Helena Valentí i Petit
_01.jpeg) Helena Valentí i Gabriel Ferrater (Londres, 1963)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1940 Barcelona |
| Mort | 8 desembre 1990 (49/50 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, catedràtica, traductora, novel·lista |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
Helena Valentí i Petit (Barcelona, 5 de juny de 1940 — Barcelona, 8 de desembre de 1990) fou una escriptora catalana.[1]
Biografia[modifica]
Filla del filòleg clàssic Eduard Valentí i Fiol i de la bibliotecària Roser Petit i Montserrat, es va llicenciar en filologia romànica a la Universitat de Barcelona i posteriorment va obtenir el doctorat a la Universitat de Cambridge, amb una tesi sobre els germans Antonio i Manuel Machado. Durant els anys 60 i principis dels 70 va viure al Regne Unit, treballant com a professora a la Universitat de Durham i a Cambridge.
Entre les seves obres, destaquen L'amor adult, un recull de contes publicat el 1977, i obres com La solitud d'Anna (1980), La dona errant (1986) o D'esquena al mar (1990). De retorn a Catalunya, el 1974, decidí compaginar la traducció amb la narrativa pròpia. Va traduir al català i/o castellà autors com Patricia Highsmith, Doris Lessing, Virginia Woolf, Charlotte Perkins o Katherine Mansfield, entre d'altres.[2][3][4]
Durant uns anys va ser parella de Gabriel Ferrater i Soler.
Publicacions[modifica]
Novel·les[modifica]
- L'amor adult. Barcelona: Edicions 62, «El Balancí», 1977.
- La solitud d'Anna. Barcelona: Edicions 62, «El Balancí», 1981.
- La dona errant. Barcelona: Laia, «El mirall i el temps», 1986.
- D'esquena al mar (introducció de Maria-Mercè Marçal). Barcelona: Edicions de l'Eixample, «Espai de dones», 1991.
Referències[modifica]
- ↑ «Helena Valentí i Petit». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Helena Valentí i Petit». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- ↑ Roig, Montserrat «Helena, busca l'àvia a l'altra riba». Avui, 14 de desembre 1990, pàg. 48.
- ↑ MCNERNEY, Katheleen (ed.): On our own behalf. Women's tales from Catalonia. Lincoln i Londres: University of Nebraska Press, 1988.
Bibliografia[modifica]
- CAPMANY, Maria Aurèlia: "L'amor adult d'Helena Valentí i/o la feminitat", Avui, 31 de desembre de 1977, p. 20
- GODAYOL, Pilar: "Helena Valentí, fúria i traducció", dins Quaderns. Revista de Traducció (Bellaterra, UAB), núm. 13, UAB, 2006.
- IBARZ, Mercè: "La dona errant. Helena Valentí a la llum de Doris Lessing (i Godard)" dins Memòria de l'aigua. Onze escriptores i el seu món (a cura de Lluïsa Julià). Barcelona: Proa, 1999, p. 65-87.
- MARÇAL, Maria-Mercè: "Introducció", dins D'esquena al mar. Barcelona: Edicions de l'Eixample, «Espai de dones», 1991, p. 7-23.
- MARÇAL, Maria-Mercè: "Helena, Maria Aurèlia, Montserrat", dins Sota el signe del drac (ed. Mercè Ibarz). Barcelona, Proa, 2004; Àlbum Maria-Mercè Marçal a cura de Lluïsa Julià. Barcelona: Centre Català del PEN, 1.
- MARÇAL, Maria-Mercè: "Una visita a Helena Valentí", dins Sota el signe del drac (edició de Mercè Ibarz). Barcelona: Proa, 2004.
- MARTÍ, Vicent: "Força dona: entrevista amb Helena Valentí", dins Gabriel Ferrater, Cartes a l'Helena i residu de materials dispersos (edició a cura de Joan Ferraté i José Manuel Martos). Barcelona: Empúries, 1995, p. 55-63.
- MCNAIR, Philip: "Helena Valentí", Darwin College Magazin, Cambridge, març de 1993, p. 22-28.
- Àlbum Helena Valentí [Mercè Otero i Teresa Pous, coord.]. Barcelona: PEN Català, 2005.
