Frederic Godàs i Legido
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1879 Lleida |
| Mort | 1920 (40/41 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | pedagog |
| Família | |
| Cònjuge | Victorina Vila Badia |
| Fills | Enric Godàs i Vilà, Elvira Godàs i Vila, Frederic Godàs i Vila |
Frederic Godàs i Legido (Lleida, 1879 – Senalhac de la Tronquièra, 1920),[1] fou un pedagog conegut per fundar, juntament amb Victorina Vila, el Liceu Escolar de Lleida. Aquest va desplegar un ensenyament basat en els nous moviments pedagògics europeus a la Catalunya de començaments de segle xx.
Projecte pedagògic[modifica]
El Liceu Escolar de Lleida va començar el 1906[2] en un pis de la casa Albinyana del carrer Cavallers i, fruit del seu creixement, el 1912 es traslladà en un local nou a l'avinguda Blondel al centre de la ciutat.
El Liceu Escolar s'integrà en els nous moviments pedagògics que van fer que Catalunya estigués a l'avantguarda de l'educació europea a principis del segle passat, ja que s'impartia una educació integral amb tota mena d'innovacions: intercanvis culturals, excursions, sortides de camp, conferències, exposicions, festes locals, gimnàstica, esports i publicacions com, per exemple, el Butlletí del centre.
L'esposa de Godàs, Victorina Vila Badia (1883-1962), va completar el projecte educatiu del seu marit obrint l'escola de noies Minerva. Aquestes dues institucions educatives van portar a Lleida les noves tendències pedagògiques de la Catalunya del segle xx i van ser unes fervents defensores de l'escola pública, gratuïta, obligatòria i de qualitat, enfront de les escoles confessionals elitistes de l'època.
A partir de 1914, l'enorme influència i prestigi de l'escola va fer que el Liceu obrís sucursals a Balaguer, Castellserà, Bellcaire, Almacelles, Bellvís i Alcampell.
El projecte de Frederic Godàs es trencà quan, el 2 de novembre de 1937, l'aviació italiana al servei del bàndol franquista bombardejà Lleida i, concretament, l'edifici del Liceu. Hi van morir 48 alumnes i diversos professors.[3] La dictadura franquista s'encarregà de tornar a l'educació tradicional i calgué esperar més de 30 anys per recuperar l'escola activa catalana que pedagogs com Frederic Godàs ja practicaven fa un segle.
Actualment, hi ha una escola a la ciutat (al barri de Cappont) que duu el nom de Frederic Godàs i una escultura a l'avinguda de Blondel recorda el tràgic bombardeig, just en el lloc on hi havia el Liceu Escolar de Lleida.
Activitat política[modifica]
Frederic Godàs i Legido mantingué paral·lelament una constant activitat política, de fet és considerat l'home clau de la primera època de Joventut Republicana a Lleida, juntament amb Humbert Torres i Alfred Perenya. Fou elegit regidor a la Paeria els anys 1909, 1911 i 1915.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Frederic Godàs i Legido». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Torres i Pereña, Víctor. Memòries polítiques i familiars. Pagès, 1994, p. 31. ISBN 8479351950.
- ↑ Miret, S. «Commemoració dels bombardejos del 1937». El Punt Avui, 03-11-2016. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Victorina Vila Badia». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
Bibliografia[modifica]
- Esteban, Hermínia. Amb el biberó a les trinxeres: la lleva de 1941 durant la Guerra Civil. Pagès Editors, 2003. ISBN 9788497790154.