Henry Reimann

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaHenry Reimann
Dades biogràfiques
Naixement 12 de març de 1850
Krosnowice
Mort 24 de maig de 1906 (56 anys)
Berlín
Sepultura Kaiser Wilhelm Memorial Cemetery
Activitat professional
Ocupació Compositor i musicòleg
Instrument Orgue
Dades familiars
Pare Ignaz Reimann
Modifica dades a Wikidata
Paisatge de Silèsia, regió on va néixer Henry Reimann

Henry Reimann (Regensdorf, Silèsia, 1850 - Berlín, Alemanya, 1906) fou un compositor i musicòleg alemany.

El seu pare Ignaz Reimann (1820-1885), li ensenyà tots els secrets de l'art de la música, però volgué dedicar-se a la carrera literària, pel que estudià filologia a Breslau, doctorant-se el 1875. Després fou successivament professor dels Instituts de segona ensenyança de Strehlen (1876), Wohlau (1878), Berlín (1879), Ratibor (1880), i Glatz (1884), sent nomenat l'any següent director del de Gleiwitz, però després, a conseqüència de certes diferències amb els seus superiors, abandonà aquell càrrec i es dedicà per complet a la música, per la que havia sentit gran afició des d'infant.

Després d'haver fundat una Acadèmia de cant a Ratibor, el 1887 es traslladà a Berlin, sent anomenat el 1889 professor del Conservatori Klindworth on tingué alumnes destacats com Karl Straube i Clarence Dickinson[1] entre d'altres, i des del 1895 organista de la Kaiser Wilhelm Gedächtniskirche, fundant el 1898 la Societat Bach.

Reimann es donà a conèixer principalment com historiador i crític musical, i col·laborà en algunes revistes, particularment en la Schelesische Zeitung, Allgemeine Deutsche Musikzeitung i Vürtelsjarschrift für Müsik wissenschaft. A part publicà: Questiones metrieac (1875); Nomos (1882); Studien zur griechischen Musikgeschichte (1882); Prosodien (1885); Robert Schumann's Leben und Werke (Leipzig, 1887); Zur Geschichte und Theorie der byzantinischen Musik (1889); Johan Brahms, primer volum de la col·lecció Berühmte Musiker, que es publicava sota la seva direcció (1897; 3ª ed. 1903); Wagneriana Lisztiana, i Hans von Bülow, publicada després de la seva mort (1909).

A més publicà, algunes composicions originals, així com diverses col·leccions de cants antics arranjats per a una veu i piano, com Das deutsche Lied (4 vol.); Internationales Voelksliederbuch (3 vol.), i Das deutsche geistliche Lied (6 vol.).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  1. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. IV, pàg. 215-16 (ISBN 84-239-4574-X)