Gabriel Miró i Ferrer
 | |
| Nom original | (es) Gabriel Miró  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 28 juliol 1878 Alacant |
| Mort | 27 maig 1930 (51 anys) Madrid |
| Lloc d'enterrament | Cementiri de l'Almudena |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de València Universitat de Granada |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptor i funcionari |
| Moviment | Generació de 1914 |
Premis | |
 | |
   | |
Gabriel Miró Ferrer (Alacant, l'Alacantí, 28 de juliol de 1879 - Madrid, 27 de maig de 1930) va ser un escriptor espanyol d'origen valencià,
Fou el segon dels fills d'Encarnación Ferrer i Juan Miró, enginyer d'obres públiques. Va estudiar entre 1887 i 1892 amb el seu germà Juan com alumne intern dels jesuïtes del Colegio de Santo Domingo a Oriola, on li van concedir el seu primer premi literari amb un treball de redacció escolar titulat Un día de campo. El seu delicat estat de salut va fer moure els seus pares a traslladar-lo al Instituto de Alicante, i després va marxar amb la seva família a Ciudad Real, com reflectirà a la seva novel·la Niño y grande. Allà acabà el batxillerat. A l'octubre de 1895 va començar a estudiar dret a la Universitat de València i a la de Granada, on es va llicenciar l'any 1900.
La infància i joventut de Gabriel Miró en un ambient catòlic i tradicionalista el varen modelar profundament com a home malenconiós i introvertit, era un cristià essencial i pur de sentiments, però la seva experiència formativa amb els jesuïtes el va convertir en anticlerical a la manera de Clarín. Home senzill, humil i bondadós, Gabriel Miró va tenir un temperament hiperestèsic, una sensibilitat exacerbada a colors, aromes, textures i sons que reflecteix en les seves obres, de tempo lent i morós i caràcter molt líric i descriptiu; el seu estil, molt elaborat, es troba esmaltat de paraules castisses, arcaismes i sinestèsies. Entre els seus pocs amics va tenir al compositor Òscar Esplà i l'escriptor José Martínez Ruiz, Azorín, que era de la seva mateixa terra i, durant la seva estada a Barcelona (1914-1920), els músics Enric Granados i Baldomer Cateura. El 1919 fou nomenat cronista oficial de Barcelona per encàrrec exprés de la secció de Cultura de la Generalitat de Catalunya (per redactar la història de Barcelona del segle XIX), càrrec del qual fou cessat el 1922.[1]
Nebot seu fou el pintor i arquitecte Miquel Abad Miró (1912-94).
Obres[modifica]
Es varen editar dues vegades unes Obres completes de Gabriel Miró, a Madrid, 1931, pels «Amics de Gabriel Miró» i també a Madrid, 1942, en un sol volum, per Biblioteca Nova. Recentment. Han aparegut unes Obres completes en tres volums, edició, estudis introductoris i bibliografia de Miquel Àngel Lozano Marco, Madrid, Biblioteca Castro, Fundació José Antonio de Castro, 2006-2008. Recullen les dues primeres novel·les i diversos textos que no hi figuren en l'edició de Biblioteca Nova.
- La mujer de Ojeda, 1901.
- Hilván de escenas, 1903.
- Del vivir, 1904.
- La novela de mi amigo, Alacant, 1908.
- Nómada, 1908.
- El hijo santo, novel·la curta, 1909
- La señora, los suyos y los otros, 1912, novel·la curta
- Del huerto provinciano, Barcelona, 1912, contes
- El abuelo del rey, Barcelona, 1915.
- Dentro del cercado, Barcelona, 1916.
- Figuras de la Pasión del Señor, 1916 i 1917.
- El humo dormido, Madrid, 1919.
- El ángel, el molino y el caracol del faro, Madrid, 1921.
- Nuestro padre San Daniel, Madrid, 1921.
- Niño y grande, Madrid, 1922.
- El obispo leproso, Madrid, 1926.
- Años y leguas, Madrid, 1928.
- Nómada, 1908.
- La palma rota, 1909
- El hijo santo, novel·la curta, 1909
- Amores de Antón Hernando, novel·la curta
- Las cerezas del cementerio
- La señora, los suyos y los otros, 1912, novel·la curta
- Del huerto provinciano, Barcelona, 1912, contes
- Figuras de la Pasión del Señor, 1916 i 1917.
- Libro de Sigüenza, 1917.
- El humo dormido, Madrid, 1919.
- El ángel, el molino y el caracol del faro, Madrid, 1921.
- Nuestro padre San Daniel, Madrid, 1921.
- Niño y grande, Madrid, 1922.
- Señorita y Sor, 1924
- Años y leguas, Madrid, 1928.
- Semana Santa, 193
- Epistolario, edició d'Ian R. Macdonald i Frederic Barberà, 2009.
Referències[modifica]
- ↑ Fernando Vierna dice. «VI. CRONISTAS OFICIALES DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS DE: CANTABRIA. CATALUÑA. EXTREMADURA Y GALICIA (ESPAÑA)» (en castellà). [Consulta: 18 gener 2020].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gabriel Miró i Ferrer |
