Frank Cordell

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFrank Cordell
Biografia
Naixement 1 de juny de 1918
Londres, Anglaterra
Mort 6 de juliol de 1980(1980-07-06) (als 62 anys)
Hastings, Anglaterra
Nacionalitat Regne Unit Regne Unit
Activitat
Ocupació Compositor
Arranjador musical
Director d'orquestra
Branca militar Royal Air Force
Família
Cònjuge Magda Lustigova (1947-?)

IMDB: 0179460
Modifica les dades a Wikidata

Frank Cordell (Kingston upon Thames, Londres, Anglaterra, 1 de juny de 1918 − Hastings, East Sussex, Anglaterra, 6 de juliol de 1980) va ser un compositor, arranjador i director d'orquestra anglès.[1]

Biografia[modifica]

Compositor, arranjador i director d'orquestra a la BBC entre 1947 i 1955, Frank Cordell escriu sobretot música per a l'obra radiofònica The Gay Galliard de Margaret Irwin (1951, amb Valerie Hobson i John Laurie). Després, de 1955 a 1962, és director musical al si de HMV Records que publica discos microsolc on dirigeix la seva pròpia orquestra — sota la denominació «Frank Cordell and His Orchestra» —, en particular en un repertori d'arranjaments que realitza (com Lady, Be Good!, The Man I Love i Summertime de George Gershwin).

Finalment i a partir de 1962, des d'aleshores independent, es dedica principalment a la composició. Al cinema, se li deuen partitures per a dos documentals i quatre curtmetratges (entre els qualsFirst on the Road de Joseph Losey el 1959). Però sobretot, escriu la música de de catorze llargmetratges (majoritàriament britànics), el primer The Voice of Merrill de John Gilling (1952, amb Valerie Hobson i James Robertson Justice).

Citem igualment Khartum de Basil Dearden (1966, amb Charlton Heston i Laurence Olivier), Operació V2 de Boris Sagal (1969, amb David McCallum i Charles Gray) i Cromwell de Ken Hughes (1970, amb Richard Harris com a Oliver Cromwell i Alec Guinness). La seva última música per pel·lícules és per a Homicidis sota control de Larry Cohen (pel·lícula americana, 1976, amb Tony Lo Bianco i Deborah Raffin).

Signa també una partitura original per a 2001: una odissea de l'espai de Stanley Kubrick (1968) que no serà triada pel realitzador.

La pel·lícula històrica Cromwell li suposa una nominació al Globus d'Or a la millor banda sonora original i una altra a l'Oscar a la millor banda sonora.[2]

A la televisió, entre 1961 i 1971, Frank Cordell escriu músiques per a dos sèries documentals, un telefilm i dues sèries de ficció (catorze episodis de Court Marcial, 1965-1966).

Fora de la pantalla, compon, entre d'altres, peces de música lleugera (com Big Ben Waltz i Rhapsody in Red ), un concert per a violoncel, un concert per a trompa, o Gestures i Patterns , per a quartet de saxòfons.

Música per la pantalla[3][modifica]

Cinema[modifica]

Televisió[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «biografia de Frank Cordell». Imdb.
  2. «Frank Cordell, premis». The New York Times.
  3. «filmografia de Frank Cordell». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]

Portal

Portal: Cinema