François Benoist
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 setembre 1794 Nantes (França) |
| Mort | 6 maig 1878 (83 anys) París |
| Formació | Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Ocupació | organista, compositor, pedagog musical |
| Ocupador | Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa (1819–) |
| Gènere | Òpera, ballet i Rèquiem |
| Moviment | Música clàssica |
| Professors | Georges Scheyermann, Louis Adam i Charles Simon Catel |
| Alumnes | César Franck, Camille Saint-Saëns, Adolphe Adam, Jules Massenet, Théodore Dubois, Émile Paladilhe, Charles Lecocq, Louis James Alfred Lefébure-Wely, Charles-Alexis Chauvet, Charles Renaud de Vilbac, Eugène Anthiome, Albert Lavignac, Théodore Salomé, Paul Wachs i Louis Diémer |
| Instrument | Orgue, orgue i harmònium |
| Premis | |
| |
Signatura  | |
   | |
François Benoist (Nantes, 1794 - París, 1878) fou un compositor francès.
Feu va fer els estudis amb gran brillantor en el Conservatori d'aquesta última ciutat i guanyà el premi de Roma, sent nomenat al seu retorn organista de la capella reial i professor d'orgue del Conservatori, on tingué alumnes com Adolphe Deslandres,[1] Gaston Salvayre,[2] Edouard Silas entre d'altres,[3] càrrec que desenvolupà duran cinquanta-tres anys, comptant entre els seus deixebles amb Emile Paladilhe, Lèo Ehrhart, Bizet, Charles-Alexis Chauvet[4] i Cesar Franck.
Les seves temptatives envers el teatre foren poc afortunades, perquè al seu geni li anava més bé la música religiosa que la dramàtica. Les seves obres més importants són una missa de Rèquiem i la Bibliothèque de l'organiste. Se'l hi deuen a més les òperes Léonore et Félix (1821), i L'Apparition (1846), i els balls La Gipsy (1839), Le Diable amoreux (1840), Nisida (1848), i Pàquerette.
Bibliografia
[modifica]
- Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 9 (ISBN 84-239-4508-1)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 18, 1ª, part. pàg. 555 (ISBN 84-239-4518-9)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 53, pàg. 462 (ISBN 84 239-4553-7)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. 9, pàg. 1316 (ISBN 84-239-4579-0)
- ↑ *Enciclopèdia Espasa Volum núm. 17, pàg. 114. (ISBN 84-239-4517-0)