Georges Thill

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGeorges Thill
Biografia
Naixement 14 desembre 1897
4t districte de París (França)
Mort 17 octubre 1984 (86 anys)
Draguinhan (França)
Activitat
Ocupació Cantant d'òpera i cantant
Ocupador Académie Royale de Musique
Professors Fernando De Lucia
Veu Tenor
Instrument Veu
Premis

IMDB: nm0858140 Musicbrainz: 6104b02b-2298-440e-b4d6-3e87a957afbe Discogs: 959471
Modifica les dades a Wikidata

Georges Thill (París, 14 de desembre de 1897 - Draguinhan, 17 d'octubre de 1984) va ser un tenor francès.

Pupil del cèlebre tenor napolità Fernando De Lucía (1860-1925), va debutar a l'Òpera parisenca el 1924. La seva esplendor vocal va ser en la dècada del 30 però va cantar fins a 1953.

Va cantar en l'Opéra-Comique, La Scala, Roma, Verona, Òpera de l'Estat de Viena, Covent Garden i el Metropolitan Opera com Romeo, Cavaradossi (a Tosca amb Maria Jeritza), Faust (amb Elisabeth Rethberg) i a Lakmé amb Lily Pons.

Va ser favorit al Teatro Colón de Buenos Aires on va aparèixer entre 1929 i 1939 en diversos personatges com Calaf (al costat de Rosa Raisa), Manon (al costat de Ninon Vallin, Louise, Sadko, Romeo, Samson, Don Jose (al costat de Gabriela Besanzoni), Don Carlo, Canio, Andrea Chenier (amb Lina Bruna Rasa) i d'altres.

Va aparèixer en films de l'època i la seva interpretació de Werther de Massenet és el patró pel qual es mesuren altres interpretacions. El duo que integrà amb Ninon Vallin va ser llegendari.

Referències[modifica]

  • Las voces del Colón, E.V.Ferro
  • Annals del Metropolitan Opera