Giulia Colaizzi

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaGiulia Colaizzi
Biografia
Naixement 1959 (58/59 anys)
Modifica les dades a Wikidata

Giulia Colaizzi és una teòrica postestructuralista i feminista del cinema i la literatura, catedràtica de Comunicació Audiovisual i Publicitat al departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la Universitat de València.[1]

Perfil[modifica]

Giulia Colaizzi és catedràtica i docent a la Universitat de València, i membre de l'Institut Universitari d'Estudis de la Dona de la mateixa institució. Co-fundadora i membre del consell assessor de la col·lecció "Feminismos" de l'editorial Cátedra, que aplega un conjunt important de texts clàssics de teoria feminista.

Giulia Colaizzi ha escrit sobre feminisme, literatura i cinema des dels anys 90 del segle passat, durant l'auge del ciberfeminisme que seguia la influència d'autores com Donna Haraway. El seu treball Feminismo y Teoría Fílmica del 1995 suposarà la inauguració a l'estat espanyol dels estudis sobre les polítiques de la representació i el gènere i les sexualitats.[2]

La importància de la seva figura en la producció intel·lectual feminista a l'estat espanyol porta a una reedició de texts que l'autora havia publicat al llarg de la seva trajectòria, editats sota el títol Género y representación. Postestructuralismo y crisis de la modernidad (Madrid: Biblioteca Nueva, 2006).[3]

Perspectiva feminista i imaginaris col·lectius[modifica]

Des dels estudis del discurs, Colaizzi se sustena en Hans Magnus Ernzensberger[4] i Gayatri Spivak[5] per afirmar que la neutralitat no és possible i, per tant, evidenciar la seva pròpia presa de postura (el feminisme) i la benignitat d’adoptar-ne múltiples. Assumint que la ideologia forma part de tot producte cultural, l'autora sosté que la millor manera de construir un projecte crític no pot cercar la veritat absoluta sinó que ha d'analitzar "los modos de fabricación de la verdad, de la apariencia de verdad de cada imagen o enunciado (...), los mecanismos de inclusión/exclusión del discurso (...), los juegos de poder que dan a un enunciado esa apariencia de verdad".[4] Des de la mirada crítica del postestructuralisme, Colaizzi sosté que els seus assajos són fragmentaris i dispersos, sense pretensió de construir un coneixement absolut i totalitari.

Per a Giulia Colaizzi, el cinema i la literatura són tecnologies de l’imaginari col·lectiu, en el sentit que no mimetitzen la realitat sinó que hi dialoguen i en construeixen imatges que no poden ser neutres i que defineixen el lloc polític dels subjectes. Així, a partir de l’anàlisi comparada de, per exemple, Dora: un cas d’histèria (Sigmund Freud) i Cims borrascosos (Emily Brontë), l’autora detecta les diferents maneres d’interpel·lar objectes i subjectes marcats pel gènere en la ficció. Segons Colaizzi, els discursos presents a totes dues obres difereixen, fonamentalment, en el fet que el de Freud és monologuista i diagnòstic, marcant l’escisió amb l’objecte a conèixer, marcat de primer i per últim per la condició femenina. En canvi, en l’obra de Brontë hi ha la impossibilitat de tenir un subjecte unívoc, consistent, que no travessa els objectes que mira. I, a més, permet l’aparició del que Colaizzi considera fins aleshores absent, una posició de subjecte dona que exerceix d'autora en la producció del coneixement i del discurs.

Publicacions de l'autora[modifica]

La pasión del significante. Teoría del género y cultura visual. Madrid: Biblioteca Nueva, 2007

Género y representación. Postestructuralismo y crisis de la modernidad. Madrid: Biblioteca Nueva, 2006

El No-Sujeto Mujer: Representación y Tecnología. Capítol a Género, ciudadanía y sujeto politico. En torno a las políticas de igualdad, Neus Campillo (coord.). València: Institut Universitari d'Estudis de la Dona, 2002

Yo es Otr@. Capítol a Negociaciones para una política dialógica, Susana Díaz (ed.), Madrid: Biblioteca Nueva, 2002 (co-autora amb Jenaro Talens)

Mujeres y Cine., al número monogràfic de Lectora. Revista de dones i textualitat, 7, Universitat Autònoma de Barcelona, 2001

El Acto Cinematográfico, a Lectora. Revista de dones i textualitat 7, Universitat Autònoma de Barcelona, 2001

Cine/Tecnología: Montaje y Desmontaje del Cuerpo, capítol a Aun y más allá: mujeres y discursos, Sonia Mattalia i Nuria Girona (eds.). Caracas: Ed. Ex-cultura, 2001

Camp, a Lectora. Revista de dones i textualitat, 5-6, Universitat Autònoma de Barcelona, 2000

Camp: Travestimento e Identita, capítol a Cinema e moda. Macchine di senso, P. Calefato (ed.). Milán: Costa & Nolan, 1999

Postestructuralismo y Crisis de la Modernidad. Introducción al feminismo como teoría del discurso., Universitat de València, 1998

Cuerpos Reales/Sujetos Virtuales, capítol a Crítica cultural y creación artistica, J. Miguel Cortés (ed.). València: Direcció General de Promoció Cultural, 1998

Sobre el Efecto-Mujer, a Mar de fondo. València: Generalitat Valenciana, 1998

From reality to Virtuality. From Global Village to Pop Mart, a Cahier # 7. Rotterdarn i Düsseldorf: Witte de With /Richter Verlag, 1998

Leer/escribir/contar la imagen: tres miradas al cine. Capítol a La conjura del olvido: escritura y feminismo, Nieves Ibeas, María Ángeles Millán (eds.). Barcelona: Icaria, 1997

Entre Mito y Habla: Literatura, Cuerpo y Deseo en la Construcción del Sujeto Moderno, capítol a Done i literatura: Present i futur., Montserrat Palau (ed.). Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 1997

The Pleasure of the (Inter)Text: Cinco by Teresa Garbí, a Continental, Latin-American and Francophone Women Writers. Vol IV. Ladham, N.C.: University Press of America, 1997

Del Woman's Film al Cine de Mujeres como Crítica de la Representación, a 5610 para tus ojos: el factor feminista en el arte visual. San Sebastián: Diputación Foral de Gipuzkoa, 1997

De la Aldea Global al Circuito Integrado: Reflexiones sobre una Política para Cyborgs, a Globalización y fragmentación del mundo contemporáneo, Francisco Jarauta (ed.). San Sebastián: Diputación Foral de Gipuzkoa/ Arteleku, 1997

Género y Tecnología(s). De la Voz Femenina a la Estilización del Cuerpo, a Revista de Occidente, 190, 1997

Scrittura e abiezione: il corpo ciborghesco in La casa dell'incesto di Anaïs Nin, capítol a Scritture/Visioni. Percorsi femminili della discorsivitá, Patrizia Calefato (ed.). Bari: Edizioni dal Sud, 1996

The Cyborguesque: Subjectivity in the Electronic Age. València: Episteme, 1995

Feminismo y Teoría Fílmica (Edició i introducció del volum). València: Episteme, 1995.

El cuerpo ciborguesco o del grotesco tecnológico, capítol a Bajtin y la literatura, José Romera Castillo et alii (eds.). Madrid: Visor, 1995


Referències[modifica]

  1. Colaizzi, Giulia. «Web Universitat de València». [Consulta: 31 desembre 2014].
  2. «Ressenya n 34 revista "Secuencias. Revista de Historia del Cine. Sexualidad y políticas de género en el audiovisual"» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2014].
  3. Acedo Alonso, Noemí «Ressenya de: Género y representación Postestructuralismo y crisis de la modernidad. Madrid: Biblioteca Nueva, 2006». Lectora. Revista de dones i textualitat, 15, 2009.
  4. 4,0 4,1 Nieves Ibeas i María Ángeles Millán (eds.). «Leer/escribir/contar la imagen: tres miradas al cine». A: La Conjura del olvido: escritura y feminismo. Barcelona: Icaria, 1997, p. 39-60. 
  5. Colaizzi, Giulia. Género y representación. Postestructuralismo y crisis de la modernidad. Madrid: Biblioteca Nueva, 2006.