Franckeïta
 Franckeïta | |
|---|---|
 Franckeïta de la mina San José, Oruro, Bolívia  | |
| Fórmula química | Fe2+(Pb,Sn2+)₆Sn4+₂Sb₂S14 |
| Localitat tipus | Chocaya-Animas mines (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > sulfosals |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.HF.25b |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.HF.25b |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.17 |
| Dana | 03.01.04.02 |
| Heys | 6.1.18 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic - pinacoidal |
| Hàbit cristal·lí | normalment esfèrica, agregats de plaques primes en roseta; comunament massiva, radiada o foliada |
| Estructura cristal·lina | a = 46.9Å, b = 5.82Å, c = 17.3Å, α = 90°, β = 94.66°, γ = 90° |
| Color | gris fosc, a vegades amb irisacions |
| Macles | complexes |
| Exfoliació | {001} perfecta |
| Tenacitat | flexible |
| Duresa | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris fosca |
| Diafanitat | opaca |
| Gravetat específica | 5,88 a 5,92 |
| Densitat | 5,5 a 5,9 |
| Pleocroisme | feble |
| Impureses comunes | Zn, Ag, Ge, In |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Fke |
| Referències | [1] |
La franckeïta és un mineral de la classe de les sulfosals, un sulfur. Rep el seu nom dels enginyers de mines Carl i Ernest Francke. Va ser descoberta l'any 1893 a la mina Chocaya, Departament de Potosí, Bolívia. Pertany i dona nom al grup de la franckeïta.[2]
Característiques[modifica]
La franckeïta és un sulfur de plom, estany i antimoni. Cristal·litza en el sistema triclínic, i el seu hàbit és normalment esfèric, amb rosetes formades d'agregats de plaques primes. Comunament també se'n troba de forma massiva, radiada o foliada. La seva duresa és de 2,5 a 3 a l'escala de Mohs, i la seva lluentor és metàl·lica. La seva fórmula és Fe2+(Pb,Sn2+)₆Sn4+₂Sb₂S14, i pot presentar impureses de zinc, plata, germani o indi.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la franckeïta pertany a «02.HF: Sulfosals de l'arquetip SnS, amb SnS i unitats d'estructura de l'arquetip PbS» juntament amb els següents minerals: vrbaïta, cilindrita, incaïta, levyclaudita, potosiïta, coiraïta, abramovita i lengenbachita.
La potosiïta és una varietat de franckeïta pobre en Sn(II), mentre que la incaïta n'és una varietat rica.
Formació[modifica]
Es troba en els dipòsits hidrotermals de plata-estany a Bolívia i en dipòsits de contacte metamorfòsic de pedra calcària a la pedrera Kalkar a Califòrnia. Se'n troba juntament amb cilindrita, teal·lita, plagionita, zinkenita, cassiterita, wurtzita, pirrotina, marcassita, arsenopirita, galena, pirita, blenda, siderita i estannita.
Varietats[modifica]
Es coneixen dues varietats de franckeïta:
- La incaïta és una varietat rica en estany (II), amb fórmula química (Pb,Ag)₄Sn₄FeSb₂S15. A diferència de la franckeïta, cristal·litza en el sistema monoclínic, i la seva duresa és 2 a l'escala de Mohs. Rep el seu nom en honor dels habitants de l'imperi Inca. Va ser descrita per primera vegada a la mina Santa Cruz, Departament d'Oruro, Bolívia, tot i que se n'ha trobat també a l'Argentina, República Popular de la Xina i Japó.[3]
- La potosiïta és una altra varietat, però pobre en estany. En un principi es creia que eren dues espècies diferents, però des del 1997 l'IMA la classifica com una varietat de la franckeïta. Va ser descrita per primera vegada als dipòsits d'Andacaba, Província de Linares, Bolívia. Rep el seu nom del departament de Potosí. També se n'ha trobat a l'Argentina, Japó i el Canadà.[4]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Franckeïta |
- ↑ «Franckeite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 juliol 2014].
- ↑ «Franckeite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 juliol 2014].
- ↑ «Incaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 juliol 2014].
- ↑ «Potosíite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 juliol 2014].