En matemàtiques , la funció zeta de Lerch , de vegades anomenada funció zeta de Hurwitz-Lerch , és una funció especial que generalitza la funció zeta de Hurwitz i el polilogaritme . Porta el nom del matemàtic txec Matyáš Lerch (1860-1922)[ 1]
La funció zeta de Lerch ve donada per
L
(
λ
,
α
,
s
)
=
∑
n
=
0
∞
e
2
π
i
λ
n
(
n
+
α
)
s
.
{\displaystyle L(\lambda ,\alpha ,s)=\sum _{n=0}^{\infty }{\frac {e^{2\pi i\lambda n}}{(n+\alpha )^{s}}}.}
Una funció relacionada, el transcendent de Lerch , ve donada per
Φ
(
z
,
s
,
α
)
=
∑
n
=
0
∞
z
n
(
n
+
α
)
s
.
{\displaystyle \Phi (z,s,\alpha )=\sum _{n=0}^{\infty }{\frac {z^{n}}{(n+\alpha )^{s}}}.}
Les dues funcions estan relacionats, tal com
Φ
(
e
2
π
i
λ
,
s
,
α
)
=
L
(
λ
,
α
,
s
)
.
{\displaystyle \,\Phi (e^{2\pi i\lambda },s,\alpha )=L(\lambda ,\alpha ,s).}
Una representació integral ve donada per
Φ
(
z
,
s
,
a
)
=
1
Γ
(
s
)
∫
0
∞
t
s
−
1
e
−
a
t
1
−
z
e
−
t
d
t
{\displaystyle \Phi (z,s,a)={\frac {1}{\Gamma (s)}}\int _{0}^{\infty }{\frac {t^{s-1}e^{-at}}{1-ze^{-t}}}\,dt}
per a
ℜ
(
a
)
>
0
∧
ℜ
(
s
)
>
0
∧
z
<
1
∨
ℜ
(
a
)
>
0
∧
ℜ
(
s
)
>
1
∧
z
=
1.
{\displaystyle \Re (a)>0\wedge \Re (s)>0\wedge z<1\vee \Re (a)>0\wedge \Re (s)>1\wedge z=1.}
Una representació integral de contorn ve donada com
Φ
(
z
,
s
,
a
)
=
−
Γ
(
1
−
s
)
2
π
i
∫
0
(
+
∞
)
(
−
t
)
s
−
1
e
−
a
t
1
−
z
e
−
t
d
t
{\displaystyle \Phi (z,s,a)=-{\frac {\Gamma (1-s)}{2\pi i}}\int _{0}^{(+\infty )}{\frac {(-t)^{s-1}e^{-at}}{1-ze^{-t}}}\,dt}
per a
ℜ
(
a
)
>
0
∧
ℜ
(
s
)
<
0
∧
z
<
1
{\displaystyle \Re (a)>0\wedge \Re (s)<0\wedge z<1}
on el contorn no ha de tancar cap dels punts
t
=
log
(
z
)
+
2
k
π
i
,
k
∈
Z
.
{\displaystyle t=\log(z)+2k\pi i,k\in Z.}
Hi ha una representació integral semblant a l'integral d'Hermite
Φ
(
z
,
s
,
a
)
=
1
2
a
s
+
∫
0
∞
z
t
(
a
+
t
)
s
d
t
+
2
a
s
−
1
∫
0
∞
sin
(
s
arctan
(
t
)
−
t
a
log
(
z
)
)
(
1
+
t
2
)
s
/
2
(
e
2
π
a
t
−
1
)
d
t
{\displaystyle \Phi (z,s,a)={\frac {1}{2a^{s}}}+\int _{0}^{\infty }{\frac {z^{t}}{(a+t)^{s}}}\,dt+{\frac {2}{a^{s-1}}}\int _{0}^{\infty }{\frac {\sin(s\arctan(t)-ta\log(z))}{(1+t^{2})^{s/2}(e^{2\pi at}-1)}}\,dt}
per a
ℜ
(
a
)
>
0
∧
|
z
|
<
1
{\displaystyle \Re (a)>0\wedge |z|<1}
i
Φ
(
z
,
s
,
a
)
=
1
2
a
s
+
log
s
−
1
(
1
/
z
)
z
a
Γ
(
1
−
s
,
a
log
(
1
/
z
)
)
+
2
a
s
−
1
∫
0
∞
sin
(
s
arctan
(
t
)
−
t
a
log
(
z
)
)
(
1
+
t
2
)
s
/
2
(
e
2
π
a
t
−
1
)
d
t
{\displaystyle \Phi (z,s,a)={\frac {1}{2a^{s}}}+{\frac {\log ^{s-1}(1/z)}{z^{a}}}\Gamma (1-s,a\log(1/z))+{\frac {2}{a^{s-1}}}\int _{0}^{\infty }{\frac {\sin(s\arctan(t)-ta\log(z))}{(1+t^{2})^{s/2}(e^{2\pi at}-1)}}\,dt}
per a
ℜ
(
a
)
>
0.
{\displaystyle \Re (a)>0.}
Representacions semblants incluen
Φ
(
z
,
s
,
a
)
=
1
2
a
s
+
∫
0
∞
cos
(
t
log
z
)
sin
(
s
arctan
t
a
)
−
sin
(
t
log
z
)
cos
(
s
arctan
t
a
)
(
a
2
+
t
2
)
s
2
tanh
π
t
d
t
,
{\displaystyle \Phi (z,s,a)={\frac {1}{2a^{s}}}+\int _{0}^{\infty }{\frac {\cos(t\log z)\sin {\Big (}s\arctan {\tfrac {t}{a}}{\Big )}-\sin(t\log z)\cos {\Big (}s\arctan {\tfrac {t}{a}}{\Big )}}{{\big (}a^{2}+t^{2}{\big )}^{\frac {s}{2}}\tanh \pi t}}\,dt,}
i
Φ
(
−
z
,
s
,
a
)
=
1
2
a
s
+
∫
0
∞
cos
(
t
log
z
)
sin
(
s
arctan
t
a
)
−
sin
(
t
log
z
)
cos
(
s
arctan
t
a
)
(
a
2
+
t
2
)
s
2
sinh
π
t
d
t
,
{\displaystyle \Phi (-z,s,a)={\frac {1}{2a^{s}}}+\int _{0}^{\infty }{\frac {\cos(t\log z)\sin {\Big (}s\arctan {\tfrac {t}{a}}{\Big )}-\sin(t\log z)\cos {\Big (}s\arctan {\tfrac {t}{a}}{\Big )}}{{\big (}a^{2}+t^{2}{\big )}^{\frac {s}{2}}\sinh \pi t}}\,dt,}
sostenint per z positiu (i més generalment allà on conflueixen les integrals). A més,
Φ
(
e
i
φ
,
s
,
a
)
=
L
(
φ
2
π
,
a
,
s
)
=
1
a
s
+
1
2
Γ
(
s
)
∫
0
∞
t
s
−
1
e
−
a
t
(
e
i
φ
−
e
−
t
)
cosh
t
−
cos
φ
d
t
,
{\displaystyle \Phi (e^{i\varphi },s,a)=L{\big (}{\tfrac {\varphi }{2\pi }},a,s{\big )}={\frac {1}{a^{s}}}+{\frac {1}{2\Gamma (s)}}\int _{0}^{\infty }{\frac {t^{s-1}e^{-at}{\big (}e^{i\varphi }-e^{-t}{\big )}}{\cosh {t}-\cos {\varphi }}}\,dt,}
Aquesta última fórmula també es coneix com a fórmula de Lipschitz .
La funció zeta de Hurwitz és un cas especial, donat per
ζ
(
s
,
α
)
=
L
(
0
,
α
,
s
)
=
Φ
(
1
,
s
,
α
)
.
{\displaystyle \,\zeta (s,\alpha )=L(0,\alpha ,s)=\Phi (1,s,\alpha ).}
El polilogaritme és un cas especial de la funció zeta de Lerch, donat per
Li
s
(
z
)
=
z
Φ
(
z
,
s
,
1
)
.
{\displaystyle \,{\textrm {Li}}_{s}(z)=z\Phi (z,s,1).}
La funció khi de Legendre és un cas especial, donat per
χ
n
(
z
)
=
2
−
n
z
Φ
(
z
2
,
n
,
1
/
2
)
.
{\displaystyle \,\chi _{n}(z)=2^{-n}z\Phi (z^{2},n,1/2).}
La funció zeta de Riemann ve donada per
ζ
(
s
)
=
Φ
(
1
,
s
,
1
)
.
{\displaystyle \,\zeta (s)=\Phi (1,s,1).}
La funció eta de Dirichlet ve donada per
η
(
s
)
=
Φ
(
−
1
,
s
,
1
)
.
{\displaystyle \,\eta (s)=\Phi (-1,s,1).}
Per a λ racional, la suma és una arrel de la unitat , i per tant
L
(
λ
,
α
,
s
)
{\displaystyle L(\lambda ,\alpha ,s)}
es pot expressar com una suma finita sobre la funció zeta de Hurwitz . Suposem
λ
=
p
q
{\displaystyle \lambda ={\frac {p}{q}}}
amb
p
,
q
∈
Z
{\displaystyle p,q\in \mathbb {Z} }
i
q
>
0
{\displaystyle q>0}
. Llavors
z
=
ω
=
e
2
π
i
p
q
{\displaystyle z=\omega =e^{2\pi i{\frac {p}{q}}}}
i
ω
q
=
1
{\displaystyle \omega ^{q}=1}
.
Φ
(
ω
,
s
,
α
)
=
∑
n
=
0
∞
ω
n
(
n
+
α
)
s
=
∑
m
=
0
q
−
1
∑
n
=
0
∞
ω
q
n
+
m
(
q
n
+
m
+
α
)
s
=
∑
m
=
0
q
−
1
ω
m
q
−
s
ζ
(
s
,
m
+
α
q
)
{\displaystyle \Phi (\omega ,s,\alpha )=\sum _{n=0}^{\infty }{\frac {\omega ^{n}}{(n+\alpha )^{s}}}=\sum _{m=0}^{q-1}\sum _{n=0}^{\infty }{\frac {\omega ^{qn+m}}{(qn+m+\alpha )^{s}}}=\sum _{m=0}^{q-1}\omega ^{m}q^{-s}\zeta (s,{\frac {m+\alpha }{q}})}
Diverses identitats inclouen:
Φ
(
z
,
s
,
a
)
=
z
n
Φ
(
z
,
s
,
a
+
n
)
+
∑
k
=
0
n
−
1
z
k
(
k
+
a
)
s
{\displaystyle \Phi (z,s,a)=z^{n}\Phi (z,s,a+n)+\sum _{k=0}^{n-1}{\frac {z^{k}}{(k+a)^{s}}}}
i
Φ
(
z
,
s
−
1
,
a
)
=
(
a
+
z
∂
∂
z
)
Φ
(
z
,
s
,
a
)
{\displaystyle \Phi (z,s-1,a)=\left(a+z{\frac {\partial }{\partial z}}\right)\Phi (z,s,a)}
i
Φ
(
z
,
s
+
1
,
a
)
=
−
1
s
∂
∂
a
Φ
(
z
,
s
,
a
)
.
{\displaystyle \Phi (z,s+1,a)=-\,{\frac {1}{s}}{\frac {\partial }{\partial a}}\Phi (z,s,a).}
Una representació en sèries per al transcendent de Lerch ve donada per
Φ
(
z
,
s
,
q
)
=
1
1
−
z
∑
n
=
0
∞
(
−
z
1
−
z
)
n
∑
k
=
0
n
(
−
1
)
k
(
n
k
)
(
q
+
k
)
−
s
.
{\displaystyle \Phi (z,s,q)={\frac {1}{1-z}}\sum _{n=0}^{\infty }\left({\frac {-z}{1-z}}\right)^{n}\sum _{k=0}^{n}(-1)^{k}{\binom {n}{k}}(q+k)^{-s}.}
(Vegeu que
(
n
k
)
{\displaystyle {\tbinom {n}{k}}}
és un coeficient binomial ).
La sèrie és vàlida per a totes s , i per a z complex amb Re(z )<1/2. Vegeu que hi ha una semblança general amb una representació en sèries similar per a la funció zeta de Hurwitz .
Arthur Erdélyi va donar una sèrie de Taylor al primer paràmetre. Es pot escriure com a la sèrie següent, que és vàlida per a:[ 2]
|
log
(
z
)
|
<
2
π
;
s
≠
1
,
2
,
3
,
…
;
a
≠
0
,
−
1
,
−
2
,
…
{\displaystyle |\log(z)|<2\pi ;s\neq 1,2,3,\dots ;a\neq 0,-1,-2,\dots }
Φ
(
z
,
s
,
a
)
=
z
−
a
[
Γ
(
1
−
s
)
(
−
log
(
z
)
)
s
−
1
+
∑
k
=
0
∞
ζ
(
s
−
k
,
a
)
log
k
(
z
)
k
!
]
{\displaystyle \Phi (z,s,a)=z^{-a}\left[\Gamma (1-s)\left(-\log(z)\right)^{s-1}+\sum _{k=0}^{\infty }\zeta (s-k,a){\frac {\log ^{k}(z)}{k!}}\right]}
Si s és un nombre enter positiu , llavors
Φ
(
z
,
n
,
a
)
=
z
−
a
{
∑
k
=
0
k
≠
n
−
1
∞
ζ
(
n
−
k
,
a
)
log
k
(
z
)
k
!
+
[
ψ
(
n
)
−
ψ
(
a
)
−
log
(
−
log
(
z
)
)
]
log
n
−
1
(
z
)
(
n
−
1
)
!
}
,
{\displaystyle \Phi (z,n,a)=z^{-a}\left\{\sum _{{k=0} \atop k\neq n-1}^{\infty }\zeta (n-k,a){\frac {\log ^{k}(z)}{k!}}+\left[\psi (n)-\psi (a)-\log(-\log(z))\right]{\frac {\log ^{n-1}(z)}{(n-1)!}}\right\},}
on
ψ
(
n
)
{\displaystyle \psi (n)}
és la funció digamma .
Una sèrie de Taylor amb una tercera variable ve donada per
Φ
(
z
,
s
,
a
+
x
)
=
∑
k
=
0
∞
Φ
(
z
,
s
+
k
,
a
)
(
s
)
k
(
−
x
)
k
k
!
;
|
x
|
<
ℜ
(
a
)
,
{\displaystyle \Phi (z,s,a+x)=\sum _{k=0}^{\infty }\Phi (z,s+k,a)(s)_{k}{\frac {(-x)^{k}}{k!}};|x|<\Re (a),}
on
(
s
)
k
{\displaystyle (s)_{k}}
és el símbol de Pochhammer .
La sèrie a = -n ve donada per
Φ
(
z
,
s
,
a
)
=
∑
k
=
0
n
z
k
(
a
+
k
)
s
+
z
n
∑
m
=
0
∞
(
1
−
m
−
s
)
m
Li
s
+
m
(
z
)
(
a
+
n
)
m
m
!
;
a
→
−
n
{\displaystyle \Phi (z,s,a)=\sum _{k=0}^{n}{\frac {z^{k}}{(a+k)^{s}}}+z^{n}\sum _{m=0}^{\infty }(1-m-s)_{m}\operatorname {Li} _{s+m}(z){\frac {(a+n)^{m}}{m!}};\ a\rightarrow -n}
Un cas especial per a n = 0 té la següent sèrie
Φ
(
z
,
s
,
a
)
=
1
a
s
+
∑
m
=
0
∞
(
1
−
m
−
s
)
m
Li
s
+
m
(
z
)
a
m
m
!
;
|
a
|
<
1
,
{\displaystyle \Phi (z,s,a)={\frac {1}{a^{s}}}+\sum _{m=0}^{\infty }(1-m-s)_{m}\operatorname {Li} _{s+m}(z){\frac {a^{m}}{m!}};|a|<1,}
on
Li
s
(
z
)
{\displaystyle \operatorname {Li} _{s}(z)}
és el polilogaritme .
Una sèrie asimptòtica per a
s
→
−
∞
{\displaystyle s\rightarrow -\infty }
Φ
(
z
,
s
,
a
)
=
z
−
a
Γ
(
1
−
s
)
∑
k
=
−
∞
∞
[
2
k
π
i
−
log
(
z
)
]
s
−
1
e
2
k
π
a
i
{\displaystyle \Phi (z,s,a)=z^{-a}\Gamma (1-s)\sum _{k=-\infty }^{\infty }[2k\pi i-\log(z)]^{s-1}e^{2k\pi ai}}
per a
|
a
|
<
1
;
ℜ
(
s
)
<
0
;
z
∉
(
−
∞
,
0
)
{\displaystyle |a|<1;\Re (s)<0;z\notin (-\infty ,0)}
, i
Φ
(
−
z
,
s
,
a
)
=
z
−
a
Γ
(
1
−
s
)
∑
k
=
−
∞
∞
[
(
2
k
+
1
)
π
i
−
log
(
z
)
]
s
−
1
e
(
2
k
+
1
)
π
a
i
{\displaystyle \Phi (-z,s,a)=z^{-a}\Gamma (1-s)\sum _{k=-\infty }^{\infty }[(2k+1)\pi i-\log(z)]^{s-1}e^{(2k+1)\pi ai}}
per a
|
a
|
<
1
;
ℜ
(
s
)
<
0
;
z
∉
(
0
,
∞
)
.
{\displaystyle |a|<1;\Re (s)<0;z\notin (0,\infty ).}
Una sèrie asimptòtica en la funció gamma incompleta
Φ
(
z
,
s
,
a
)
=
1
2
a
s
+
1
z
a
∑
k
=
1
∞
e
−
2
π
i
(
k
−
1
)
a
Γ
(
1
−
s
,
a
(
−
2
π
i
(
k
−
1
)
−
log
(
z
)
)
)
(
−
2
π
i
(
k
−
1
)
−
log
(
z
)
)
1
−
s
+
e
2
π
i
k
a
Γ
(
1
−
s
,
a
(
2
π
i
k
−
log
(
z
)
)
)
(
2
π
i
k
−
log
(
z
)
)
1
−
s
{\displaystyle \Phi (z,s,a)={\frac {1}{2a^{s}}}+{\frac {1}{z^{a}}}\sum _{k=1}^{\infty }{\frac {e^{-2\pi i(k-1)a}\Gamma (1-s,a(-2\pi i(k-1)-\log(z)))}{(-2\pi i(k-1)-\log(z))^{1-s}}}+{\frac {e^{2\pi ika}\Gamma (1-s,a(2\pi ik-\log(z)))}{(2\pi ik-\log(z))^{1-s}}}}
per a
|
a
|
<
1
;
ℜ
(
s
)
<
0.
{\displaystyle |a|<1;\Re (s)<0.}
La funció polilogarítmica
L
i
n
(
z
)
{\displaystyle \mathrm {Li} _{n}(z)}
es defineix com
L
i
0
(
z
)
=
1
1
−
z
,
L
i
−
n
(
z
)
=
z
d
d
z
L
i
1
−
n
(
z
)
.
{\displaystyle \mathrm {Li} _{0}(z)={\frac {1}{1-z}},\qquad \mathrm {Li} _{-n}(z)=z{\frac {d}{dz}}\mathrm {Li} _{1-n}(z).}
Sigui
Ω
a
≡
{
C
∖
[
1
,
∞
)
if
ℜ
a
>
0
,
z
∈
C
,
|
z
|
<
1
if
ℜ
a
≤
0.
{\displaystyle \Omega _{a}\equiv {\begin{cases}\mathbb {C} \setminus [1,\infty )&{\text{if }}\Re a>0,\\{z\in \mathbb {C} ,|z|<1}&{\text{if }}\Re a\leq 0.\end{cases}}}
Per a
|
A
r
g
(
a
)
|
<
π
,
s
∈
C
{\displaystyle |\mathrm {Arg} (a)|<\pi ,s\in \mathbb {C} }
i
z
∈
Ω
a
{\displaystyle z\in \Omega _{a}}
, una expansió asimptòtica de
Φ
(
z
,
s
,
a
)
{\displaystyle \Phi (z,s,a)}
per a grans
a
{\displaystyle a}
i
s
{\displaystyle s}
fixes i
z
{\displaystyle z}
és donada per
Φ
(
z
,
s
,
a
)
=
1
1
−
z
1
a
s
+
∑
n
=
1
N
−
1
(
−
1
)
n
L
i
−
n
(
z
)
n
!
(
s
)
n
a
n
+
s
+
O
(
a
−
N
−
s
)
{\displaystyle \Phi (z,s,a)={\frac {1}{1-z}}{\frac {1}{a^{s}}}+\sum _{n=1}^{N-1}{\frac {(-1)^{n}\mathrm {Li} _{-n}(z)}{n!}}{\frac {(s)_{n}}{a^{n+s}}}+O(a^{-N-s})}
per a
N
∈
N
{\displaystyle N\in \mathbb {N} }
.[ 3]
Sigui
f
(
z
,
x
,
a
)
≡
1
−
(
z
e
−
x
)
1
−
a
1
−
z
e
−
x
.
{\displaystyle f(z,x,a)\equiv {\frac {1-(ze^{-x})^{1-a}}{1-ze^{-x}}}.}
Fem que
C
n
(
z
,
a
)
{\displaystyle C_{n}(z,a)}
siguin els seus coeficients de Taylor a
x
=
0
{\displaystyle x=0}
. Aleshores, per a solucions
N
∈
N
,
ℜ
a
>
1
{\displaystyle N\in \mathbb {N} ,\Re a>1}
i
ℜ
s
>
0
{\displaystyle \Re s>0}
,
Φ
(
z
,
s
,
a
)
−
L
i
s
(
z
)
z
a
=
∑
n
=
0
N
−
1
C
n
(
z
,
a
)
(
s
)
n
a
n
+
s
+
O
(
(
ℜ
a
)
1
−
N
−
s
+
a
z
−
ℜ
a
)
,
{\displaystyle \Phi (z,s,a)-{\frac {\mathrm {Li} _{s}(z)}{z^{a}}}=\sum _{n=0}^{N-1}C_{n}(z,a){\frac {(s)_{n}}{a^{n+s}}}+O\left((\Re a)^{1-N-s}+az^{-\Re a}\right),}
com
ℜ
a
→
∞
{\displaystyle \Re a\to \infty }
.[ 4]
El transcendent de Lerch està implementat a LerchPhi in Maple .
↑ «Matyáš Lerch » (en anglès). Math Story .
↑ Johnson , B. R. «Generalized Lerch zeta-function » (en anglès). Pacific J. Math. , 53(1), 1974, pàg. 189–193. DOI : 10.2140/pjm.1974.53.189 .
↑ Ferreira , Chelo; López , José L. «Asymptotic expansions of the Hurwitz–Lerch zeta function» (en anglès). Journal of Mathematical Analysis and Applications , 298(1), 01-10-2004, pàg. 210–224. DOI : 10.1016/j.jmaa.2004.05.040 .
↑ Cai , Xing Shi; López , José L. «A note on the asymptotic expansion of the Lerch's transcendent» (en anglès). Integral Transforms and Special Functions , 10-06-2019, pàg. 1–12. arXiv : 1806.01122 . DOI : 10.1080/10652469.2019.1627530 .
Apostol , T. M. Lerch's Transcendent (en anglès). Cambridge University Press: NIST Handbook of Mathematical Functions, 2010. ISBN 978-0-521-19225-5 .
Bateman , H. ; Erdélyi , A. Higher Transcendental Functions ( PDF ) (en anglès). I. New York: McGraw-Hill , 1953. «Vegeu § 1.11, "The function Ψ(z ,s ,v )", p. 27» Arxivat 2011-08-11 a Wayback Machine .
Gradshteyn , Izrail Solomonovich ; Ryzhik , Iosif Moiseevich; Geronimus , Yuri Veniaminovich ; Tseytlin , Michail Yulyevich ; Jeffrey , Alan. «9.55». A: Table of Integrals, Series, and Products (en anglès). Academic Press, 2015. ISBN 978-0-12-384933-5 . LCCN 2014010276 .
Guillera , Jesus; Sondow , Jonathan «Double integrals and infinite products for some classical constants via analytic continuations of Lerch's transcendent» (en anglès). The Ramanujan Journal , 16(3), 2008, pàg. 247–270. arXiv : math.NT/0506319 . DOI : 10.1007/s11139-007-9102-0 .
Jackson , M. «On Lerch's transcendent and the basic bilateral hypergeometric series ₂ψ ₂» (en anglès). J. London Math. Soc. , 25(3), 1950, pàg. 189–196. DOI : 10.1112/jlms/s1-25.3.189 .
Johansson , F.; Blagouchine , Ia. «Computing Stieltjes constants using complex integration» (en anglès). Mathematics of Computation , 88(318), 2019, pàg. 1829-1850. arXiv : 1804.01679 . DOI : 10.1090/mcom/3401 .
Laurinčikas , Antanas; Garunkštis , Ramūnas. The Lerch zeta-function (en anglès). Dordrecht: Kluwer Academic Publishers, 2002. ISBN 978-1-4020-1014-9 .
Lerch , Matyáš «Note sur la fonction
K
(
w
,
x
,
s
)
=
∑
k
=
0
∞
e
2
k
π
i
x
(
w
+
k
)
s
{\displaystyle \scriptstyle {\mathfrak {K}}(w,x,s)=\sum _{k=0}^{\infty }{e^{2k\pi ix} \over (w+k)^{s}}}
» ( PDF ) (en francès). Acta Mathematica , 11(1–4), 1887, pàg. 19–24. DOI : 10.1007/BF02612318 . .
Aksenov , Sergej V.; Jentschura , Ulrich D. «C and Mathematica Programs for Calculation of Lerch's Transcendent » (en anglès), 2002.
Garunkstis , Ramunas. «Provides numerous references and preprints » (en anglès), 2005.
Garunkstis , Ramunas. «Approximation of the Lerch Zeta Function » ( PDF ) (en anglès).
Weisstein , Eric W. , «Lerch Transcendent» a MathWorld (en anglès).
«§25.14, Lerch's Transcendent » (en anglès). NIST Digital Library of Mathematical Functions . National Institute of Standards and Technology, 2010.