Vés al contingut

Frederic Longàs i Torres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrederic Longàs i Torres
Biografia
Naixement18 agost 1897 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort17 juny 1968 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Activitat
Ocupacióempresari, compositor, pianista Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: db72798e-93f7-4f65-b546-175a8b7f3bd3 Lieder.net: 8966 Modifica el valor a Wikidata

Frederic Longàs i Torres (Barcelona, 18 d'agost de 1897[1] - Santiago de Xile, 17 de juny de 1968) fou un pianista i compositor català.[2]

Biografia

[modifica]

Va estudiar piano amb Joaquim Malats i Enric Granados, esdevenint un pianista reconegut internacionalment a través de les seves gires artístiques.

L'any 1919 va abjurar de la fe protestant per a convertir-se en catòlic.[3] Es va casar en primeres núpcies amb Clotilde Huberti i Sargatal (1901-1929), qui era alumne de piano de l'Escola Vidiella de Barcelona. Després de la mort sobtada de la seva dona,[4] es va casar en segones núpcies amb la cantant madrilenya Margarita Salvi, de nom real Margarita Iglesias Escuder (1897-1981),[5] amb la qual va viure un cert temps a París. Va acompanyar en nombroses ocasions la soprano Conxita Badia. A partir del 1940, es va establir als Estats Units i anys més tard fixà la seva residència a Santiago de Xile, ciutat en què va morir. La seva obra inclou diferents peces per a piano, un concert per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, i un reguitzell de peces populars com la Cançó de Traginers, amb lletra de Josep Maria de Sagarra, i on palesa el mestratge i coneixement dels clàssics catalans.

Referències

[modifica]
  1. Segons el visat d'entrada a Brasil de 14 de juny de 1940 del Consolat de Brasil a Nova York. Passaport número 59 expedit pel Consolat d'Espanya a Nova York el 14 d'abril de 1939, residència aleshores de Frederic Longàs.
  2. «Frederic Longàs i Torres». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Mundo eclesiástico». La Correspondencia de España, 22-12-1919, pàg. 4.
  4. «Esquela». La Vanguardia, 17-02-1929, pàg. 2.
  5. Hernández Girbal, Florentino «Margarita Salvi». Ritmo - revista musical ilustrada, 01-10-1989, pàg. 215.