. Iquino. Aviat començaria una bona relació amb Iquino amb qui farà moltes pel·lícules en el futur. Al començament de la Guerra Civil Espanyola, deixà el treball per centrar-se al teatre i començà a treballar com a actor professional. En 1938 debutà en el Teatre Fontalba amb la companyia teatral de Rafael López Somoza i amb un paper de l'obra Antonio pasó el infierno. Aquell mateix any tindria el seu primer paper de protagonista en un migmetratge còmic titulat Paquete, el fotógrafo público número uno.

En 1940 fundà la seva pròpia companyia. El 1944 és nomenat director i primer actor de la companyia de comèdia principal del Teatro de la Zarzuela de Madrid. Durant la dècada dels anys 40 treballà també al Teatre Urquinaona. El 1950 al costat del cineasta reusenc Ignacio Ferrés Iquino, comprà el Teatre Talia, també a Barcelona, per al cap de poc temps ser-ne el seu únic propietari. En aquest teatre actuà fins a la seva mort el 1982. A la dècada de 1950, tornaria a fer cinema i a la dècada dels 60 treballà dirigit pel director Pedro Lazaga. Amb un film de Lazaga aconseguiria èxit amb el llargmetratge La ciudad no es para mí. Des de llavors la figura de personatge de poble aniria unit a la seva persona fins a la seva mort, convertit en una estrella del cinema espanyol.

Morí al seu apartament a Madrid a causa d'una angina de pit el 26 de febrer de 1982,[4] abans d'anar a treballar al teatre. Dos dies després fou enterrat al cementiri de Cabrera de Mar, al Maresme.[5]

El teatre de Belles Arts de Tarazona, el seu poble natal, duu el seu nom: Museo Paco Martinez Soria.[6] En honor seu, el Teatre Talia es va anomenar Teatro Martínez Soria fins al seu tancament final el 1987 [7]

Filmografia

[modifica]

Discografia

[modifica]
  • 1963. El tartaja, Agustín Valverde. 95.0.011 C. Vergara, Barcelona.
  • 1964. Soy de Gerona, El profesor distraído. 184-HC. Vergara, Barcelona.
  • 1965. El taxista Cayetano, ¡Si no fuera por la tos!. 321-HC. Discos Vergara, Barcelona.
  • 1967. Me pasan unas cosas..., de l'obra La tía de Carlos. Vergara, Barcelona.
  • 1967. La ciudad no es para mi.
  • 1968. La venida del Mesías, Carta a un médico. 19.001-C. Vergara, Barcelona.
  • 196?. Los muchos motivos, Reclmando una deuda. 19.002-C. Vergara, Barcelona.
  • 1969. De profesión soltero, monòlegs inspirats en l'obra homònima de L. Tejedor i J. Alfayate. 19.0003-C. Vergara, Barcelona.
  • 1970. ¡Todo sea por los hijos!, monòleg basat en la comèdia La educación de los padres, original de F. Martínez Soria, F. Prada i D. Ramos. 19.004-C. Ariola, Vergara, Barcelona.
  • 19??. El gran tacaño.

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francisco Martínez Soria
  1. ↑ [enllaç sense format] http://www.donpacomartinezsoria.com/biografia.htm
  2. ↑ [enllaç sense format] http://www.infoaragon.net/informacion/Artes/Cine-y-Teatro/Paco-Martinez-Soria.php
  3. ↑ 3,0 3,1 «Un gracienc anomenat Paco Martínez Soria» (en catalan). [Consulta: 10 juliol 2021].
  4. ↑ M.T.I. «Un gran profesional nos ha dejado.» (en castellà). La Vanguardia, dissabte 27 febrer 1982. [Consulta: 10 juny 2009].
  5. ↑ «Entierro de Paco Martinez Soria en Cabrera de Mar» (en castellà). ABC, 28-02-1982. [Consulta: 25 agost 2013].
  6. ↑ [enllaç sense format] http://www.dpz.es/turismo/monograficos/tarazona/Tarzazonabellasartes.pdf Arxivat 2010-04-01 a Wayback Machine.  PDF
  7. ↑ «Teatre Talia». [Consulta: 22 maig 2016].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francisco_Martínez_Soria&oldid=31682826»