Galera (crustaci)
Squilla mantis  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Malacostraca |
| Ordre | Stomatopoda |
| Família | Squillidae |
| Gènere | Squilla |
| Espècie | Squilla mantis (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Cancer mantis |
_brighter_and_quality.jpg)
La galera, galiota o gamba imperial (Squilla mantis) és un crustaci de l'ordre dels estomatòpodes, de la família dels esquíl·lids, d'un color groguenc i cos deprimit, amb el segon parell de maxil·lípedes molt desenvolupat i acabat amb un artell en forma d'ungla prensora i dentada.
Morfologia
- Talla: màxima de 20 cm, comuna de 12 a 18 cm.
- Cos amb crestes molt marcades, les submitjanes del cinquè tegument abdominal amb espines posteriors.
- Procés lateral del cinquè segment toràcic acabant en una sola dent, punxeguda i recorbada endavant.
- Cara dorsal del tèlson amb una cresta mitjana ben marcada i de petites depressions, però desproveïta de fileres de tubercles.
- Dàctil de la pota rapotra armada de sis espines, amb la vora externa convexa.
- Color groguenc o marronós, les crestes sovint vermelloses o blavoses.
- Una línia fosca al llarg de la vora posterior dels segments 6 a 8 i dels abdominals 1 a 5.
- Una taca rectangular mitjana fosca sobre el segon segment abdominal.
- Tèlson marcat de groc i amb dues taques marró fosc envoltades d'un anell blanc.
Hàbitat
Es troba als fons llimossos i sorrencs, als quals excava les seves galeries, de les costes catalanes.[1] Demersal sobre fons fangosos i sorrencs de la zona sublitoral fins als 250 m, generalment a menys de 50 metres.
Reproducció
Es reprodueix a la primavera i les femelles són ovígeres (amb posta) tot l'estiu.
Els ous es mantenen aglutinats entre els apèndixs locomotors gràcies a una secreció viscosa produïda per unes glàndules especials dels darrers segments del perèion.
Els sexes estan separats i la fecundació és interna.
Les larves són inicialment bentòniques, però ràpidament esdevenen pelàgiques.
Alimentació
Són animals carnívors que s'alimenten d'altres crustacis i de peixos.
Distribució geogràfica
Es troba a tota la Mediterrània i a l'Atlàntic (des d'Angola fins a les Illes Britàniques). És una espècie molt abundant als Països Catalans.
Pesca
És capturat mitjançant pesca semiindustrial, artesanal i esportiva, amb arts d'arrossegament, tremalls, nanses, arts de platja i teranyina.
Gastronomia
Es troba regularment als mercats i es comercialitza fresc. La galera als Països Catalans se sol consumir fresca, i la seva temporada és al febrer. Aporta un gust important als arrossos i guisats de peix. Quan la femella és ouada, el seu consum a la planxa és "extraordinari".[1] Els que els agrada xuclar els crustacis ho han de fer en el sentit que va del cap vers a la cua, per a no punxar-se amb les múltiples petites espines que cobreixen la closca fina de la galera.[1]
Referències
- Lloris, Domènec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 168.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Galera |
- Estudi sobre la galera del Mediterrani. (anglès) i (castellà)
- Àmplia informació sobre de la gamba imperial. (italià)
- Descripció d'aquest crustaci. (italià)
- La galera a la gastroteca.cat
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Galera: La potència del gust marí, de Francesc Murgadas, publicat a Descobrir Cuina, número 103, pàg. 10. Febrer de 2010.