Galeàs I Visconti
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 gener 1277 (Gregorià) Desio (Itàlia) |
| Mort | 6 agost 1328 (51 anys) Brescia (Itàlia) |
| Sepultura | Catedral de Lucca |
Podestat de Trévise (fr)  | |
| 1310 – 1311 | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Milà |
| Ocupació | capitano del popolo (en) |
| Família | |
| Família | Visconti |
| Cònjuge | Beatriu d'Este (1268-1334) (1300 (Gregorià)–) |
| Fills | Assó Visconti, Riccarda Visconti |
| Pares | Mateu I Visconti i Bonacossa Borri (en) |
| Germans | Marco I Visconti (en) , Esteve Visconti, Joan Visconti i Lluc Visconti |
.svg) | |
Galeàs I Visconti, en italià Galeazzo I Visconti, (? 1277 - Pèscia 1328) fou un noble italià que va esdevenir Senyor de Milà entre 1322 i 1327.
Orígens familiars[modifica]
Va néixer el 21 de gener de 1277 en una ubicació indeterminada sent fill del senyor Mateu I Visconti i Bonacosa Borri. Era net per línia paterna de Teobald Visconti i Anastasia Pirovano, i germà de Joan Visconti, Lluc Visconti i Esteve Visconti.
Núpcies i descendents[modifica]
Es casà el 24 de juny de 1300 amb Beatriu d'Este, filla d'Opizzo II d'Este. D'aquesta unió nasqueren:
- Assó Visconti (1302-1339), senyor de Milà
- Ricarda Visconti (?-1361), casada el 1329 amb Tomàs II de Saluzzo
Tingué una filla il·legítima, Caterina, que es casà amb Alaone Spinola.
Senyor de Milà[modifica]
El 1298 fou nomenat potestat de Novara, càrrec que va exercir fins al 1299. El 1301 la família Visconti foren obligats a abandonar la ciutat de Milà, i es van exiliar a la cort dels Este i Bonacolsi durant set anys. El 1322 Galeàs fou nomenat "capità del poble", títol atorgat en aquella ocasió al senyor de Milà, però fou forçat a abandonar la ciutat per una revolta incitada pel seu cosí Lodrisio Visconti, tot i que pogué retornar-hi al cap de poc.
Amb el suport de l'emperador Lluís IV de Baviera va aconseguir derrotar a Vaprio d'Adda l'exèrcit enviat contra ell pel papa Joan XXII, però el 5 de juliol de 1327 fou deposat del seu càrrec després de ser acusat de traïció per part del seu germà Marc Visconti i la ciutat fou ocupada per les tropes imperials. Després de ser empresonat a Monza fou alliberat el març de 1328, i es refugià a la cort del gibel·lí Castruccio Castracani de la ciutat de Pescia, on morí el 6 d'agost del mateix any.
| Precedit per: Mateu I Visconti |
Senyor de Milà 1322 – 1327 |
Succeït per: Assó Visconti |