Groenlandès

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Grenlandès)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Groenlandès
Kalaallisut
Parlat a: Groenlàndia
Regió:
Parlants: aprox. 54.000
Rànquing: -
Classificació genètica: Llengües esquimoaleutianes

  Grup de Groenlàndia
   Kalaallisut

estatus oficial
Llengua oficial de: Groenlàndia Groenlàndia
Regulat per: Oqaasileriffik i altres institucions locals
codis de la llengua
ISO 639-1 kl
ISO 639-2 kal
ISO 639-3 KAL
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El groenlandès o groenlandès és una llengua esquimoaleutiana parlada a Groenlàndia i estretament relacionada amb algunes llengües canadenques com l’inuktitut. Aquesta llengua, igual que aquelles amb les quals està emparentada, és de caràcter altament polisintètic i ergatiu. Gairebé no hi ha paraules compostes, sinó derivacions. A Groenlàndia hi ha tres dialectes principals: Groenlandès septentrional, occidental i oriental. El groenlandès occidental, el més important dels dialectes, es diu Kalaallisut. El dialecte septentrional, Inuktun, es parla prop de la ciutat de Qaanaaq (Thule) i és més proper a l’inuktitut canadenc. El Kalaallisut el parlen més de 54.000 persones, el que suposa més que els parlants de totes les altres llengües esquimoaleutianes junts.

A efecte de comparació: el nom Inuktitut, en kalaallisut és Inuttut. Una de les paraules inuktitut més famoses, iglú (casa), es diu illu en Kalaallisut

El Kalaallisut distingeix dos tipus de paraules obertes: substantius i verbs. Cada categoria se subdivideix en paraules transitives i intransitives. Es distingeixen quatre persones (1ª, 2ª, 3ª, 3ª reflexiva), dos nombres (singular, plural; no hi ha dual com en inuktitut), vuit temps (indicatiu, participial, imperatiu, optatiu, subjuntiu passat, subjuntiu futur, subjuntiu habitual), deu casos (absolutiu, ergatiu, equatiu, instrumental, locatiu, allatiu, ablatiu, perlatiu; per a alguns noms: nominatiu, acusatiu). Els verbs tenen una inflexió bipersonal per al subjecte i l'objecte (distingides per persona i nombre). Els substantius transitius duen inflexió possessiva. En contrast amb les llengües esquimoaleutianes del Canadà, el Kalaallisut s'escriu amb alfabet llatí i no amb el sil·labari inuktitut. Un caràcter especial, la lletra Kra (ĸ), s'utilitzava exclusivament en kalaallisut fins que una reforma ortogràfica la substituí per la lletra q.

Fonologia[modifica | modifica el codi]

Consonants[modifica | modifica el codi]

Les consonants del groenlandès es distribueixen en cinc punts d'articulació: labials, alveolars, palatals, velars i uvulars. No hi ha contrast entre consonants sordes i sonores. D'entre els cinc punts d'articulació, tots tenen un contrast entre oclusives, fricatives i nasals, tret del nivell palatal, on la sibilant [ʃ] s'ha fusionat amb [s] a gairebé la totalitat dels dialectes. La fricativa labiodental [f] només té valor de fonema en els mots presos d'altres llengües.

L'oclusiva alveolar [t] es pronuncia de manera africada [t͡s] davant de la vocal /i/. Els mots prestats del danès són sovint escrits amb les lletres b d g, que representen oclusives sonores, per exemple baaja (cervesa) i Guuti (Déu), però en groenlandès aquestes consonants es pronuncien /p t k/.

Consonants del groenlandès
  Labials Alveolars Palatals Velars Uvulars
Oclusives /p/ p /t/ t /k/ k /q/ q
Fricatives /v/ v[N 1] /s/ s /ʃ/)[N 2] /ɣ/ g /ʁ/ r
Nasals /m/ m /n/ n /ŋ/ ng /ɴ/ rn
Líquides /l/ l ~ [ɬ] ll
Semivocals /j/ j

Vocals[modifica | modifica el codi]

El groenlandès presenta un sistema de tres vocals típic de les llengües esquimoaleutianes: /i/, /u/ i /a/. Les vocals dobles es consideren com compostes de dues mores diferents: des del punt de vista de la fonologia, no constitueixen pas una vocal llarga, sinó un seguit de vocals. Ortogràficament, es representen amb dues lletres. Només hi ha un únic diftong, /ai/, que només apareix a final de mot.

Les vocals /i/ i /u/ tenen al·lòfons quan es troben davant d'una consonant uvular (/q/ o /ʁ/): la primera es realitza [e] o [ɛ] i la segona [o] o [ɔ]. Aquesta variació es representa en l'ortografia moderna <e> i <o per a /i/ i /u/ davant de consonant uvular. Per exemple:

  • /ui/ «marit»: [ui]
  • /uiqarpuq/ «ella té un marit»: [ueqaʁpɔq] i s'escriu <ueqarpoz>
  • /illu/ «casa»: [iɬːu]
  • /illuqarpuz/ «ell té una casa»: [iɬːoqaʁpɔq] i s'esriuv <illoqarpoq>

Prosòdia[modifica | modifica el codi]

L'accentuació no constitueix una categoria autònoma de la prosòdia del groenlandès. És determinada pel to i per la durada. La quantitat sil·làbica influeix en la entonació prosòdica: les síl·labes dures (les que contenen una vocal llarga o que es troben davant d'un grup consonàntic) es pronuncien d'una manera que es pot percebre com accentuada. En els mots de menys de quatre síl·labes que no contenen ni vocal llarga, ni grup consonàntic, és l'última síl·laba la que és accentuada. En els mots de més de quatre síl·labes on cap no és dura, és l'avantúltima la que és accentuada. En els mots que contenen moltes síl·labes però cap dura, és l'avantúltima la que és accentuada. En els mots que contenen moltes síl·labes dures, les que tenen una vocal llarga es consideren com més dures que les que es troben davant d'un grup consonàntic.[1]

En les proposicions afirmatives, l'entonació puja generalment a l'avantpenúltima síl·laba, descendeix a l'avantúltima abans de tornar a pujar a l'última. En les proposicions interrogatives, l'entonació puja a l'avantpenúltima i baixa a l'última.[1] · [2]

La durada de pronunciació de les consonants geminades correspon si fa no fa al doble de la durada de pronunciació de les consonants simples.[3]

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

Aquest cartell de prohibició d'estacionament bilingüe danès/groenlandès il·lustra la diferència profunda entre la morfologia de les dues llengües.

El groenlandès és una llengua polisintètica, que afegeix sèries d'afixos (gairebé únicament sufixos) a les arrels per formar mots més llargs.[4] No hi ha límit teòric de la llargària d'un mot, però és rar de trobar més de sis sufixos en el mateix mot, i la majoria de mots compten entre tres i cinc morfemes.[5] Hi ha al voltant de 318 sufixos flexionals, i entre 400 i 500 sufixos derivacionals.[6]

La llengua té quatre persones, dos nombres, vuit modes i vuit casos. Els verbs concorden alhora amb el subjecte i amb l'objecte. Els sintagmes nominals possessius concorden amb el possessor a més de la flexió casual.[7]

Sintaxi[modifica | modifica el codi]

El groenlandès distingeix tres categories obertes: substantius, verbs i partícules. Els verbs concorden en persona i en nombre amb el subjecte i amb l'objecte, i es flexionen també en mode i en veu. Els substantius es flexionen en cas, així com per indicar la possessió. Les partícules són invariables.[8]

Verb Substantiu Partícula
oqar-poq angut naamik
dir-3p/IND homeABS no
ell diu un home no

Coordinació i subordinació[modifica | modifica el codi]

La coordinació i la subordinació es construeixen juxtaposant els predicats conjugats en un mode no-subordinat (indicatiu, interrogatiu, imperatiu o optatiu) amb predicats conjugats en un mode subordinat (condicional, causatiu, contemporatiu o participi). El contemporatiu pot fer una funció coordinadora o subordinadora, en funció del context.[9] L'ordre de les proposicions en la frase és relativament lliure i sobretot dictat per la pragmàtica.[10]

El verb[modifica | modifica el codi]

La morfologia del verb és complexa i comprèn mecanismes de flexió i de derivació. La morfologia flexional comprèn les flexions de mode, persona i veu, però no de temps, ni d'aspecte.[11] · [12] · [13] La morfologia derivacional permet modificar el significat dels verbs com ho fan els adverbis en altres llengües, amb l'ajut de centenars de sufixos diferents. Aquests sufixos amb semàntica «dura», que poden expressar conceptes com «tenir», «ser», «dir» o «pensar», són tan corrents que de vegades s'anomenen postarrels, sobretot en les lingüístiques americanes.[14] El verb es construeix de la manera següent: arrel + sufix (o postarrel) derivacional + sufix flexional. El temps i l'aspecte són marcats per sufixos opcionals, que s'afegeixen entre els sufixos derivacionals i flexionals.

Flexió[modifica | modifica el codi]

El verb concorda amb l'agent i el pacient, i es conjuga també en mode i en veu. Hi ha vuit modes. L'indicatiu, l'interrogatiu, l'imperatiu i l'optatiu s'empren en les proposicions principals, mentre que el causatiu, el condicional, el contemporatiu i el participi s'empren en les proposicions subordinades. Cadascun d'aquests vuit modes té un sufix transitiu, un sufix intransitiu i un sufix negatiu.[15]

Els sufixos transitius contenen l'agent i el pacient al si d'un únic morfema, la qual cosa representa 48 combinacions possibles per a cadascun dels vuit modes, o bé 384 morfemes potencials en total. Tanmateix, alguns modes no s'empren amb algunes certes persones (l'imperatiu només existeix en la segona persona, l'optatiu en la primera i en la tercera, el participi només en la quarta persona i el contemporatiu no té tercera persona), i el total de sufixos flexionals verbals és només d'al voltant de 318.[16]

Mode indicatiu del verb transitiu asa- «estimar»
Objecte / Subjecte 1a 2a 3a
1a sg. * asavarma «tu m'estimes» asavaanga «ell/ella m'estima»
2a sg. asavakkit «jo t'estimo» * asavaatit «ell/ella t'estima»
3a sg. asavara «jo l'estimo» asavat «tu l'estimes» asavaa «ell/ella l'estima»
1a pl. * asavatsigut «tu ens estimes» asavaatigut «ell/ella ens estima»
2a pl. asavassi «jo us estimo» * asavaasi «ell/ella us estima»
3a pl. asavakka «jo els/les estimo» asavatit «tu els/les estimes» asavai «ell/ella els/les estima»
L'asterisc marca una forma inexistent, encara que el significat en qüestió pot ser expressat amb l'ajuda d'una flexió relfexiva diferent.
Indicatiu i interrogatiu[modifica | modifica el codi]

El mode indicatiu s'empra en les proposicions declaratives independents, mentre que el mode interrogatiu serveix per fer preguntes.[17]

napparsima-vit? «Estàs malalt?»
estar.malalt-TU/INTERR
naamik, napparsima-nngila-nga. «No, no estic malalt.»
no, estar.malalt-NEG-JO/IND
Modes indicatiu i interrogatiu del verb intransitiu neri- «menjar»
Indicatiu Interrogatiu
nerivunga «jo menjo» nerivunga? «jo menjo?»
nerivutit «tu menges» nerivit? «tu menges?»
nerivoq «ell/ella menja» neriva? «ell/ella menja?»
nerivugut «nosaltres mengem» nerivugut? «nosaltres mengem?»
nerivusi «vosaltres mengeu» nerivisi? «vosaltres mengeu?»
neripput «ells/elles mengen» nerippat? «ells/elles mengen?»
Hi ha també una flexió transitiva que no es mostra aquí.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Groenlandès Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. La consonant geminada /vv/ s'escriu ff. La lletra f només apareix en préstecs.
  2. /ʃ/ apareix en alguns dialectes, però no en la forma estàndard de la llengua
Viquipèdia
Hi ha una edició en groenlandès de la Viquipèdia