Guillem Cifré i Barrabín

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Guillem Cifré)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre el dibuixant de còmics català; per al seu pare, el guionista i dibuixant d'historietes valencià, vegeu l'article Guillem Cifré i Figuerola
Infotaula de personaGuillem Cifré i Barrabín
Biografia
Naixement 1952
Barcelona
Mort 17 maig 2014 (61/62 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Pintor i autor de còmics
Modifica les dades a Wikidata

Guillem Cifré i Barrabín (Barcelona, 1952 Barcelona, 17 de maig de 2014) fou un dibuixant de còmics, pintor i il·lustrador català.

Fill del també dibuixant Guillem Cifré, aprengué a dibuixar amb son pare i amb altres membres de l'anomenada "escola Bruguera" (com Josep Peñarroya, Escobar, Conti, Eugeni Giner). També va estudiar a l'Escola Industrial.

Va començar la seva carrera en l'any 1974 a la revista Mata Ratos, a El Papus i al setmanari esportiu EL Hincha Enmascarado, per a dedicar-se posteriorment al còmic underground a les revistes El Víbora, Cairo (1981), El Paseante i Viñetas. Juntament amb Joan Navarro va fer els àlbums Modernas y profundas i El tío del final.

Col·labora també en la premsa escrita fent humorisme gràfic, i va publicar tires o il·lustrat articles de l'Avui, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya i El Mundo. El tío del final és un recull de dibuixos publicats a l'Avui entre els anys 2000 i 2003; Artfòbia aplega les il·lustracions publicades al suplement Cultura del mateix diari.

Va treballar en la il·lustració de llibres, fent cartells per a l'ajuntament de Barcelona, dissenyant portades de discos i en canals de televisió (TVE, Canal +). També va ser autor d'una instal·lació d'un quilòmetre de llarg en un túnel per dessota de Nantes.

El seu treball es va basar en ritmes pausats i mecànics, reflex de la neurosi de la vida urbana. De dibuix molt estilitzat, la simplificació reforça el surrealisme de les situacions descrites.

L'any 2004 obtingué el premi Junceda d'humor gràfic pel seu àlbum El tío del final, i el 2006 per Artfòbia.[1]

El juny de 2009 fou guardonat amb el Premi Nacional de Còmic, concedit per la Generalitat de Catalunya, a la seva obra Artfòbia II per jugar amb les situacions de la vida quotidiana per convertir-les en una paradoxa.[2]

Una dels seus últims treballs publicats en vida, va ser una col·laboració de quatre pàgines de còmic a la revista Tentacles, en el seu número de primavera de 2014.[3]

Morí a Barcelona el 17 de maig de 2014, després d'una llarga malaltia.[4] L'any 2016 la revista Tentacles va dedicar un número monogràfic a la seva obra.[5]

Obres[modifica]

  • 101 acudits del senyor Ruc Onil: Edicions del Ponent, 2015. ISBN 9788415944317
  • Artfòbia II Onil: Edicions del Ponent, 2008
  • Artfòbia Madrid: Sinsentido, 2005. ISBN 8495634546
  • Historias de "El tío del final" Barcelona: Glenat, 2003. ISBN 848449389X
  • Modernas y profundas Barcelona: Complot, 1990. ISBN 8477630224
  • Guillem Cifré: metamorfosi plegable [Catàleg d'exposició] Barcelona: Fundació Caixa de Pensions, 1986
  • El Portafolio 2: Guillem Cifré Barcelona: El Portafolio, 1980
  • Zig Zag Amsterdam: Real Free Press, 1980

Referències[modifica]

  1. «Premis Junceda 2006». Arxivat de l'original el 18 d'octubre de 2006.
  2. Jaume Pòrtulas i Guillem Cifré, guanyadors dels premis nacionals de Literatura i de Còmic
  3. Tentacles, adéu a Guillem Cifré
  4. «Mor l'il·lustrador Guillem Cifré». Ara.Cat, 17-05-2014 [Consulta: 17 maig 2014].
  5. Tentacles número 4, Univers Cifré, Editorial Alpina, 2016 | 64 pàgines | 978-84-8090-633-3
  • Informació extreta parcialment de l'Avui 23 de febrer de 2008

Enllaços externs[modifica]