Casa Ferran-Civil
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau i fàbrica  | |||
| Part de | Conjunt especial del sector de la muralla romana | |||
| Cronologia | ||||
| segle XVI | construcció | |||
| 1779 – 1781 | reforma, Arquitecte: Josep Ribes i Margarit | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica arquitectura barroca | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Correu Vell, 5 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 40354 | |||
| Id. Barcelona | 487 | |||
La casa Ferran-Civil, també coneguda com a Palau del Correu Vell, és un edifici situat al carrer del Correu Vell, 5 del barri Gòtic de Barcelona, declarat bé cultural d'interès local.[1][2]
Descripció
[modifica]Tal com denoten els elements arquitectònics del pati amb escala (coberta al primer tram i descoberta sobre volta rampant al segon, que duu a la planta noble), les finestres i les portes esculpides, aquest gran casal té el seu origen al segle xvi.[1] Fruit de la reforma del segle xviii són les crugies més properes al carrer i la façana, amb un gran portal d'arc rebaixat i amb balcons de marc de pedra motllurat, estructura de ferro i llosanes ceràmiques. Del mateix moment són els esgrafiats, de temàtica ornamental.[2]
Història
[modifica]
La casa va pertànyer a la família Ferran, que posseïa el títol de Correu Major de Catalunya. Per aquest motiu, van haver d’enfrontar-se amb els Tassis, que tenien el monopoli del correu a l'imperi dels Habsburg, inclosa Espanya. Durant la Guerra de Successió, Felip de Ferran i de Çacirera fou ambaixador del Principat de Catalunya davant dels Estats Generals de les Províncies Unides dels Països Baixos i representant dels interessos catalans davant del rei Jordi I d'Anglaterra.[3]
L'any 1779, la casa era propietat de l'abadessa del Reial Monestir de Sant Pere de les Puel·les, que l'establí en emfiteusi al comerciant barceloní Mateu Civil, amb l'obligació d'invertir-hi 3.000 lliures en la millora. Les obres s'iniciaren immediatament i foren executades sota les ordres del reconegut mestre de cases Josep Ribes i Margarit, i també hi va intervenir el mestre fuster Francesc Bayà.[4][5] L'any 1781, Civil va demanar al consistori permís per a enderrocar l'antiga façana de la casa i reedificar-la dos pams més enretirada.[6][1]
El 1827, Josep Civil i Gelades va vendre la casa als cònjuges Josep Llimona de Martí i Estruch (vegeu fàbrica d'indianes de Fèlix Prat) i Maria Pilar Llimona i Castell (filla i hereva de Tomàs Llimona),[7] propietaris del veí Palau Gualbes. Llimona va morir el 1843,[8] i segons el repartiment de béns fet el 1845,[9] la propietat passà a mans de Jacinta Cardeñas i Foraster, vídua de Tomàs de Martí i Estruch, i del seu fill Josep de Martí i Cardeñas.[10]
A mitjans del segle xix s'hi establí el fabricant de velluts de seda Joan Barrau i Fill.[11] A la seva mort el 1853, continuà el negoci el seu fill Jacint Barrau i Cortès,[12] que va traslladar la producció al carrer de la Riereta, 35 (vegeu casa-fàbrica Gassó-Tous).[13]
L'any 1879, Josep de Martí va presentar un projecte de l'arquitecte Salvador Vinyals que consistia en la remunta d'un quart pis, la redistribució dels existents i el canvi d'ubicació de la caixa d'escala. En la memòria es donen un seguit de justificacions de l'obra, entre les quals destaca la dificultat de llogar habitatges de moltes estances.[1]
A l'inici dels anys 1990, la finca va ser rehabilitada íntegrament per tal d'acollir-hi serveis municipals (Centre de Serveis Socials Gòtic).[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Habitatge al carrer Correu Vell, 5». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 «Centre Cívic». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ García Espuche, 2003, p. 307-308.
- ↑ AHPB, notari Carles Carbonell, 6-9-1781.
- ↑ «Reconeixement de deute i creació de censal de Mateu Civil cap a Baltasar de Bacardí i Clavell (Correu Vell)». Servidor documental sobre la Saga Bacardí (Julio-Carlos García Castrillón). AHPB, notari Carles Carbonell, 06-09-1787.
- ↑ «Matheo Civil. Comerciant. Correu Vell. Casa. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-25/1781-66. AHCB, 21-04-1781.
- ↑ AHPB, notari Joan Baptista Maymó, 27-7-1827.
- ↑ Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 188-193. ISBN 978-84-9156-216-0.
- ↑ AHPB, notari Domènec Gibert, manual 1.243/21, f. 325-357, 9-10-1845.
- ↑ «Josep de Martí i de Cardeñas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 387.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 313, 326, 554.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 137, 139, 197.
Bibliografia
[modifica]- Cabana, Francesc «Jacint Barrau, un geni de la mecànica». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
- Garcia Espuche, Albert «Els Vilana Perlas i la casa del Regomir del notariat al poder». Estudis històrics i documents dels arxius de protocols, 21, 2003, pàg. 267-320.
Enllaços externs
[modifica]
- «Palau Ferran o del Correu Vell». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Casa família Ferran o Palau del Correu Vell». Barcelona entre muralles. Francesc Font.