Georges Didi-Huberman

Georges Didi-Huberman

Biografia
Naixement	13 juny 1953 (69 anys) Saint-Étienne (França)
Dades personals
Formació	Universitat de Lió Escola d'Estudis Superiors en Ciències Socials - doctorat (–1981)
Activitat
Lloc de treball	París
Ocupació	filòsof, professor d'universitat, historiador de l'art, teòric de l'art
Ocupador	Escola d'Estudis Superiors en Ciències Socials Universitat París VII - Denis Diderot
Família
Germans	Évelyne Didi
Premis (2020)  Aby Warburg Prize (en) (2018)  Medalla d'Or del Cercle de Belles Arts (2017)  Premi Albertus-Magnus (2015)  Premi Theodor W. Adorno (2007)  Premi Humboldt (2006)  Premi Gay-Lussac Humboldt (1997)  Medalla Martin Warnke  resident a la Villa Medici

Georges Didi-Huberman (Saint-Étienne, 13 de juny de 1953) és un filòsof i historiador de l'art francès.

Biografia

Ha sigut professor a la Universitat Denis Diderot i ho és de l'École des Hautes Études en Sciences Sociales des de 1990. També ha estat professors a diverses universitats i escoles superiors, com ara l'Acadèmia de França a Roma (Vil·la Mèdici) i resident a la Fundació Berenson de Vila I Tatti (Florència).

Obra publicada

• Invention de l'hystérie. Charcot et l'Iconographie photographique de la Salpêtrière, sobre l'Escola de la Salpêtrière de la hipnosi, Macula, 1982.
• Mémorandum de la peste. Le fléau d'imaginer, Christian Bourgois, 1983.
• La Peinture incarnée seguit per Chef-d'œuvre inconnu de Balzac, Minuit, 1985.
• Fra Angelico. Dissemblance et figuration, Flammarion, 1990.
• Devant l'image. Questions posées aux fins d'une histoire de l'art, Minuit, 1990.
• Ce que nous voyons, ce qui nous regarde, Minuit, 1992.
• Le Cube et le visage. Autour d'une sculpture d'Alberto Giacometti Macula, 1992.
• L'Empreinte du ciel, presentació de Caprices de la foudre, Éditions Antigone, 1994.
• La Ressemblance informe, ou Le gai savoir visuel selon Georges Bataille, Macula, 1995.
• Phasmes. Essais sur l'apparition, Minuit 1998.
• L'Étoilement, sobre Simon Hantaï, Minuit, 1998.
• La Demeure, la souche, sobre Pascal Convert, Minuit, 1999.
• Devant le temps, Minuit, 2000.
• Être crâne, sobre Giuseppe Penone, Minuit, 2000.
• L'Homme qui marchait dans la couleur, sobre James Turrell, Minuit, 2001.
• Génie du non-lieu, sobre Claudio Parmiggiani, Minuit, 2001.
• L'Image survivante, Minuit, 2002.
• Ninfa moderna. Essai sur le drapé tombé, Gallimard, 2002.
• Images malgré tout, Minuit, 2004.
• Gestes d'air et de pierre, Minuit, 2005.
• Le Danseur des solitudes, sobre Israel Galván, Minuit, 2006.
• L'Image ouverte. Motifs de l'incarnation dans les arts visuels, Gallimard, 2007.
• La Ressemblance par contact, Minuit, 2008.
• L'Œil de l'histoire - Tome 1 : Quand les images prennent position, Minuit, 2009.
• Survivance des lucioles, Minuit, 2009.
• L'Œil de l'histoire - Tome 2 : Remontages du temps subi, Minuit, 2010. ISBN 9782707321367
• L'Œil de l'Histoire - Tome 3 : Atlas ou le gai savoir inquiet - , Minuit, 2011
• Écorces, Minuit, 2011, Minuit, 2009.
• L'Œil de l'histoire - Tome 4 : Peuples exposés, peuples figurants, Minuit, 2012.

Enllaços externs

• Bibliographie (2005-2010) du séminaire de Georges Didi-Huberman à l'EHESS, École des Hautes Études en Sciences Sociales (francès)
• Vídeo «Au bord de la mémoire» (francès)
• Où va donc la colère ?, Georges Didi-Huberman (Le Monde diplomatique)
• Entrevista a Georges Didi-Huberman per Aurora Fernández Polanco, a CTXT- Contexto y Acción, 17 març 2017
• Entrevista G. Didi-Huberman, Ràdio Web Macba, 2015, àudio 21min, en anglès
• Conferència al MNAC, vídeo 57:55 min, en francès subtitulat en català