Giulio Fioravanti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGiulio Fioravanti
Biografia
Naixement17 octubre 1923 Modifica el valor a Wikidata
Ascoli Piceno (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 maig 1999 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadèmia Nacional de Santa Cecília Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócantant, cantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuBaríton Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1375062 Musicbrainz: 1bfec757-c761-4c59-a5fa-94c7585afc69 Discogs: 2357523 Allmusic: mn0001634537 Modifica el valor a Wikidata

Giulio Fioravanti (Ascoli Piceno, 17 d'octubre de 1923 - Milà, 3 de maig de 1999) fou un baríton italià, particularment vinculat al repertori d'òpera italià.

Biografia[modifica]

Va estudiar dret i va treballar un any com a advocat a la seva ciutat natal abans de dedicar-se als estudis de música a l'"Accademia di Santa Cecilia" de Roma, amb el famós baríton Riccardo Stracciari. Va debutar als escenaris de Torí, amb la disfressa de Germont a La traviata, el 1951. Va cantar a tot Itàlia i el 1957 va debutar tant a San Carlo de Nàpols com a la Scala de Milà.

Es va establir en el repertori tradicional italià, cantant totes les grans parts del baríton des del belcanto al realisme. També va participar en diverses creacions d'obres contemporànies com a Rappresentazione e festa de Gian Francesco Malipiero, Alamistakeo de Julius Viozzi, Vivì de Franco Mannino, Suocera rapita Lydia Ivanova i La regina delle nevi de Joseph Zanaboni. Des del 1991 es va dedicar a la docència, activitat que va desenvolupar amb passió fins a la seva mort el 1999.

Fioravanti no va gravar prolíficament. Es pot escoltar a Manon Lescaut, al costat de Maria Callas, a La Fille du régiment de Gaetano Donizetti, al costat d'Anna Moffo i a Adriana Lecouvreur, al costat de Renata Tebaldi. Va aparèixer com a Scarpia en una producció televisiva de Tosca, al costat de Magda Olivero, i en el paper d'Enrico en una versió cinematogràfica de Lucia di Lammermoor, al costat d'Anna Moffo, ambdues obres publicades en DVD. També hi ha nombroses gravacions de so en directe, incloent-hi Edipo re de Ruggero Leoncavallo, gravat el 1972.