Gerard Farrés i Güell

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGerard Farrés
Gerrad Farres racing equipment 2012.JPG
L'equipament que portava durant el 2012
Dades biogràfiques
Naixement Gerard Farrés i Güell
24 de març de 1979 (1979-03-24) (38 anys)
Manresa, Bages
Altres noms El senglar del desert
Residència De jove residí a Olost i des del 2006 viu a Manlleu
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat professional
Període en actiu 1997 - Actualitat
Esport Ral·li
Equips KTM, Husqvarna, Yamaha, Aprilia, Gas Gas
Títols internacionals en Enduro
C. Món Enduro Júnior 1 (2000, Copa FIM junior sub-23, 250cc)
Palmarès als ISDE
Junior Tropy 3 (1998, 1999, 2000)
Medalles d'Or Or 3 (1998, 1999, 2000)
Títols estatals en Enduro
C. Esp. d'enduro 1 (1995, júnior 80cc)
C. Esp. de Raids
C. Esp. de Motoral·li
1 (2007)
2 (2007, Open i Scracth)
Palmarès en altres disciplines
Raids
Baja Aragón 3 (2007, 2009, 2011)
Darrera revisió: 28/03/2017
Premis i reconeixements

Lloc web www.gerardfarres.com
Modifica dades a Wikidata

Gerard Farrés i Güell (Manresa, Bages, 24 de març de 1979)[1] és un pilot de motociclisme català que ha destacat en competicions d'enduro i raids, entre els quals el Ral·li Dakar. Entre altres importants èxits, ha estat Campió del Món d'enduro júnior sub-23 (2000), ha guanyat tres edicions seguides dels Sis Dies Internacionals d'enduro en categoria júnior (del 1998 al 2000, tot integrant l'equip estatal) i ha estat Campió d'Espanya de Raids i de Motoral·li el 2007.

Nascut a l'hospital de Manresa, Farrés residí tota la seva infantesa a Olost de Lluçanès i actualment viu a Manlleu, Osona, amb la seva dona (l'Anna, filla d'aquesta població), amb qui es casà el 24 de juny del 2006. El 6 de juliol del 2009 va néixer la Jana, la primera filla del matrimoni.[2]

A data 1 de gener de 2014

Resum biogràfic[modifica]

De petit, Gerard Farrés va recórrer Olost de cap a cap amb bicicletes de BMX, de bicitrial i de carretera i, més endavant, amb la seva primera motocicleta, una Montesa Cota 49. Més tard va disputar les seves primeres curses amb una Kawasaki 80, entaulant els seus primers duels amb pilots com ara Jordi Viladoms o Xevi Pons. A setze anys la seva evolució ja era reconeguda i la federació motociclista estatal (RFME) el va incorporar al seu programa, amb la qual cosa va poder competir a partir de 1997 en el Mundial d'enduro Júnior, aconseguint victòries com ara el Campionat del Món sub-23 de l'any 2000 o les tres medalles d'or en la categoria júnior en els Sis Dies Internacionals d'enduro (ISDE) disputats a Austràlia el 1998, Portugal el 1999 i Espanya el 2000. Aquests resultats li van valer una Medalla d'Or al mèrit de la federació estatal.[2]

L'any 2001 va passar a formar part de l'equip estatal de KTM, amb el qual va córrer fins al 2004, competint primer amb una 250cc de quatre temps, acabant dues vegades cinquè al mundial d'enduro absolut. Posteriorment també va córrer amb una 400cc 4T. Després d'aquesta etapa va fitxar per Husqvarna i el 2005 es va proclamar subcampió d'Espanya de Cross-Country i acabà tercer en el Campionat d'Espanya d'enduro.[2]

Debut al Dakar el 2006[modifica]

El 2006 aconseguí un contracte de tres anys amb Yamaha amb la possibilitat de disputar el Ral·li Dakar, el seu somni de feia temps, però dos mesos abans de la sortida d'aquesta prova es va lesionar greument el genoll en una prova del Campionat de Catalunya a Peratallada, trencant-se el menisc, el lligament lateral esquerre, el creuat anterior i el creuat posterior. Li varen pronosticar sis mesos per a tornar a córrer en moto però, finalment, després de dos mesos de llit i el genoll sense operar es va presentar a Lisboa per a prendre la sortida de la cursa. Després d'una actuació èpica que li va valer el sobrenom de Senglar del desert, aconseguí acabar la cursa com a segon millor debutant i com a un dels pilots destacats d'aquella edició. Aquell any fou tercer al Campionat estatal però a l'octubre, dos mesos abans d'afrontar el seu segon Dakar, Yamaha li va comunicar que no hi podria anar.[2]

El 2007 tornà a KTM Espanya i aconseguí el Campionat d'Espanya de Motoral·li. A l'abril d'aquell any, els seus bons resultats li obriren les portes del Campionat del Món de Raids, on participà amb el Team Repsol KTM tot debutant-hi al Ral·li de Tunísia al costat de Marc Coma, assolint-hi la quarta plaça. El maig va disputar el Ral·li de Sardenya i més tard el de Dubai, havent d'abandonar a tots dos (a Dubai, a més, es lesionà). Aquell any guanyà la Baja Aragón però es quedà sense participar en el Dakar a causa de la suspensió de la cursa.[2]

Malgrat les lesions sofertes a la caiguda de Dubai (quedà amb els dos canells destrossats), Farrés decidí d'ajornar una de les intervencions quirúrgiques que li calien fins a la tornada del Ral·li Dakar del 2009, on va compartir dins l'equip de Marc Coma i Jordi Viladoms amb la missió de col·laborar en la victòria del cap d'equip, Coma, objectiu que es va assolir. Farrés, a més, va realitzar bones actuacions com ara un tercer lloc en una etapa, i també algunes d'èpiques com quan va haver de fer 274 quilòmetres sobre la llanda, després d'haver deixat el seu pneumàtic per tasques d'equip. Aquell 2009 va guanyar per segona vegada la Baja Aragón.[2]

De cara al Dakar del 2010 fitxà per Aprilia, marca que corria per primera vegada a la cursa, com a número dos i company d'equip del xilè "Chaleco López". A la cinquena etapa, Farrés anava en vuitena posició però un problema mecànic amb l'Aprilia no el va deixar finalitzar la cursa.[2] El 2011 aconseguí el seu tercer triomf a la Baja Aragón.

De cara al Dakar del 2014, Farrés fitxà per Gas Gas on integra l'equip oficial juntament amb Marc Guasch i Dani Oliveras.[3]

Palmarès[modifica]

A data 1 de gener de 2012
  • 1995
  • 1998[2]
    • Campió del Món Júnior per equips (ISDE, Austràlia)
  • 1999[2]
    • Campió del Món Júnior per equips (ISDE, Portugal)
  • 2000[2]
    • Campió del Món sub-23 (Copa FIM Júnior) 250cc
    • Campió del Món Júnior per equips (ISDE, Espanya)
  • 2002[2]
  • 2003[2]
    • 5è en el Campionat del món d'enduro 2504T
  • 2005[2]
    • Sotscampió d'Espanya de Cross Country
  • 2006[2]
    • 16è classificat de la general del Ral·li Dakar, segon dels rookies (debutants)
  • 2007[2]
    • Campió d'Espanya de Raids (KTM)[5]
    • Campió d'Espanya de Motoral·li Open i Scratch (KTM)[5]
    • Guanyador de la Baja Aragón
  • 2008[2]
    • Sotscampió d'Espanya de Cross Country
  • 2009[2]
    • 19è Classificat en el Ral·li Dakar
    • Guanyador de la Baja Aragón
  • 2011
    • Guanyador de la Baja Aragón

Referències[modifica]

  1. «Corredores - Gerard Farrés Güell» (en castellà). dakar.com, gener 2014. [Consulta: 12 gener 2014].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 «Bio i Currículum». gerardfarres.com, 2010. [Consulta: 12 gener 2014].
  3. «Oliveras correrà el Dakar». el9.cat. El 9 nou, 04-12-2013. [Consulta: 12 gener 2014].
  4. «RFME Campeonatos de España de Enduro» (PDF) (en castellà). fedemoto.info. RFME, 2013. [Consulta: 12 gener 2014].
  5. 5,0 5,1 «RFME Campeonatos de España de Rally TT / Rally» (PDF) (en castellà). fedemoto.info. RFME, 2013. [Consulta: 12 gener 2014].

Enllaços externs[modifica]