Casa Manuel de Figuerola
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Part de | Muralla romana de Barcelona | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Lledó, 15 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42561 | |||
| Id. Barcelona | 843 | |||
.jpg)
La casa Manuel de Figuerola és un edifici situat al carrer de Lledó, 15 de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.[1]
Descripció[modifica]
Es tracta d'un edifici entre mitgeres amb uns baixos no comercials (probables locals destinats a magatzem), quatre pisos i un àtic. El primer pis acull una biblioteca infantil.[2] Fou completament remodelat al segle xix i sobreaixecat un pis en una data indeterminada encara més recent.[2]
Dos arcs escarsers flanquegen la porta principal d'arc pla ricament motllurat. El balcó del seu damunt, tot i la barana decimonònica, conserva la llosana de pedra, també amb motllures, i la part inferior decorada amb petxines i altres ornaments. Rere el portal una volta escarsera dona pas al pati del segle xix amb una curiosa escala amb el segon tram sobre un arc.[2]
A l'interior es conserven importants testimonis d'època medieval, tant als murs (pintura i paraments amb pintura figurativa) com als forjats (enteixinats amb diversa iconografia com escuts), que es podrien datar a la segona meitat del segle xiii.[2]
Història[modifica]
El 1779, el flequer Oleguer Guitart, senyor jurisdiccional d'Enfesta[3] (on hi havia un molí fariner) i la quadra de Mantalí,[4] va demanar permís per a obrir-hi una porta d'accés per a una botiga.[5] El 1805, la seva descendent Teresa Agustí i Guitart va demanar permís per a reformar la façana sota la direcció del mestre de cases Pau Cortès.[6]
L'any 1857, el seu fill Manuel de Figuerola i Agustí (1806-1891),[7] que el 1872 fou rehabilitat com a comte de Figuerola pel rei Amadeu I,[8] va encarregar-ne la reforma a l'arquitecte Josep Buxareu.[9]
Referències[modifica]
- ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Habitatge al carrer Lledó, 15». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Molas Ribalta, Pere. Los gremios barceloneses del siglo XVIII. La estructura corporativa ante el comienzo de la revolución industrial. Madrid: Confederación Española de Cajas de Ahorros, 1970, p. 207.
- ↑ Cots i Castañé, 1983, p. 246.
- ↑ «Oleguer Guitart. Lledó. Senyor Jurisdiccional del lloc d'Anfesta i de Quadra de Manteli. Obrir una porta». C.XIV Obreria C-19/1779-64. AHCB, 20-04-1779.
- ↑ «Teresa de Figuerola d'Agustí i Guitart. Lledó i Baixada de Viladecols. Casa. Reparar la llinda d'una finestra i enlluir algunes parts de la façana». C.XIV Obreria C-97/1805-071. AHCB, 14-05-1805.
- ↑ Real Academia de la Historia. «Manuel de Figuerola y Agustí». DB-e.
- ↑ Diario de Barcelona, 2-7-1872, p. 6716.
- ↑ «Manuel de Figuerola. Lladó 15. Edificació d'una casa». Q127 Foment 913 C. AMCB, 1857.
Bibliografia[modifica]
- Cots i Castañé, Albert «Aproximació a l’estudi dels conflictes senyorials a Catalunya (1751-1808)». Estudis d’història agrària, 6, 1983, pàg. 241-268.
Enllaços externs[modifica]
- «Casa Manuel de Figuerola». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Manuel de Figuerola |