Vés al contingut

Fred Perry

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFred Perry

Modifica el valor a Wikidata
Nom originalFrederick John Perry
Biografia
Naixement18 maig 1909 Modifica el valor a Wikidata
Stockport (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 febrer 1995 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Melbourne (Austràlia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióWest London College Modifica el valor a Wikidata
Alçada183 cm Modifica el valor a Wikidata
Lateralitatdretà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótennista, periodista esportiu, jugador de tennis de taula Modifica el valor a Wikidata
Activitat1936 Modifica el valor a Wikidata - 1956 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Washington i Lee Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni net estimatcap valor Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaRegne Unit Regne Unit
Esporttennis de taula
tennis Modifica el valor a Wikidata
Mà de jocdretà Modifica el valor a Wikidata
Modalitat Partit de tennis Historial d'individualsHistorial d'individuals Nombre de victòries Rècord personal
Tennis individual 101–15 Modifica el valor a Wikidata 
Hall of fame Info HOF Modifica el valor a Wikidata
ATP Info ATP Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1931–1936 Equip de Copa Davis de Gran Bretanya
Família
CònjugeHelen Vinson (1935–1940) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webfredperry.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0675071 Modifica els identificadors a Wikidata


Frederick John «Fred» Perry (Stockport, Gran Manchester, Regne Unit, 18 de maig de 1909 - Melbourne, Victoria, Austràlia, 2 de febrer de 1995)[1][2] va ser un campió de tennis de taula i de tennis britànic.[3]

Va començar la seva carrera esportiva jugant al tennis de taula, i va arribar a campió del món el 1929.[4]

Després va jugar al tennis, on va ser considerat com el número 1 del món durant cinc anys durant els anys 1930, tres d'ells com amateur i uns altres dos com a professional. Va triomfar tres vegades en l'Obert dels Estats Units el 1933, 1934 i 1936, tres en Wimbledon en 1934, 1935, 1936, un en l'Obert d'Austràlia en 1934 i un en el Torneig de Roland Garros en 1935, un total de deu títols de Grand Slam individuals.[5] Fou el primer tenista a completar el Grand Slam durant la carrera, és a dir, el primer tenista a guanyar tots quatre torneigs de Grand Slam. També es va endur sis títols de Grand Slam de dobles masculins. Durant molts anys fou el darrer tenista britànic en guanyar un títol de Grand Slam, des de 1936 fins a l'any 2012, en el qual Andrew Murray va guanyar l'US Open 2012.

El 1933, Perry va ajudar a liderar l'equip de Gran Bretanya cap a la victòria sobre França en la Copa Davis, després va guanyar als Estats Units en les finals de 1934, i 1935, i el seu quart títol consecutiu amb una victòria sobre Austràlia el 1936.[6]

En finalitzar la temporada 1936 va esdevenir professional i es va traslladar als Estats Units, país del qual va adquirir la nacionalitat dos anys després. Això va decebre les autoritats britàniques del tennis, que com a represàlia, van ignorar els seus èxits i la seva contribució al tennis britànic durant molts anys. Finalment va recuperar el seu estatus i el van homenatjar amb una estàtua a les instal·lacions on es disputa el torneig de Wimbledon,

Després de la seva retirada esportiva va fundar la marca de roba esportiva que porta el seu nom i és reconeguda mundialment pel seu logotip, una corona de llorer, basat en l'antic símbol del torneig de Wimbledon.[7]

Biografia

[modifica]

Fill de Samuel Perry, polític i amo d'una fàbrica de cotó. Durant la seva infantesa va viure a les ciutats de Bolton, Wallasey i Ealing a causa de la feina del seu pare, que finalment va esdevenir membre del parlament britànic pels partits Laborista i Cooperatiu l'any 1929.

Perry va mantenir una relació sentimental amb l'actriu alemanya Marlene Dietrich. Posteriorment va arribar a prometre's amb l'actriu Mary Lawson (1934), però es van separar quan ell va traslladar-se als Estats Units. Va estar casat amb l'actriu Helen Vinson durant sis anys (1935-1940), fins que es van divorciar. Poc després es va casar amb la model Sandra Breaux, però l'enllaç va ser molt breu. Ja el 1945 es va casar amb Lorraine Walsh, però també va ser una relació molt curta. El darrer casament fou amb Barbara Riese l'any 1952, matrimoni que va durar uns quaranta anys, fins a la seva mort. Amb Riese van tenir dos fills: Penny i David. Perry va morir a l'hospital Epworth Hospital de Melbourne (Austràlia) a causa de les diverses costelles que es va trencar després d'una caiguda al lavabo de l'hotel.[1]

En el seu honor es va erigir una estàtua de bronze a l'All England Lawn Tennis Club de Wimbledon l'any 1984 per commemorar el 50è aniversari del seu primer títol a Wimbledon. També té diversos carrers dedicats, tan a la seva ciutat natal de Stockport, com a Londres, i d'altres ciutats del món. L'any 1975 fou inclòs en l'International Tennis Hall of Fame.

Tennis de taula

[modifica]

Campionats del món

[modifica]
1928 Estocolm Plata en dobles masculí (amb Charles Bull) Bronze en dobles mixt (amb Winifred Land) Bronze per equips (Anglaterra)
1929 Budapest Or en individual Bronze en dobles masculí (amb Charles Bull) Bronze per equips (Anglaterra)

Tennis

[modifica]

Torneigs de Grand Slam

[modifica]

Individual: 10 (8−2)

[modifica]
Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador
Guanyador 1. 1933 US Championships Jack Crawford 6−3, 11−13, 4−6, 6−0, 6−1
Guanyador 2. 1934 Australian Championships Jack Crawford 6−3, 7−5, 6−1
Guanyador 3. 1934 Wimbledon Jack Crawford 6−3, 6−0, 7−5
Guanyador 4. 1934 US Championships (2) Wilmer Allison 6−4, 6−3, 1−6, 8−6
Finalista 1. 1935 Australian Championships Jack Crawford 6−2, 4−6, 4−6, 4−6
Guanyador 5. 1935 Internationaux de France Gottfried von Cramm 6−3, 3−6, 6−1, 6−3
Guanyador 6. 1935 Wimbledon (2) Gottfried von Cramm 6−2, 6−4, 6−4
Finalista 2. 1936 Internationaux de France Gottfried von Cramm 0−6, 6−2, 2−6, 6−2, 0−6
Guanyador 7. 1936 Wimbledon (3) Gottfried von Cramm 6−1, 6−1, 6−0
Guanyador 8. 1936 US Championships (3) Don Budge 2−6, 6−2, 8−6, 1−6, 10−8

Dobles masculins: 4 (2−2)

[modifica]
Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador
Finalista 1. 1932 Wimbledon Pat Hughes Jean Borotra
Jacques Brugnon
0−6, 6−4, 6−3, 5−7, 5−7
Guanyador 1. 1933 Internationaux de France Pat Hughes Vivian McGrath
Adrian Quist
6−2, 6−4, 2−6, 7−5
Guanyador 2. 1934 Australian Championships Pat Hughes Adrian Quist
Don Turnbull
6−8, 6−3, 6−4, 3−6, 6−3
Finalista 2. 1935 Australian Championships Pat Hughes Jack Crawford
Vivian McGrath
4−6, 6−8, 2−6

Dobles mixts: 5 (4−1)

[modifica]
Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador
Guanyador 1. 1932 Internationaux de France Betty Nuthall Helen Wills Moody
Sidney Wood
6−4, 6−2
Guanyador 2. 1932 US Championships Sarah Palfrey Cooke Helen Jacobs
Ellsworth Vines
6−3, 7−5
Finalista 1. 1933 Internationaux de France Betty Nuthall Margaret Scriven-Vivian
Jack Crawford
2−6, 3−6
Guanyador 3. 1935 Wimbledon Dorothy Round Nell Hall Hopman
Harry Hopman
7−5, 4−6, 6−2
Guanyador 4. 1936 Wimbledon (2) Dorothy Round Sarah Palfrey Cooke
Don Budge
7−9, 7−5, 6−4

Torneigs de Pro Slam

[modifica]

Individual: 4 (2−2)

[modifica]
Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador
Guanyador 1. 1938 US Pro Tennis Championships Bruce Barnes 6−3, 6−2, 6−4
Finalista 1. 1939 US Pro Tennis Championships Ellsworth Vines 6−8, 8−6, 1−6, 18−20
Finalista 2. 1940 US Pro Tennis Championships (2) Don Budge 3−6, 7−5, 4−6, 3−6
Guanyador 2. 1941 US Pro Tennis Championships (2) Dick Skeen 6−4, 6−8, 6−2, 6−3

Palmarès

[modifica]

Equips: 5 (4−1)

[modifica]
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Equip Oponents Marcador
Finalista 1. 24 − 26 de juliol de 1931 Copa Davis, París, França Terra batuda Bunny Austin
Patrick Hugues
Charles Kingsley
Jean Borotra
Christian Boussus
Jacques Brugnon
Henri Cochet
2−3
Guanyador 1. 28 − 30 de juliol de 1933 Copa Davis, París Terra batuda Bunny Austin
Patrick Hugues
Harry Lee
Jean Borotra
Jacques Brugnon
Henri Cochet
Andre Merlin
3−2
Guanyador 2. 28 − 31 de juliol de 1934 Copa Davis, Londres, Regne Unit (2) Gespa Bunny Austin
Patrick Hugues
Harry Lee
George Lott
Frank Shields
Lester Stoefen
Sidney Wood
4−1
Guanyador 3. 27 − 30 de juliol de 1935 Copa Davis, Londres (3) Gespa Bunny Austin
Patrick Hugues
Raymond Tuckey
Wilmer Allison
Don Budge
John Van Ryn
5−0
Guanyador 4. 25 − 28 de juliol de 1936 Copa Davis, Londres (4) Gespa Bunny Austin
Patrick Hugues
Raymond Tuckey
Jack Crawford
Adrian Quist
3−2

Marca de roba

[modifica]

A finals de la dècada de 1940, el futbolista austríac Tibby Wegner va inventar un teixit antitraspirant i junt a Perry van dissenyar la primera canellera. A continuació van idear una samarreta esportiva de piqué de cotó de punt blanc amb mànigues curtes i botons a la solapa, semblants a la samarretes de René Lacoste. El polo de tennis es va llançar l'any 1952 coincidint amb la disputa del torneig de Wimbledon, i fou una èxit immediat.[6] El polo de color blanc es va reservar pel tennis i van dissenyar altres colors per jugar a tennis taula. El logotip de la marca fou una corona de llaurer, inspirat en el símbol de la victòria de l'antiga Grècia i també original del torneig de Wimbledon, i se situa cosit al pit esquerre de les samarretes.[8]

La família Perry va dirigir la marca de roba, bàsicament el seu fill David, fins que l'empresa japonesa Hit Union la va comprar l'any 1995, tot i que la família Perry va seguir treballant estretament amb la marca per mantenir el llegat de Fred Perry.[8]

Els polos d'aquesta marca van esdevenir un símbol de la cultura mod a la dècada de 1960. Als anys setanta també es va associar a skinheads i National Front. Posteriorment, el polo negre i groc va esdevenir «uniforme no oficial» de l'organització d'ultradreta Proud Boys, com a conseqüència, l'empresa va decidir retirar aquest polo del mercat nord-americà a partir del setembre de 2020 a banda de demanar a aquesta organització que no utilitzés la seva marca.[9][10][11]

Trajectòria

[modifica]

Individual

[modifica]
Torneig 1929 1930 1931 1932 1933 1934 1935 1936 1937 1938 1939 1940 1941 1942 1943 1944 1945 1946 1947 1948 1949 1950 1951 1952 1953 1954 1955 1956 1957 1958 1959 Títols V − D
Grand Slam
Australian Championships A A A A A G F A Professional No celebrat Professional 1 / 2 9 − 1
Internationaux de France A A 4R QF QF QF G F Professional No celebrat Professional 1 / 6 22 − 5
Wimbledon 3R 4R SF QF 2R G G G Professional No celebrat Professional 3 / 8 36 − 5
US Championships A 4R SF 4R G G SF G Professional 3 / 6 34 − 4
Pro Slam
U.S. Pro Amateur A F G G F A A NC A QF QF A A A A A A A QF A A 1R 1R 2 / 9 17 − 7
France Pro NC Amateur NC Amateur A A A No celebrat A NC A A 0 / 0 0 − 0
Wembley Pro No celebrat Amateur A A A No celebrat A A QF QF A No celebrat A A A A 0 / 2 2 − 2
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Burton, Mark. «Fred Perry, Wimbledon's true champion, dies at 85» (en anglès). The Independent, 03-02-1995. [Consulta: 27 juny 2011].
  2. «Fred Perry – Obituary» (en anglès). The Telegraph, 03-02-1995. Arxivat de l'original el 2016-09-19. [Consulta: 27 juny 2011].
  3. «Myers Seeds Fred Perry No. One; But Three Yanks Place» (en anglès). The Lewiston Daily Sun, 13-09-1934. [Consulta: 23 setembre 2020].
  4. The Table Tennis Collector Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine.
  5. «FACTBOX-Tennis-The six men to win all four grand slam titles» (en anglès). Reuters, 07-06-2009. Arxivat 29 de maig 2012 at Archive.is
  6. 6,0 6,1 Jackson, Peter «Who was Fred Perry?» (en anglès). BBC, 03-07-2009 [Consulta: 5 juny 2011].
  7. «Fred Perry: the icon and the outcast» (en anglès). BBC History Magazine, 05-07-2018. [Consulta: 27 juny 2011].
  8. 8,0 8,1 «Everyone for tennis: Fred Perry celebrates 60 years as a sportswear icon» (en anglès). The Independent, 15-10-2012. [Consulta: 18 octubre 2020].
  9. Miller-Idriss, Cynthia. «Why does the far right love Fred Perry? Mainstream fashion is its new camouflage» (en anglès). The Guardian, 29-08-2019. [Consulta: 18 octubre 2020].
  10. Woolf, Jake. «Fred Perry Wants Alt-Right Bros to Stop Wearing Their Polos» (en anglès). GQ, 11-07-2017. [Consulta: 18 octubre 2020].
  11. Swenson, Kyle. «The alt-right’s Proud Boys love Fred Perry polo shirts. The feeling is not mutual.» (en anglès). The Washington Post, 10-07-2017. [Consulta: 18 octubre 2020].

Enllaços externs

[modifica]
  • Fred Perry a l'ATP (anglès)
  • Fred Perry al web de la Federació Internacional de Tennis (anglès)
  • Fred Perry a la Copa Davis (anglès)