Giuliano Bonfante

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGiuliano Bonfante

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(it) Giuliano Bonfante
(fa) جولیانو بونفانته Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Giuliano Ugo Bonfante Modifica el valor a Wikidata
6 agost 1904 Modifica el valor a Wikidata
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 setembre 2005 Modifica el valor a Wikidata (101 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria del llatí, romanès, llengües eslaves, hitita, didàctica de la llengua i lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciólingüista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Gènova
Universitat de Torí Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsLarissa Bonfante Modifica el valor a Wikidata
ParePietro Bonfante Modifica el valor a Wikidata
Premis

Giuliano Bonfante (Milà, 6 d'agost de 1904 - Roma, 7 de setembre de 2005[1]) fou un lingüista italià, especialista en indoeuropeística i seguidor del mètode de la neolingüística.

Vida i obra[modifica]

Bonfante fou fill del jurista i historiador del dret Pietro Bonfante. Va estudiar lingüística indoeuropea però amb la pujada del feixisme al poder, va deixar Itàlia i fou professor a Ginebra i als Estats Units (a Princeton) durant els anys 40 i 50; allí fou fundador de la International Linguistic Association. Després de la guerra tornà a Itàlia, i fou professor successivament a les universitats de Gènova i Torí, des de 1960 i fins a la jubilació.

El 1969 fou nomenat membre de l'Accademia dei Lincei. Els seus estudis se centraren en l'etrusc, l'hitita i el llatí. També feu estudis sobre llengües romàniques, particularment el romanès.[2] Alguns dels seus treballs els publicà conjuntament amb la seva filla Larissa Bonfante.

Se li dedicà un volum d'estudis en homenatge: Giacomo Devoto et al. (eds.): Scritti in onore di Giuliano Bonfante (Brescia 1976, 2 volums).

Bibliografia[modifica]

  • Della intonazione sillabica indoeuropea (Roma, 1930)
  • I dialetti indoeuropei (Nàpols, 1931)
  • Latini e Germani in Italia (Brescia, 1965)
  • La dottrina neolinguistica (Torí, 1970)
  • Studi romeni (Roma, 1973)
  • The Etruscan language: an introduction (Nova York, 1983) (amb Larissa Bonfante)
  • La protopatria degli Slavi (Breslavia, 1984)
  • Lingua e cultura degli Etruschi (1985)
  • Grammatica latina: per le Scuole Medie Superiori (Milà, 1987)
  • La lingua parlata in Orazio (1994)
  • The origin of the Romance languages: stages in the development of Latin (1999, editat per Larissa Bonfante)

Referències[modifica]

  1. [enllaç sense format] http://linguistlist.org/issues/17/17-240.html
  2. Sobre aquests treballs, vegeu la nota de L. Renzi

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]