Georges Cottier

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGeorges Marie Martin Cottier, O.P.
Cardinal Cottier.jpg
Nom original (fr) Georges Cottier
Biografia
Naixement 25 d'abril de 1922
Carouge
Mort 31 de març de 2016(2016-03-31) (als 93 anys)
Roma
Lloc d'enterrament Cementiri Monumental Verano (Roma)
  Secretari general de la Comissió Teològica Internacional
Dades personals
Nacionalitat  Suïssa
Religió Catolicisme
Formació Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino
Universitat de Ginebra
Universitat de Friburg
Activitat
Ocupació Teòleg, professor d'universitat, sacerdot catòlic i dominic
Ocupador Universitat de Friburg
Universitat de Ginebra
Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino
Orde religiós Orde dels Predicadors
Ordenació sacerdotal 2 de juliol de 1951
Consagració 20 d'octubre de 2003
per cardenal Christoph Schönborn, O.P.
Proclamació cardenalícia 21 d'octubre de 2003
per Joan Pau II
Cardenal prevere de Santi Domenico e Sisto

Escut d'armes Georges Marie Martin Cottier, O.P.
Veritas et misericordia

Lloc web Fitxa a catholic-hierarchy.org
Modifica les dades a Wikidata

Georges Marie Martin Cottier, O.P. (Carouge, Ginebra, Suïssa, 25 d'abril de 1922-31 de març de 2016),[1] va ser un cardenal suís, teòleg emèrit de la Casa Pontifícia.

Va ingressar en l'orde dels dominics en 1945 i va ser ordenat sacerdot el 2 de juliol de 1951. Era llicenciat en Estudis clàssics i en Filosofia, i doctor en Teologia.

En 1962 va començar a ensenyar en la Facultat de Lletres de Ginebra. En 1973 va estar al capdavant d'alguns cursos en la Universitat de Friburg. Va ser professor visitant en la Universitat de Mont-real, la Universitat de l'Institut Catòlic de París, la Universitat Catòlica del Sagrat Cor de Milà i la Universitat de Pàdua.

Va participar com a expert en el Concili Vaticà II i va ser consultor del llavors Consell per al Diàleg amb els no creients, actual Consell Pontifici per al Diàleg Interreligiós, participant en col·loquis de tot el món.

En 1986 va ser nomenat membre de la Comissió Teològica Internacional i secretari en 1989.

En 1990, va ser nomenat teòleg de la Casa Pontifícia.

També va ser president de la Comissió històric-teològica del comitè organitzador del Gran Jubileu de l'Any 2000. Era director de la revista teològica Nova et Vetera (Ginebra), fundada pel cardenal Journet.[2]

Preconitzat cardenal, va ser triat per a l'Església titular de Tulia, amb el títol personal d'Arquebisbe, el 7 d'octubre de 2003 i consagrat el 20 d'octubre.

Va ser teòleg emèrit de la Casa Pontifícia des de desembre de 2005.

Va ser creat i proclamat cardenal per Joan Pau II en el Consistori del 21 d'octubre de 2003, de la Diaconia de Ss. Dominic i Sis (Sants Domènec i Sisè).

La seva investigació científica es va centrar en qüestions sobre els límits entre la filosofia i la teologia, la filosofia de la religió i la història de la filosofia. El cardenal Cottier era acadèmic honorari de l'Acadèmia Pontifícia de les Ciències, entre d'altres.[3]

Obres[modifica]

Entre les seves obres editades en castellà es troben:

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georges Cottier Modifica l'enllaç a Wikidata