Gesats

Gesats

Tipus	tribu
Part de	celtes

Els gesats (llatí: Gaesatae) foren un poble celta establert als Alps propers a la Gàl·lia Cisalpina. Portaven el seu nom d'una llança o javelina anomenada en llatí gaesum i era un nom de guerra com els francs ("els valents") o els alamans ("tots homes"). Servien en general com a mercenaris i van destacar al servei dels cartaginesos contra els romans. Plutarc diu que en general eren cavallers més que infants.

A Itàlia apareixen periòdicament lluitant contra els romans. La seva primera menció fou el 388 aC quan actuaven com aliats dels sènons i altres gals que van conquerir Roma i hi van restar acampats set mesos. La darrera vegada que apareixen fou el 222 aC quan bandes de mercenaris reclutades a la conca del Roine, van creuar els Alps en ajut dels ínsubres en la guerra contra els romans. Un dels caps dels gesats va morir a la batalla de Clastidium (Casteggio) davant el cònsol Marc Claudi Marcel III; anava a cavall i vestit amb armadura d'una sola peça en art d'or i plata.

Estrabó encara parla després del gesats establerts a la Cispadana entre els Apenins i els Alps, al costat dels bois, sènons i ligis, però posteriorment desaparegueren com a poble separat.

Referències

• Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).