Vés al contingut

Franckeïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralFranckeïta

Franckeïta de la mina San José, Oruro, Bolívia Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaFe2+(Pb,Sn2+)₆Sn4+₂Sb₂S14
Localitat tipusChocaya-Animas mines (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs > sulfosals
Nickel-Strunz 10a ed.02.HF.25b
Nickel-Strunz 9a ed.2.HF.25b Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/B.13 – Anhang Modifica el valor a Wikidata
Dana03.01.04.02
Heys6.1.18
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic - pinacoidal
Hàbit cristal·línormalment esfèrica, agregats de plaques primes en roseta; comunament massiva, radiada o foliada
Estructura cristal·linaa = 46.9Å, b = 5.82Å, c = 17.3Å, α = 90°, β = 94.66°, γ = 90°
Colorgris fosc, a vegades amb irisacions
Maclescomplexes
Exfoliació{001} perfecta
Tenacitatflexible
Duresa2,5 a 3
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllagris fosca
Diafanitatopaca
Gravetat específica5,88 a 5,92
Densitat5,5 a 5,9
Pleocroismefeble
Impureses comunesZn, Ag, Ge, In
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolFke Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La franckeïta és un mineral de la classe de les sulfosals, un sulfur. Rep el seu nom dels enginyers de mines Carl i Ernest Francke. Va ser descoberta l'any 1893 a la mina Chocaya, Departament de Potosí, Bolívia. Pertany i dona nom al grup de la franckeïta.[2]

Característiques

[modifica]

La franckeïta és un sulfur de plom, estany i antimoni. Cristal·litza en el sistema triclínic, i el seu hàbit és normalment esfèric, amb rosetes formades d'agregats de plaques primes. Comunament també se'n troba de forma massiva, radiada o foliada. La seva duresa és de 2,5 a 3 a l'escala de Mohs, i la seva lluentor és metàl·lica. La seva fórmula és Fe2+(Pb,Sn2+)₆Sn4+₂Sb₂S14, i pot presentar impureses de zinc, plata, germani o indi.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la franckeïta pertany a «02.HF: Sulfosals de l'arquetip SnS, amb SnS i unitats d'estructura de l'arquetip PbS» juntament amb els següents minerals: vrbaïta, cilindrita, incaïta, levyclaudita, potosiïta, coiraïta, abramovita i lengenbachita.

La potosiïta és una varietat de franckeïta pobre en Sn(II), mentre que la incaïta n'és una varietat rica.

Formació

[modifica]

Es troba en els dipòsits hidrotermals de plata-estany a Bolívia i en dipòsits de contacte metamorfòsic de pedra calcària a la pedrera Kalkar a Califòrnia. Se'n troba juntament amb cilindrita, teal·lita, plagionita, zinkenita, cassiterita, wurtzita, pirrotina, marcassita, arsenopirita, galena, pirita, blenda, siderita i estannita.

Varietats

[modifica]
Potosiïta, varietat de franckeïta, de la mina San José, Bolívia. Camp de visió d'aproximadament 10 mm.

Es coneixen dues varietats de franckeïta:

  • La incaïta és una varietat rica en estany (II), amb fórmula química (Pb,Ag)₄Sn₄FeSb₂S15. A diferència de la franckeïta, cristal·litza en el sistema monoclínic, i la seva duresa és 2 a l'escala de Mohs. Rep el seu nom en honor dels habitants de l'imperi Inca. Va ser descrita per primera vegada a la mina Santa Cruz, Departament d'Oruro, Bolívia, tot i que se n'ha trobat també a l'Argentina, República Popular de la Xina i Japó.[3]
  • La potosiïta és una altra varietat, però pobre en estany. En un principi es creia que eren dues espècies diferents, però des del 1997 l'IMA la classifica com una varietat de la franckeïta. Va ser descrita per primera vegada als dipòsits d'Andacaba, Província de Linares, Bolívia. Rep el seu nom del departament de Potosí. També se n'ha trobat a l'Argentina, Japó i el Canadà.[4]

Referències

[modifica]
  1. «Franckeite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 juliol 2014].
  2. «Franckeite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 juliol 2014].
  3. «Incaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 juliol 2014].
  4. «Potosíite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 juliol 2014].