Gloria Bosch Mir

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGloria Bosch Mir
Dades biogràfiques
Naixement 1955 (61/62 anys)
Tossa de Mar
Alma mater Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Conservadora, crítica d'art i historiadora de l'art
Modifica dades a Wikidata

Gloria Bosh (Girona, Tusi de Mar, 1955) és una investigadora, comissària i critica espanyola d'art contemporani especialitzada en col·leccionisme i directora d'art de l'espai d'Art de la Fundació Vila Casas de Barcelona.[1]

Biografia i desenvolupament professional[modifica | modifica el codi]

Bosch, és llicenciada en Història de l'Art per la Universitat Autònoma de Barcelona en 2001.

És cofundadora i fué directora d'art de l'any 1986 a 1990 de l'Espai Centro d'Art Contemporani de Girona. Directora de la publicació al costat de Carme Ortizi de la publicació Papers d’Art; coordinadora entre 1887 i 1893 de les activitats culturals de la Fundació Caixa de Barcelona, denominada posteriorment Fundació La Caixa; directora artística de la Galeria Salvador Riera a Barcelona entre els anys 1990 i 1994; directora del Museu d’Art de Girona entre 1995 i 2001, secretària i ponent del Consell d’Escultures de l’Ajuntament de Barcelona entre 2001 i 2004. Participa en diversos comitès organitzatius com el Va salar de Tardor de l’Ajuntament de Barcelona en 1985 i la 10a Biennal Martínez Guerricabeitia «Contra natura» de la Universitat de València en 2010, entre uns altres.[2]

Dedicada a l'art del segle XX i la relació amb altres disciplines, com la literatura, la música, el teatre i el cinema, entre 1985 i 1986 compartia projectes amb la Fundació La Caixa com «Nits» (Barcelona, ​​1985 ) i «Girona i l’Onyar» (Girona, 1986) amb el compositor Jep Nuix.[3]

Ha impartit classes d'art contemporani i museología per a màsters sobre processos expositius i arquitectura efímera a la Universitat Politècnica de Catalunya. La seva activitat transcendeix fora d'Espanya, a Brasil dins del Festival d'Art de la Ciutat de Porto Alegri, ha impartit cursos interdisciplinaris relacionats amb el comisariado d'exposicions com «El carrer desert» o «Qui sóc jo?».[4]

Des de la museología integra el diàleg entre les col·leccions permanents històriques i les obres dels creadors actuals, sense establir línies generacionals o de representativitat, sense diferenciar els llenguatges artístics i les disciplines, amb un discurs que planteja preguntes a l'obra d'art, reflexions transversals i participatives, obrint el museu en l'exterior i els diferents col·lectius socials.[5]

Com curadora d'exposicions, sempre ha treballat l'art contemporani amb la recuperació d'autors històrics, com Georges Kars, Josep M. de Sucre, Joan Ponç, Carlos Mensa, Bartomeu Massot, Torres Monsó i Joaquim Llucià. Una recuperació compartida amb Susanna Portell en els llibres i exposicions «L’ombra del temps» en 1998 i «Què en sabeu d’en Faixó i d’en Llucià» en 2011, o temes d'intercanvi cultural, català i internacional com «Berlín, Londres, París, Tossa… La tranquillitat perduda» amb Susanna Portell en 2007.[6]

Al marge de les exposicions interdisciplinàries del Museu d'Art de Girona «ceguesa» en 1997, «Històries del cor» en 1998, «Una habitació pròpia» en 1999, «Qui sóc jo?» en 1999, «M ' escriuràs una carta? " en 2000 o « Llistes d'espera » amb Susanna Portell en la Fundació Vila Casas l'any 2003. Un projecte obert al món sanitari genera diverses propostes com «Tokonomas » amb Joan Hosta; «Projectar el museu» o el projecte «Relectures» que consisteix en una recuperació de l'espai de la presó per treballar a través d'altres mirades externes al món de l'art. Són fruit d'aquest interès les exposicions temàtiques de «Espais» entre els anys 1987 i 1990; les de Caixa de Barcelona, ​​com «Prudenci Bertrana i la seva època» en 1989, «Joan Badia: la mirada de la ciutat» en 1993; les de la Fundació La Caixa, com «Les ciutats invisibles» en 1994, el cicle itinerant «La lectura com a migració d'imatges» en la Fundació La Caixa en els anys 1998 i 1999 i, entre uns altres, «Scenario vaig donar transito» en la Fortalesa de Basso a Florència l'any 1991, « El cos maltractat» amb Ricard Horta o « Konstruktion / Destruktion» en 1988 i 2006.

Com a documentalista, col·labora amb editorials (Salvat, MRB o Enciclopèdia Catalana); iniciatives de caràcter històric com «Sota la Boira» en 1999, «60's versus 80's» l'any 2000; o llibres de recerca com l'Atles paisatgístic de les terres gironines (Girona, Diputació de Girona en 2010), amb la part dedicada a la comarca del Gironès i que comparteix amb Susanna Portell sobre Tusi de Mar. També amb ella, col·labora en la publicació Callis de frontera a Barcelona, ​​Institut Ramon Llull en 2008.[7]

De manera puntual, col·labora amb les publicacions Serra d'Or, Cimal, Nexus, Creació, Revista de Girona, Presència, Public / ECOE, Revista d'Humanitats TGV, On Disseny, Tascó, Qüern, Quaderni dell'Art , Làtex, Anthropos, Quaderns de la Selva, Ars Nova, Ars Mediterrània, Flaix Art, Taller de la Fundació / Fundació MACBA, Bonart, Quaderns de la Fundació Benito i L'Avançament (amb Susanna Portell).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. www.anunzia.com. «Organigrama de la Fundació Vila Casas». [Consulta: 16 maig 2017].
  2. Bassegoda, Francesc Fontbona, Bonaventura. «Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 16 maig 2017].
  3. «» CV Pep Admetlla» (en es-es). [Consulta: 16 maig 2017].
  4. ARTEINFORMADO «Nueva individual de Mayte Vieta con Fundació Vila Casas. Actualidad. jun 2014 | ARTEINFORMADO» (en es). [Consulta: 16 maig 2017].
  5. «REIAL ACADÈMIA CATALANA DE BELLES ARTS DE SANT JORDI». [Consulta: 16 maig 2017].
  6. País, Ediciones El «Reportaje | Refugio de utopías» (en es). , 13-08-2007 [Consulta: 16 maig 2017].
  7. «La seu del poder episcopal es va reconvertir en Museu d'Art» (en ca). [Consulta: 16 maig 2017].

Enllaços Externs[modifica | modifica el codi]