Genoll valg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Genoll valg
Classificació i recursos externs
CIM-10 Q74.1
CIM-9 736.41, 755.64
DiseasesDB 29408
MedlinePlus 001263

Genoll valg o genu valgum designa la deformació del membre inferior caracteritzada per l'obliqüitat de la cama, que forma amb la cuixa un arc de concavitat cap endins.[1] És una deformitat caracteritzada perquè la cuixa i la cama es troben desviades, en el pla frontal, de manera que formen un angle cap a fora en l'eix diafisial femoropatel - tibial (l'angle que va des de la cresta ilíaca antero-superior, passant per la ròtula fins al turmell). Quan l'individu està dret, els genolls s'aproximen cap a la línia mitjana, és a dir, els talons dels peus estan separats i els genolls junts. [2]

Aquesta deformació pot ésser unilateral o bilateral i afecta principalment els infants, essent denominat genoll valg fisiològic o essencial, i es guareix espontàniament durant la creixença. Així mateix, També pot presentar-se com a conseqüència d'una artrosi de l'hemiarticulació externa del genoll, en el raquitisme o en osteocondrodisplàsies.

El desenvolupament habitual de les cames del nen sovint comporta, durant el primer any de vida, una alineació arquejada cap enfora dels membres inferiors, el anomenats genolls vars fisiològics, dit arquejament natural sol fer-se més visible quant el nen comença a caminar i sol resoldre's de forma espontània després dels 18 mesos d'edat i fins als 3 anys. A partir d'aquesta edat molts nens tendeixen de manera progressiva a desenvolupar uns genolls valgs que habitualment s'han resolt cap als 7 anys.[3]

En general, aquesta deformitat es localitza a nivell dels genolls o molt a prop, per exemple a la part superior de la tíbia.

Malgrat que generalment el genoll valg (i var) del nen es resolen espontàniament. Quan aquestes deformitats no desapareixen o, fins i tot, augmenten o bé quan són més accentuades o només presents en una sola extremitat (unilaterals) pot tractar-se d'una forma potencialment progressiva, és a dir, que pot empitjorar amb el temps. Entre aquestes formes patològiques hem de citar: la malaltia de Blount (tíbia vara), diferents tipus de raquitisme, afeccions òssies generalitzades (displàsies òssies), i seqüeles de traumatismes o infeccions.[3]

Causes[modifica | modifica el codi]

Genoll valg

D'etiologia múltiple:

Les formes més freqüents són:

  • El genoll valg raquític
  • El genoll valg de l'adolescent

Classificació[modifica | modifica el codi]

Es separen dos grans grups:

  • El genu valc muscular, que es corregeix, caracteritzat per un augment dins de l'espai intermaleolar.
  • El genu valc ossi, no reductible, entre el fèmur i la tíbia. [4]

La seva aparició pot ser durant la infància, entre els 2 i 3 anys a propòsit de l'inici de la marxa o en l'adolescència en particular en homes alts amb peu pla. [5]

Tractament[modifica | modifica el codi]

Quan el Genu valg és lleu no s'aplica cap tractament. En Genu valg moderat s'usen plantilles amb una falca supinadora. En el cas d'un Genu valg moderat bastant accentuat es pot recórrer a una ortesi nocturna per intentar corregir la deformitat sense haver de recórrer al tractament quirúrgic. Quan el Genu Varo és greu es recorre al tractament quirúrgic. En joves, es fixa la placa de creixement, però només la meitat (hemiepifisiodesis). I en adults es realitza una osteotomia en falca.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Genoll». Diccionari Enciclopèdic de Medicina. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Sistema Christus Health - «Maneto». Arxivat de l'original el 3 de juliol de 2007.
  3. 3,0 3,1 «Genoll var i genoll valg» (en català). Unitat d'Ortopèdia Pediàtrica Hospital Vall d'Hebron (Barcelona). [Consulta: 24 agost 2010].
  4. SOCIETAT BASCO-NAVARRA DE PEDIATRIA. «Patología de la rodilla en el niño».
  5. Portal de Podologia Clínica "Xile". «Patologías de la extremidad inferior» (en castellà). Arxivat de l'original el 24 de juny de 2007.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]