Häxan

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaHäxan
Fitxa
DireccióBenjamin Christensen Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióBenjamin Christensen Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLauny Grøndahl Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJohan Ankerstjerne Modifica el valor a Wikidata
ProductoraSvensk Filmindustri Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix i Vudu Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenSuècia i Dinamarca Modifica el valor a Wikidata
Estrena1922 Modifica el valor a Wikidata
Durada107 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalsuec i cap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de terror, pel·lícula de fantasia, cinema mut i documental Modifica el valor a Wikidata
Temasuperstició, cacera de bruixes, Histèria, deliri, Inquisició, tortura, ansietat i bruixeria Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientació1488 i Dècada del 1920 Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0013257 Filmaffinity: 252111 Allocine: 3906 Rottentomatoes: m/haxan Allmovie: v54957 TCM: 508216 TV.com: movies/haxan Modifica el valor a Wikidata

Häxan (en danès, Heksen, lit. La bruixa), coneguda com La bruixeria a través dels temps, és una pel·lícula muda suec-danesa completada en 1920 i estrenada el 1922. Escrita i dirigida per Benjamin Christensen, l'estil documental de la pel·lícula està dramatitzat amb seqüències de terror.[1] Basat en part en l'estudi de Christensen de l'Malleus maleficarum, una guia alemanya de segle XV per als inquisidors, Häxan és un estudi de com la superstició i la incomprensió de les malalties mentals podrien conduir a la histèria de la caça de brujas.[2]

Norman Cohn assenyala en el seu interessant llibre Els dimonis familiars d'Europa, investigació psico-històrica sobre els orígens de la gran cacera de bruixes europees i l'estereotip de la bruixa existent en distintes parts d'Europa en els segles XV, XVI i XVII, que la fantasia envers aquest afer es compon d'elements d'origen divers que poden rastrejar-se fins l'antiguitat, al llarg dels segles, originant-se molt possiblement en la moda de la màgia cerimonial que es va estendre entre els estrats superiors de la societat europea en la Baixa edat mitjana, provocant que a partir del segle XIII successius Papes procediren a denunciar-la com una forma d'heretgia. En el segle XIV començaren a celebrar-se judicis d'heretgia centrats en l'acusació d'invocar dimonis en els que es van veure envoltats important personalitats del món polític i inclús religiós, incloent el papa Bonifaci VIII, que fou jutjat després de la seva mort acusat de tractar amb entitats demoníaques, citant-se Belial.

Això assentà les bases dels judicis que serviren a Benjamin Christensen per desenvolupar l'argument del seu film Häxan, coneguda en el nostre país com La bruixeria a través dels temps, un clàssic fundacional del gènere de terror en el que corregué tota la mitologia dels suposats sabbats, les reunions de bruixes, els aquelarres, els tractes amb el diable, les orgies incestuoses, la còpula amb diables, el canibalisme -usant carn i sang d'infants com plat principal del festí de bruixots- i la resta de trets que constitueixen la matèria primera sobre la que s'ha edificat la mitologia que envolta la bruixeria. Aquesta mateixa mitologia ha servit posteriorment com a punt de partida per a una nodrida col·lecció de clàssics que aborden l'assumpte cada qual a la seva manera, servint-se a plaer de llegendes que habiten en títols com La llavor del diable, Blood Sabbath o Les bruixes de Salem, entre altres cents de films que d'un modo o un altre tenen com a punt de sortida i inspiració Häxan i tot el procés històric assentat sobre conspiracions polítiques, les necessitats econòmiques, la lluita per al poder de reis (Felip IV de França, que destruí l'Orde del Temple fonamentalment per apropiar-se de les seves riqueses) i papes (Joan XXII, que publicà la butlla contra la màgia ritual el 1326/27), posant-se en marxa una maquinària que aspirava a controlar el que Norman Cohn defineix en les pàgines del seu estudi com una revolta contra els preceptes més estrictes del cristianisme de l'època en la que es projectaven psicològicament i de forma morbosa tot tipus de imatges orgiàstiques i brutals filles de la repressió d'instints primaris.

La primera obra sobre la bruixeria fou el Tractat contra els invocadors de diables de Nicolàs Eymeric, inquisidor general d'Aragó, publicat el 1569. No tractava el que s'hauria de qualificar posteriorment, sinó sobre la màgia ritual (en la que el bruixot posa al seu servei a un diable, en lloc de posar-se al servei del dimoni, com es pretén que fan les bruixes posteriorment), però assentà les basses per als procediments inquisitorials que es produirien posteriorment en la gran cacera de bruixes. El primer procés en el que s'acusà a una secta de perpetrar maleficis i homicidi múltiple (per apropiar-se d'una quantiosa herència) fou el seguit contra Lady Alice Kyteler a Kilkenny, Irlanda, el 1324 i 1325. L'acusada, el seu fill i altres deu persones foren jutjades. El segon procés en el que apareixen una secta de bruixes es va donar a Suïssa entre 1397 i 1406, contra un tal Stedelen, que després de ser sotmès a tortura confessà haver comés maleficium sembrant esterilitat entre els animals d'una granja veïna i causant avortaments a l'esposa del granger pel procediment d'enterrar un llangardaix sota el llindar de casa seva. Aquest judicis foren l'avant-sala de la cacera de bruixes que serví com inspiració a Benjamin Christensen per la seva pel·lícula.

En la reestrena dHäxan el 1968 es projectà una copia sensiblement retallada en el seu metratge fins a restar tants sols 77 minuts, però tenia l'interès de comptar amb la veu en off a titul de narrador de l'escriptor de la beat generation William Seward Burroughs.

En l'edició que ha circulat en DVD, la durada és de 104 minuts. La música que acompanya a les imatges també a sofert drastiques modificacions d'una edició a l'altre. En la versió de 1941 les imatges s'acompanyen amb música d'Emil Resen. La de 1968 comptà amb la música de composta per Daniel Humair. La de 1997 és d'Art Zoyd. La versió restaurada de 2006 compta amb la música de Matti Bye i Launy Grøndahl. i Bardi Jöhannsson també realitzà una nova banda sonora.

Des dels seus principis, el cinema danès havia festejat el morbo de la violència (compraren un o dos lleons moribunds a un zoologic per rodar una pel·lícula de caça del felí amb morts incloses) i el sexe (els petons danesos es feren cèlebres des dels primers passos d'aquella cinematografia com poderós ham per fer passar al públic per taquilla i un dels seus majors èxits fou Den hvide slavehandel (Tracta de blanques), que sota el pretext d'esser un documental amb interès pedagògic i d'advertència sobre les nefastes conseqüència de la prostitució es convertí en un dels drames eròtics realistes més taquillers de 1910, per posar d'en peus una posició el lideratge en el cinema europeu.

Així les coses, no és estrany que Benjamin Christensen, que havia sigut metge, cantant d'òpera i actor de teatre, sabés veure en la bruixeria un material interessant per a desenvolupar la seva pròpia proposta vers el tema. Si bé al principi cercà assessorament entre els historiadors, que el refusaren per considerar que el cinema era una eina massa vulgar per albergar les seves teories i coneixements envers l'assumpte, i més tard entre els practicants i aficionats a l'ocultisme, que també li donaren un cop de porta esgrimint arguments similars al dels historiadors, finalment tingué d'enginyar-se-les pel seu compte documentant-se sobre l'assumpte en els pocs fiables arxius judicials de la caça de bruixes dels segles XVI i XVII, que incloïen les desbaratades i difícilment sostenibles declaracions dels acusats, arrancades sota tortura i pràcticament dites a les orelles pels mateixos inquisidors.

En el visual Benjamin Christensen, s'inspirà en els quadres de Goya El aquellarre, El hechizo, en el Caprico nº. 45, titulat Mucho hay que chupar, i en pintures del Hieronymus Bosch (El Bosco), com El jardí de les delícies, i Brueghel. El mateix Christensen s'ocupà d'interpretar al diable davant les càmeres, afegint efectes especials per l'època com el vol de les bruixes sobre els terrats de la ciutat, construïda en miniatura amb edificis de dos metres d'alt i situada sobre una taula giratòria que movien manualment vint homes amb un motor d'avió provocant una corrent d'aire. Pura màgia.

Referències[modifica]

  • Revista de cinema ACCIÖN de l'hivern de 2019. (ISSN: 2172-0517)
  1. Häxan (en danès, Heksen, lit. La bruixa), coneguda en espanyol com La bruixeria a través dels temps, és una pel·lícula muda suec-danesa completada en 1920 i estrenada el 1922. Escrita i dirigida per Benjamin Christensen, l'estil documental de la pel·lícula està dramatitzat amb seqüències de terror.2 Basat en part en l'estudi de Christensen del Malleus maleficarum, una guia alemanya de segle XV per als inquisidors, Häxan és un estudi de com la superstició i la incomprensió de les malalties mentals podrien conduir a la histèria de la caça de brujas.
  2. Pilkington, Mark Haxan: Witchcraft Through the Ages Fortean Times, Dennis Publishing Ltd., October 2007