Haigerachita

Haigerachita
Fórmula química	KFe3+₃(PO₃OH)₂[PO₂(OH)₂]₆·4H₂O
Epònim	lloc de descobriment
Localitat tipus	mina Silberbrünnle, Gengenbach, Gengenbach, Ortenaukreis, Friburg, Baden-Württemberg, Alemanya
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.CF.10
Nickel-Strunz 9a ed.	8.CF.10
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 16,95(3) Å; b = 9,59(2) Å; c = 17,57(3) Å; β = 90,85°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/b
Color	blanc
Exfoliació	distingible/bona - {001}
Fractura	irregular, desigual
Duresa	2
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,44(1) g/cm3 (mesurada); 2,445 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,557(2) nβ = 1,598(2) nγ = 1,602(2)
Birefringència	δ = 0,045
Angle 2V	mesurat: 32° (2), calculat: 34°
Dispersió òptica	relativament feble
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1997-049
Símbol	Hga
Referències

La haigerachita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom pel poble i la vall propera a la localitat tipus.

Característiques

La haigerachita és un fosfat de fórmula química KFe³⁺₃(PO₃OH)₂[PO₂(OH)₂]₆·4H₂O. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1999. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la haigerachita pertany a «08.C - Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, RO₄:H₂O > 1:1» juntament amb els següents minerals: grischunita, wicksita, bederita i tassieïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Silberbrünnle, situada a la localitat de Gengenbach, dins el cantó de Friburg (Baden-Württemberg, Alemanya), on es troba en forma d'esfèrules blanques, de fins a 0,2 mm de diàmetre, formades per cristalls escamosos de fins a 0,05 mm. Poques vegades els cristalls es troben ben desenvolupats, com a cristalls tabulars prims pseudohexagonals. Es troba associada a altres minerals com: quars, pirita, guix, jarosita i diadoquita. Aquesta mina és l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.