Gaetana Aulenti

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Gae Aulenti)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGaetana Aulenti
Gae Aulenti.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(it) Gae Aulenti Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 desembre 1927 Modifica el valor a Wikidata
Palazzolo dello Stella (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 octubre 2012 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Monumental de Milà Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióPolitècnic de Milà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArquitectura Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióarquitecta, escenògrafa, dissenyadora Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm0042038 Find a Grave: 103777618 Modifica el valor a Wikidata

Gaetana Aulenti (Palazzolo dello Stella, Udine, 4 de desembre de 1927Milà, 31 d'octubre de 2012) fou una arquitecta, dissenyadora industrial i escenògrafa italiana.[1]

Biografia[modifica]

Filla de Virginia Aulenti (cognom del marit), mestra nascuda a Nàpols, però d'origen calabrès i Ado Aulenti, funcionari d'hisenda quan ella va néixer i més tard economista, nascut a Calàbria, Gaetana Aulenti es considerava ella mateixa d'origen calabrès. El 1939, la família es va traslladar a Biella (Piemont), però seguien mantenint lligams estrets amb Calàbria, on passaven l'estiu en una casa de la família.[2]

En acabar els estudis obligatoris, Aulenti va començar els estudis superiors a Florència, però els va haver d'interrompre i tornar a Biella a causa de la guerra. En acabar la guerra va reprendre els estudis i el 1946 va obtenir el titul de maturità (equivalent al batxillerat) en la categoria artística i de belles arts. El mateix any comença els estudis universitaris a la Facultat d'Arquitectura del Politècnic de Milà, on obté la llicenciatura el 1953 i després el títol de capacitació professional.[2]

El 1954 es casa amb el també arquitecte Francesco Buzzi, i s'instal·len a Milà, on neix la seva filla, Giovanna, el 1955. El matrimoni, però no va durar molt. Per conciliar la vida familiar i la seva professió, al principi tenia el seu estudi a casa i treballava en col·laboració amb altres joves professionals, la majoria de les vegades amb encàrrecs obtinguts mitjançant concursos.[2] Al mateix temps va començar una col·laboració a la revista Casabella, dirigida per Ernesto Nathan Rogers.

La galeria principal del Museu d'Orsay, remodelat per Gae Aulenti

Entre els seus projectes arquitectònics més destacats es pot assenyalar el Pavelló d'Itàlia en l'Exposició Universal de Sevilla 1992, la reforma del Museu d'Orsay i la col·laboració en la reforma del Palau Nacional de Montjuïc per adaptar-lo al Museu Nacional d'Art de Catalunya.[3] Aquesta reforma es va dur a terme en dues fases: la primera, de 1990 a 1992, va ser un projecte conjunt d'Aulenti i Enric Steegman; la segona, de 2000 a 2004, va ser un projecte d'Aulenti i Josep Benedito.[4]

Com a escenògrafa, va començar amb l'òpera Le astuzie femminili, de Domenico Cimarosa, en el teatre Mediterraneo de Nàpols el 1974.[5] Destaca el seu treball per a l'òpera de Rossini La donna del lago, representada a Pesaro el 1983.[6]

Referències[modifica]

  1. Samassa, Francesco. «AULENTI, Gaetana Emilia». Institut Giovanni Treccani. [Consulta: setembre 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 «AULENTI, Gaetana Emilia in "Dizionario Biografico"», 02-01-2020. [Consulta: 21 abril 2021].
  3. «Biography of Gae Aulenti». Arxivat de l'original el 2008-03-12. [Consulta: 7 juliol 2012].
  4. «Metamorfosis arquitectónica: nuevos usos culturales para viejos edificios - Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona | ARTIUM - Biblioteca y Centro de Documentación» (en castellà), 2010. [Consulta: 21 abril 2021].
  5. Dei Cas, Manuela. Gli Allestimenti scenografici di Mario Ceroli (Tesi) (en italià). Venècia: Università Ca' Foscari, 2011-2012, p. 12-13 [Consulta: 23 abril 2021]. 
  6. Bara, Olivier. «Petite histoire de l’interprétation scénique et vocale de ”La donna del lago” de Rossini :entre fastes bel cantistes et couleur locale romantique (1958-2001).» (en francès). Silène, Centre de recherches en Littérature et Poétique comparées - Université Paris Nanterre. [Consulta: 23 abril 2021].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaetana Aulenti