George Atwood
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | octubre 1745 Londres (Regne de la Gran Bretanya) |
| Mort | 11 juliol 1807 Westminster (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) |
| Sepultura | Església de Santa Margarida 51° 29′ 59″ N, 0° 07′ 37″ O / 51.49986°N,0.12681°O |
| Formació | Trinity College (1765–1769) Westminster School (1759–1764) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Cambridge |
| Ocupació | matemàtic, inventor, físic, jugador d'escacs, astrònom |
| Ocupador | Exchequer (1784–1807) Universitat de Cambridge (1770–1784) |
| Membre de | Royal Society (1776–) |
| Alumnes | William Pitt |
| Influències | |
| Nacionalitat esportiva | Anglaterra |
| Esport | escacs |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Pare | Thomas Atwood i Isabella Sells |
| Premis | |
| |
George Atwood (Westminster, octubre 1745 - Westminster, 11 de juliol de 1807) fou un matemàtic i físic anglès del segle xviii, conegut per haver inventat la màquina d'Atwood.[1]
Vida i obra
[modifica]El seu pare era el rector de la parròquia de St Clement Danes. Va estudiar a la Westminster School fins al 1765 en què va ingressar a Trinity College de la universitat de Cambridge on es va graduar el 1769 i va obtenir el Master of Arts el 1772.[2] Els seus dos germans, que també van fer els mateixos estudis, va seguir la carrera eclesiàstica, però ell va romandre a la universitat donant classes de física i matemàtiques.
Va ser fellow del Trinity el 1770 i tutor del mateix College el 1773. El 1776 va ser admès a la Royal Society. Les seves classes eren força populars (un dels seus alumnes va ser el futur primer ministre William Pitt) i el 1776 va publicar un llibre amb totes les seves demostracions.[3]
El 1784 va publicar el seu Treatise on exposa els fonaments i el funcionament de la denominada màquina d'Atwood, amb la qual es poden demostrar les lleis del moviment rectilini i rotacional dels cossos.[4] En qualsevol cas, les seves classes estaven més destinades a mostrar que a demostrar les lleis físiques; és a dir, no existia un enllaç entre els seus experiments i la física teòrica en el sentit modern dels termes.[5]
Aquest mateix any, però, va deixar l'ensenyament i es va incorporar a l'oficina de duanes del Regne Unit, càrrec que li havia ofert el seu antic alumne William Pitt, ara primer ministre. La seva carrera a l'administració pública, dins del cos de finances, va complaure totalment el primer ministre, dedicant tot el seu saber a resoldre els problemes de l'administració. No va deixar, però, de seguir investigant en temes de mecànica newtoniana i, així, els anys 1796 i 1798 va publicar dos articles sobre l'estabilitat dels vaixells, que van ser els més importants publicats a Gran Bretanya sobre el tema.[6]
Atwood fou també un bon jugador aficionat d'escacs, que a més tenia el costum, poc freqüent a la seva època, d'enregistrar i guardar les partides. En particular, les partides que jugà contra Philidor, el millor jugador d'escacs del segle xviii, van constituir un valuós material per les generacions posteriors d'escaquistes.[7]
Va romandre solter i els darrers anys de la seva vida va estar involucrat en treballs pels parlamentaris i pels comitès legislatius.[8]
Referències
[modifica]- ↑ LoPresto, 1999, p. 82-83.
- ↑ Walker, 2010, p. 35.
- ↑ Esposito i Schettino, 2014, p. 72.
- ↑ Esposito i Schettino, 2014, p. 73 i ss.
- ↑ Garber, 1999, p. 58.
- ↑ Walker, 2010, p. 35-36.
- ↑ Harding, 2018, p. 247.
- ↑ Walker, 2010, p. 36.
Bibliografia
[modifica]- Esposito, Salvatore; Schettino, Edvige «Spreading Newtonian Philosophy with Instruments: The Case of Atwood's Machine» (en anglès). Advances in Historical Studies, Vol. 3, Num. 1, 2014, p. 68-81. DOI: 10.4236/ahs.2014.31007. ISSN: 2327-0438.
- Garber, Elizabeth. The Language of Physics (en anglès). Springer, 1999. ISBN 978-1-4612-7272-4.
- Harding, Tim. British Chess Litterature to 1914 (en anglès). McFarland & Co, 2018. ISBN 978-1-4766-6839-0.
- LoPresto, Michael C. «Another look at Atwood's machine» (en anglès). The Physics Teacher, Vol. 37, Num. 2, 1999, p. 82-83. DOI: 10.1119/1.880182. ISSN: 0031-921X.
- Walker, Fred M. Ships and Shipbuilders: Pioneers of Design and Construction (en anglès). Seaforth Publishing, 2010. ISBN 978-1-84832-072-7.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «George Atwood» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Cole, Eric M. «Atwood, George» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 12 juny 2015].
- Schaffer, Simon. «Atwood, George» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 12 juny 2015].
- Físics londinencs
- Matemàtics londinencs
- Premiats amb les medalles Copley
- Alumnes del Trinity College (Cambridge)
- Alumnes de la Westminster School
- Membres de la Royal Society
- Morts a Anglaterra
- Jugadors d'escacs londinencs
- Professors de la Universitat de Cambridge
- Naixements del 1745
- Morts el 1807
- Persones de Westminster
- Matemàtics nascuts al segle XVIII
- Matemàtics morts al segle XIX