Gneu Corneli Lèntul Marcel·lí

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGneu Corneli Lèntul Marcel·lí
Biografia
Naixement segle I aC
Roma
Mort 48 aC
Roma
  Senador romà 

valor desconegut – valor desconegut
  Cònsol romà 

56 aC – 56 aC
Juntament amb: Luci Marci Filip

  Mintmaster Tradueix 


  Pretor 


  Governador romà 

Dades personals
Religió Religió a l'antiga Roma
Activitat
Ocupació Polític i militar
Període República Romana tardana
Família
Cònjuge Escribònia
Fills Publi Corneli Lèntul Marcel·lí
Lucius Cornelius Lentulus Tradueix
Pare Publius Cornelius Lentulus Marcellinus Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Gneu Corneli Lèntul Marcel·lí (en llatí: Cnaeus Cornelius Lentulus Marcellinus) va ser un magistrat romà. Era fill de Publi Corneli Lèntul Marcel·lí. Formava part de la gens Cornèlia i era de la família dels Lèntul.[1]

Va participar de molt jove a l'acusació contra Verres l'any 70 aC) i el 61 aC contra Publi Clodi per violació dels misteris de la Bona Dea, recolzant el seu parent Luci Corneli Lèntul Crus. Després va ser pretor el 59 aC i va presidir el judici contra Gai Antoni Hibrida el col·lega de Ciceró.[2]

Es va casar al menys en dues ocasions. No se sap qui va ser la seva primera esposa, però la segona va ser probablement Escribònia, que era uns vint anys més jove que ell i que després va ser la segona esposa del primer emperador romà, August.

Més tard va ser governador de Síria (part del 59 aC i tot el 58 aC) on va combatre els atacs depredadors de les tribus àrabs.[3] L'any 57 aC ja era a Roma i es va presentar a les eleccions a cònsol, càrrec que va exercir l'any 56 aC junt amb Luci Marci Filip i va combatre les violències de Clodi i del tribú Gai Cató. A finals d'any es va destacar per afavorir el retorn de l'exili de Ciceró i després va procurar que li fossin tornades la seva casa i les seves propietats. També va procurar limitar la influència de Pompeu impedint la seva anada a Egipte per restaurar a Ptolemeu XII Auletes i sembla que va ser aquesta actitud la que després va induir a Pompeu a participar en el triumvirat a l'acord de Lucca.[4]

Després del consolat ja no torna a ser pràcticament mencionat i es desconeix quan va morir. Ciceró parla d'ell alguna vegada per elogiar la seva eloqüència, sobretot de l'època en què va ser cònsol. Se sap que va ser un dels sacerdots epulons.[5]

Referències[modifica]

  1. Dió Cassi. Historia Romana XXXIX, 16,18
  2. Ciceró. In Verrem II,42
  3. Apià. Historia de Roma IX,51
  4. Ciceró. Epistulae ad Quintum fratrem I,1,2; II,1
  5. Ciceró. De divinatione I,7; II,10