Hidràcid
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Un àcid hidràcid o simplement hidràcid[1] és un àcid que no conté oxigen, és un compost binari format per hidrogen (H) i un element no metàl·lic (X), un (halogen) o (amfigen).
Nomenclatura[modifica]
La nomenclatura dels hidràcids diferencia les substàncies gasoses de les seves solucions àcides.
En el cas del fluorur d'hidrogen (àcid fluorhídric) s'acostuma a representar com HF. Tanamteix l'estructura d'aquesta molècula respon a dos àtoms de cada espècie H₂F₂, això succeeix perquè la molècula està simplificada.
En la nomenclatura química s'escriu l'àcid (HX) i després s'indica que està en dissolució aquosa (aq) o (ac) perquè, si no, no hi hauria diferència entre les substàncies binàries covalents i els àcids. Exemples:
- HF (aq) (Àcid fluorhídric)
- HBr (aq) (Àcid bromhídric)
- HI (aq) (Àcid iodhídric)
- HCl (aq) (Àcid clorhídric)
- H₂S (aq) (Àcid sulfhídric)
- H₂Se (aq) (Àcid selenhídric)
- H₂Te (aq) (Àcid tel·lurhídric)
- L'àcid cianhídric (HCN) produeix l'anió cianur (CN-).
L'àcid sulfhídric produeix l'anió sulfur (S2-) i l'anió àcid hidrogenosulfur o bisulfur (HS-). Si aquests àcids no es trobessin en dissolució aquosa se’ls anomenaria amb la nomenclatura normal per als halurs: fluorur d'hidrogen, bromur d'hidrogen, iodur d'hidrogen, clorur d'hidrogen, sulfur d'hidrogen, etc.
Referències[modifica]
- ↑ «Diccionari de Química del Termcat». [Consulta: 25 gener 2021].