Hilari d'Arle

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaSant Hilari d'Arle
Hilari14.jpg
Sant Hilari d'Arle en un manuscrit medieval
Nom original (fr) Hilaire d'Arles
Biografia
Naixement Hilarius Arelatensis
ca. 403
Gàl·lia
Mort 5 de maig de ca. 449
Arle
Lloc d'enterrament església de Sant Genís d'Arle; reliquiari a St. Tròfim d'Arle 
 Arquebisbe 


 Bisbe catòlic 

Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Sacerdot i sacerdot catòlic
Període Imperi romà
Orde religiós Comunitat de Sant Honorat de Lerins
bisbe
Celebració Església Catòlica Romana, Església ortodoxa
Canonització antiga
Pelegrinatge Arle (St. Tròfim)
Festivitat 5 de maig
Esdeveniment significatiu bisbe d'Arle (430), escriptor; cunyat de Llop de Troyes
Iconografia com a bisbe, llegint o escrivint
Modifica les dades a Wikidata

Hilari d'Arle - Hilarius Arelatensis (llatí) - (començaments del segle V, Gàl·lia Belga - 449, Arle) fou un eclesiàstic gal, de noble família. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Reliquiari de Sant Hilari a la Catedral de Sant Tròfim d'Arle

Va estudiar amb aprofitament i encara jove va esdevenir deixeble d'Honorat d'Arle, primer abat de Lerins, que el va convèncer de dedicar-se a la vida monàstica. Temps després quan el seu mestre va morir i va deixar vacant el bisbat d'Arle, Hilari fou nomenat bisbe d'aquesta ciutat (429).

El seu nom va esdevenir important per la controvèrsia sostinguda amb el Papa Lleó I el Gran: un bisbe de nom Quelidoni, probablement de Besançon, fou deposat per certes irregularitat per un sínode que fou presidit per Hilari i al que van assistir Euqueri de Lió i Germà d'Auxerre; Quelidoni va apel·lar al Papa i Hilari no va reconèixer a aquest jurisdicció sobre el cas.

Lleó es va sentir atacat en la seva primacia i va reposar a Quelidoni i Hilari va haver de fugir a la seva diòcesi per por; després va intentar una reconciliació amb el Papa que va refusar escoltar-lo i li va retirar els privilegis de metropolità de la Gàl·lia, cosa que fou confirmada per un rescripte de Valentinià III del 445 ("Ut Episcopis Gallicanis omnibusque pro lege esset, quidquid apostolicae sedis auctoritas sanxisset: ita ut quisquis Episcoporum ad judicium Romani antistitis evocatus venire neglexisset per moderatorem ejusdem provinciae adesse cogeretur")

Va escriure almenys un llibre, que es conserva (Vita Sancti Honorati Arelatensis Episcopi, una espècie de panegíric del seu predecessor com a bisbe; i una epístola (Epistola ad Eucherium Episcopum Lugdunensem). A la seva biografia s'esmenten altres epístoles i fins i tot algun vers, però s'han perdut