Gloria Bosch Mir

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGloria Bosch Mir
Dades biogràfiques
Naixement 1955 (62/63 anys)
Tossa de Mar
Alma mater Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Conservadora, crítica d'art i historiadora de l'art
Modifica dades a Wikidata

Gloria Bosch i Mir (Girona, 1955) és una investigadora, comissària i critica catalana d'art contemporani especialitzada en col·leccionisme i directora d'art de l'espai d'Art de la Fundació Vila Casas de Barcelona.[1]Llicenciada en Història de l'Art per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1978, des del desembre de 2016 és acadèmica corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.

Dedicada a l'art dels segle XX i XXI, sempre s'ha interessat en la relació amb altres disciplines, com la literatura, la música, el teatre i el cinema. Entre 1985 i 1986 va tirar endavant projectes amb la Fundació La Caixa com les exposicions «Nits» (Barcelona, ​​1985 ), amb la col·laboració de Jordi Benito i Carles Santos, i «Girona i l’Onyar» (Girona, 1986), totes dues compartides amb el compositor Jep Nuix.[2]

Cofundadora i directora d'art d'Espais Centre d'Art Contemporani de Girona, així com la revista Papers d’Art, amb Carme Ortiz, entre 1986 i 1990; coordinadora entre 1987 i 1993 de les activitats culturals de la Fundació Caixa de Barcelona, denominada posteriorment La Caixa; directora artística de la Galeria Salvador Riera a Barcelona entre els anys 1990 i 1994; directora del Museu d’Art de Girona (MD'A) entre 1995 i 2001; secretària i ponent del Consell d’Escultures de l’Ajuntament de Barcelona entre 2001 i 2004. Participa en diversos comitès organitzatius com el V Saló de Tardor de l’Ajuntament de Barcelona en 1985 i la 10a Biennal Martínez Guerricabeitia, «Contra natura», de la Universitat de València en 2010, entre altres.[3]

Ha impartit classes d'art contemporani i museología per a màsters sobre processos expositius i arquitectura efímera a la Universitat Politècnica de Catalunya. La seva activitat transcendeix fora d'Espanya, a Brasil, dins del Festival d'Art de la Ciutat de Porto Alegre, on ha donat conferencies sobre Italo Calvino i cursos interdisciplinaris relacionats amb el comissariat d'exposicions, com «El carrer desert», «Coraçoes» o «Qui sóc jo?»,[4]participant en els simposis sobre O pensamento Visual Contemporaneo (1995) i Les arts visuals avui: forma, disforma, hibridisme i mutació (2000), generant intercanvis d’autors i curadories conjuntes amb Claudio Ely.

Des de la museología integra el diàleg entre les col·leccions permanents històriques i les obres dels creadors actuals, sense establir línies generacionals o de representativitat, sense diferenciar els llenguatges artístics i les disciplines, amb un discurs que planteja preguntes a l'obra d'art, reflexions transversals i participatives, obrint el museu en l'exterior i els diferents col·lectius socials.[5] Un plantejament que es farà extensiu a la tasca de curadoria d'exposicions,[6] on sempre ha treballat l'art contemporani amb la recuperació d'autors històrics a través de col·lectives, diàlegs entre autors i èpoques: Prudenci Bertrana (1986), Joan Badia (1992), Rastres (Xavier Montsalvatge, Fidel Aguilar, Joaquim Llucià, Leonci Quera...(1991), Els Germans Busquets (2000/ 2016), André Masson & Georges Bataille (amb Teresa Grandas), Georges Kars, Josep M. de Sucre, Joan Ponç, Carlos Mensa, Bartomeu Massot, Torres Monsó, Joaquim Llucià, Bigas Luna. Una recuperació compartida amb Susanna Portell en els llibres i les exposicions d'Olga Sacharoff & Otho LLoyd, «L’ombra del temps» en 1998 i «Què en sabeu d’en Faixó i d’en Llucià» (2011), o temes d'intercanvi cultural, català i internacional com «Berlín, Londres, París, Tossa… La tranquil·litat perduda» amb Susanna Portell per la Fundació Caixa de Girona (2007).[7]

Al marge de les exposicions interdisciplinàries del Museu d'Art de Girona:[8] «Cegueses» en 1997, «Històries del cor» en 1998, «Una habitació pròpia» en 1999, «Qui sóc jo?» en 1999, «M ' escriuràs una carta? " en 2000 o « Llistes d'espera » amb Susanna Portell, en la Fundació Vila Casas l'any 2003, projectes oberts a diferents disciplines, una actitud on s'integren art, literatura, ciència i societat, que genera diverses propostes com «Tokonomas » amb Joan Hosta; «Projectar el museu» o el cicle «Relectures» que consistia en una recuperació de l'espai de la presó del Museu d'Art de Girona per treballar a través d'altres mirades externes al món de l'art (escriptors, músics, actors de teatre, advocats, metges...). Són fruit d'aquest interès plural les primeres exposicions temàtiques d' «Espais. Centre d'Art Contemporani», entre els anys 1987 i 1990; les de Caixa de Barcelona, ​​com «Prudenci Bertrana i la seva època» en 1989, «Joan Badia: la mirada de la ciutat» en 1993; les de la Fundació La Caixa, com «Les ciutats invisibles» en 1994 i el cicle itinerant «La lectura com a migració d'imatges» en els anys 1998 i 1999 i, entre altres, destacar «Scenario di transito» en la Fortalesa de Basso, a Florència, l'any 1991, « El cos maltractat»[9] amb Ricard Huerta o « Konstruktion / Destruktion» en 1988 i 2006.[cal citació]

Entre els seus llibres, hi ha el catàleg del Museu Municipal de Tossa de Mar (1986); Citando a Calvino (1993), arran d’una beca lliurada per la Direcció General del Llibre (Ministeri de Cultura) que es complementa amb una exposició itinerant organitzada per la Fundació “la Caixa”, Les Ciutats invisibles (1994); Josep Uclés, un cos anònim de veus (2001); Assumpció Mateu: un diàleg a dues veus (2005);  Línies creuades. Àlvar Calvet (2010), Homenatge a Salvador Riera (2012), amb Andreu Pujol; Les altres Amèlies d’Amèlia Riera (2014); 7 portes+1 (2017) i La forma articulada (2018) amb Pep Admetlla. Com a documentalista, col·labora amb editorials (Salvat, MRB o Enciclopèdia Catalana); iniciatives de caràcter històric com «Sota la Boira» en 1999, «60's versus 80's» l'any 2000; o llibres de recerca com l'«Atles paisatgístic de les terres gironines» (Girona, Diputació de Girona en 2010), amb la part dedicada a la comarca del Gironès i la que comparteix amb Susanna Portell sobre Tossa de Mar. També amb ella, col·labora en la publicació «Camins de frontera» a Barcelona, ​​Institut Ramon Llull, en 2008.

Des de 1981, ha col·laborat en diverses publicacions: Canigó (1980-82), Punt Diari /El Punt (1981-89), La Vanguardia (1981-83), Avui (1981-85), Batik (1981-85), Art (1984-1990), Arte Omega (1985-95), Marte (1989-91), La (1995-99), Art International View i Quiral Arte (2003-13), formant part del comitè de redacció de la revista cultural Vèlit ( amb i Ma. Lluïsa Borràs). De manera puntual: Serra d’Or, Cimal, Negre+Aram i Negre + Roig. Revista d’Art i Poesia, Nexus, Creación, Revista de Girona, Presència, Public/Acôes, Revista d’Humanitats TGV, On Diseño, Tascó, Qüern, I Quaderni dell’Arte, Làtex, Barcarola, Anthropos, Quaderns de la Selva, Ars Nova, Ars Mediterrània, Taller de la Fundació / Fundació MACBA, Bonart, Quaderns de la Fundació Benet i L'Avenç (amb Susanna Portell).[cal citació]

Referències[modifica]

  1. www.anunzia.com. «Organigrama de la Fundació Vila Casas». [Consulta: 16 maig 2017].
  2. «» CV Pep Admetlla» (en es-es). [Consulta: 16 maig 2017].
  3. Bassegoda, Francesc Fontbona, Bonaventura. «Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 16 maig 2017].
  4. ARTEINFORMADO «Nueva individual de Mayte Vieta con Fundació Vila Casas. Actualidad. jun 2014 | ARTEINFORMADO» (en es). [Consulta: 16 maig 2017].
  5. «REIAL ACADÈMIA CATALANA DE BELLES ARTS DE SANT JORDI». [Consulta: 16 maig 2017].
  6. Vidal, Jaume «Glòria Bosch: "Aposto per l'autenticitat".». El Punt Avui, 11-10-2015, pàg. 24.
  7. País, Ediciones El «Reportaje | Refugio de utopías» (en es). , 13-08-2007 [Consulta: 16 maig 2017].
  8. «La seu del poder episcopal es va reconvertir en Museu d'Art» (en ca). [Consulta: 16 maig 2017].
  9. Bosch, Glòria «El cos maltractat». Universitat de València, 2004.

Enllaços externs[modifica]