Humphrey Tonkin

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaHumphrey Tonkin
Humphrey Tonkin on UK 2008.jpg
 President of the Universal Esperanto Association 

1986 - 1989
Gregoire Maertens - John C. Wells
 President of the Universal Esperanto Association 

1974 - 1980
Ivo Lapenna - Gregoire Maertens
 President of the World Esperanto Youth Organization 

1969 - 1971
Hans Michael Maitzen - Renato Corsetti
Dades biogràfiques
Naixement 2 de desembre de 1939 (77 anys)
Truro
Alma mater Universitat de Cambridge
Universitat Harvard
Activitat professional
Camp de treball Esperantologia i Renaixement anglès
Ocupació Professor, lingüista i esperantista
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Humphrey Richard Tonkin (Truro, 2 de desembre de 1939) és un professor de literatura anglesa i especialista en estudis acadèmics sobre l'esperanto.

Humphrey Tonkin es va llicenciar a la Universitat de Cambridge i es va doctorar a la de Harvard. Les seves especialitats acadèmiques inclouen el Renaixement anglès, Edmund Spenser, Shakspeare, així com l'ús de les llengües internacionals. Ha impartit classes a les universitats de Pennsilvània, Oxford, Columbia, Potsdam (Nova York). Des de 1989 ha estat rector de la Universitat de Hartford. Té la doble ciutadania britànica i nord-americana.[1]

Tonkin és molt conegut com a dirigent del moviment esperantista.[2] Va aprendre esperanto el 1956 i va col·laborar en l'establiment de l'associació juvenil esperantista britànica. De 1961 al 1971 va ser dirigent de l'Associació Mundial de Joves Esperantistes, sent-ne president entre 1969 i 1971. Durant el Congrés Universal d'Esperanto de 1974 va ser escollit president de l'Associació Universal d'Esperanto en substitució d'Ivo Lapenna. Va romandre en el càrrec fins 1980 i novament entre 1986 i 1989. En el període 2001-2004 va tornar a formar part de la directiva com a vicepresident. Ha presidit també l'Esperantic Studies Foundation i és membre de ple dret de l'Acadèmia Internacional de Ciències de San Marino.[1] Tonkin és un dels editors de la revista Language Problems and Language Planning. Ha escrit, coordinat i traduït nombrosos tractats d'esperantologia.[2] El 2006 va rebre el premi Cassandra Pyle per la seva tasca en pro dels intercanvis interculturals a escala mundial.[3]

Obres [cal citació][modifica]

Originals[modifica]

  • Sir Walter Raleigh (1971)
  • Spenser's Courteous Pastoral: Book Six of The Faerie Queene (1972)
  • The World in the Curriculum (1981). Amb Jane Edwards
  • The Faerie Queene (1989)
  • Esperanto, Interlinguistics, and Planned Language (1997). Editor
  • Language in the 21st  Century (2003). Editat amb Timothy Reagan.
  • Service-Learning Across Cultures: Promise and Achievement (2004)
  • Lingvo kaj Popolo (2006)
  • The Translator as Mediator of Cultures (2010). Editat amb Maria Esposito Frank

Traduccions des de l'esperanto[modifica]

  • Masquerade: Dancing Around Death in Nazi-occupied Hungary (2001) de Tivadar Soros 
  • Crusoes in Siberia (2010) de Tivadar Soros
  • The Dangerous Language (2016) d'Ulrich Lins

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 La arto labori kune – Festlibro por Humphrey Tonkin, Roterdamo, 2010, UEA (ISBN 978-92-9017-113-3).
  2. 2,0 2,1 «An interview with Humphrey Tonkin» (en anglès). Translation Review, 1981. [Consulta: 12 desembre 2016].
  3. «Premio Cassandra Pyle al Tonkin». Revuo Esperanto de UEA, Juny 2007, pàg. 123.