Guillem Chacon Cabas

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
L'article o secció necessita millores de format.
Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, infotaules...
Infotaula de personaGuillem Chacon Cabas

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1966 Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
Badalona (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
Ocupaciónaturalista Modifica el valor a Wikidata

Guillem Manel Chacon Cabas (Badalona, Barcelonès, 1966), naturalista català que viu al cinturó tropical. Director del Congrés de Turisme Ornitològic, Birding Congress. Conductor de les expedicions del programa de Televisió de Catalunya Un món bestial amb el naturalista Jaume Sañé. El primer de producció d'aquesta televisió sobre fauna arreu del món. Dirigeix la Universitat Catalana d'Estiu de Ciències de la Natura i les primeres edicions de la seva delegació de l'Alguer.[1]

Va introduir al món la formació de cura de fauna per a investigadors, conservadors i rescatadors, anomenada "maneig de fauna i bioseguretat" l'any 2013.[cal citació]

Amb els naturalistes Martí Boada i Fernando Carceller, va encapçalar a l'Amazones d'Equador l'Expedició Científica Yasuní[2] el 2014, un dels indrets amb més biodiversitat del Planeta, amb la participació de 200 investigadors i voluntaris de 26 països.

Guillem Chacon dirigeix algunes Birdfairs nacionals i bioregionals. A la foto, a les Illes Galápagos.

L'any 1993 va batejar la unió del Segre, Cinca i Ebre com l'Aiguabarreig, arran de la cerca de la toponímia popular. Fundà l'Estació Biològica de l'Aiguabarreig per fer recerca i la primera escola de natura en català a la Franja de Ponent, a Mequinensa (Baix Cinca), que l'any 2003 va patir un atemptat que la destruí completament.[3] En el període 1999 - 2003 formà part del consell directiu de la Institució Catalana d'Història Natural de l'Institut d'Estudis Catalans i posteriorment va fundar i presidir la delegació de la Franja de Ponent en el període 2003 a 2009 tot impulsant la creació de les delegacions d'aquesta institució acadèmica al País Valencià i l'Alguer.[4]

Entre el 1986-1998 fou el director tècnic del Centre Català d'Ornitologia.[5] L'any 1997 a Fraga i Mequinensa va coordinar les Primeres Jornades Ornitològiques dels Països Catalans i el primer Seminari del Birding Arxivat 2021-01-11 a Wayback Machine. (turisme ornitològic), i deu anys més tard el primer Congrés de Birding, que va tenir lloc a Seròs.[4] El 2008 va coordinar el primer Seminari de Turisme de Papallones i insectes a Areny de Noguera.[5] Des del 2010 presideix el Congrés Internacional de Bioturisme. Celebrat a Veneçuela el 2010 i al 2017 al Paraguai.[1]

Director de la primera oficina de bioturisme de l'estat espanyol, a Catalunya, creada al 2007 i, dins d'ella, l'Oficina Catalana de Turisme Ornitològic. Fou una iniciativa de la mà del Departament de Turisme de la Generalitat i el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida[6] desenvolupant per primera vegada la presència governamental catalana en fires internacionals de turisme d'aus a diferents països d'Europa i Amèrica. La iniciativa de Chacon fou presentada a FITUR el 2008 pel Conseller de Turisme de la Generalitat de Catalunya Josep Huguet i Biosca.

D'altra banda en l'àmbit cultural ha estat un destacat activista de la cultura catalana a la Franja de Ponent, des d'on ha demanat contínuament el reconeixement de la llengua catalana fins a dur aquesta reclamació el 2005 al Parlament Europeu.[7][8][9] Fou secretari general de la Institució Cultural de la Franja de Ponent i vicepresident de la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana.[10]

Referències[modifica]

  1. ↑ Entrevista a la UCEcn de l'Alguer al youtube
  2. ↑ «Cap de l'Expedició Científica Yasuní». Arxivat de l'original el 2014-05-09. [Consulta: 9 maig 2014].
  3. ↑ Mallarach Carrera, Josep M., Germain Otzet, Josep, Sabaté Rotés, Xavier, Basora Roca, Xavier. Protegits, de fet o de dret? : primera avaluació del sistema d'espais naturals protegits de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, 2008, p. 254. ISBN 8472839699. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Reportatge sobre el Birding a La Mañana[Enllaç no actiu]
  5. ↑ 5,0 5,1 «Guillem Chacon». Universitat Catalana d'Estiu de Ciències de la Natura [UCEcn]. [Consulta: 12∕10∕2011].[Enllaç no actiu]
  6. ↑ «L'Oficina Catalana de Turisme Ornitològic es presenta a FITUR». Arxivat de l'original el 2010-04-05. [Consulta: 29 novembre 2010].
  7. ↑ Entrevista al 'Bon Dia' de TV3
  8. ↑ Guillem Chacón, "l'activista lúcid" de la Franja de Ponent a VilaWeb[Enllaç no actiu]
  9. ↑ Article a Vilaweb, 24 de juny de 2009[Enllaç no actiu]
  10. ↑ «La Franja de Ponent torna a exigir viure en català». Vilaweb, 24-06-2009. [Consulta: 18 setembre 2011].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guillem Chacon Cabas
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guillem_Chacon_Cabas&oldid=33196781»