Gabriel Xavier Paul Koenigs

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGabriel Xavier Paul Koenigs
Gabriel Koenigs.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Gabriel Koenigs Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 gener 1858 Modifica el valor a Wikidata
Tolosa de Llenguadoc (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 octubre 1931 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Normale Supérieure Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Tesi acadèmicaLes propriétés infinitésimales de l'espace régé Modifica el valor a Wikidata (1882 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiGaston Darboux Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de París (1895–)
Collège de France (1886–1895)
École Normale Supérieure (1886–1895)
Universitat de Tolosa (1885–1886)
Universitat de Franche-Comté (1883–1885) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralAuguste Grévy (en) Tradueix i Maurice Janet Modifica el valor a Wikidata
Premis

Gabriel Xavier Paul Koenigs (en francès: Gabriel Koenigs) (Tolosa de Llenguadoc, 17 de gener de 1858 París, 29 d'octubre de 1931) va ser un matemàtic francès conegut per la seva ferma oposició a la incorporació dels matemàtics alemanys als congressos internacionals de matemàtiques després de la Primera Guerra Mundial.

Vida i Obra[modifica]

Koenigs va fer els seus estudis secundaris a Tolosa de Llenguadoc amb resultats brillants i el 1879 va ingressar a l'École Normale Supérieure en la qual es va graduar el 1882. El mateix any va obtenir el doctorat a la universitat de París sota la influència de Gaston Darboux.[1]

Entre 1883 i 1885 va ser professor de mecànica de la universitat de Besançon (actualment Universitat de Franche-Compté) i el curs següent ho va ser d'anàlisi matemàtica a la de Tolosa. De 1886 a 1895 va ser professor assistent de l'École Normale Supérieure, mentre també donava classes de mecànica al Collège de France. El 1896 va deixar les dues places per convertir-se en catedràtic de mecànica de la Sorbona. En aquesta posició va crear un laboratori de física experimental que va tenir notables aplicacions militars.[2]

El matemàtic que s'associa més comunament amb l'equació de Schröder, no és el d'Ernst Schröder, sinó el de Koenigs perquè va ser ell qui va demostrar el 1884 l'existència i unicitat de les solucions analítiques de l'equació.[3] Koenigs, també va ser un figura dominant en el segle XIX en la teoria de les iteracions de les funcions complexes.[1] A partir de 1896, amb la seva entrada a la Sorbona, es va dedicar més a la física experimental.

Però potser el fet pel que és més recordat es que, com a secretari general de la Unió Matemàtica Internacional, es va mostrar ferm partidari del boicot en els congressos internacionals als matemàtics dels països perdedors de la Primera Guerra Mundial.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Alexander, 1994, p. 37.
  2. Alexander, 1994, p. 38.
  3. Shapiro, 1998, p. 214.
  4. Reinbothe, 2010, p. 202-204.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gabriel Xavier Paul Koenigs» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Taton, René. «Koenigs, Gabriel». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 8 juliol 2018]. (anglès)