Interfície gràfica d'usuari

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: IGU)
Salta a: navegació, cerca
La interfície gràfica KDE versió 4.3.
Una interfície gràfica d'usuari on s'usa un cursor per a seleccionar unes icones.

La interfície gràfica d'usuari o GUI (acrònim en anglès de Graphic User Interface)[1] és una interfície d'usuari que utilitza elements gràfics, sonors i de control[2] per facilitar la interacció amb un sistema informàtic de manera més intuïtiva que no pas el clàssic sistema per línia d'ordres, més difícil d'aprendre i dominar.[3][4]

Components habituals[modifica | modifica el codi]

Generalment, les interfícies gràfiques utilitzen controls virtuals, com ara:

  • Botons que es premen amb el ratolí o directament amb el dit sobre una pantalla tàctil
  • Separadors de pestanyes que simulen els clàssics separadors d'arxivadors
  • Indicadors gràfics que actuen com els llums d'un panell electrònic
  • Barres de desplaçament, en anglès scrollbar, que simulen el moviment que podem fer amb la mà d'un full sobre una taula
  • Indicadors de progrés que intuïtivament ens diuen el temps que falta per acabar una operació
  • Barres d'ajustament, molt similars als controls analògics de volum d'una TV antiga o d'una taula de mescles

La principal novetat que van aportar les interfícies gràfiques és la utilització del ratolí com a mètode d'execució de comandes.

Un tipus especial d'interfície gràfica és la interfície d'usuari amb apropament/allunyament (ZUI).

Història[modifica | modifica el codi]

Precursors[cal citació][modifica | modifica el codi]

Els investigadors del Stanford Research Institute liderats per Douglas Engelbart, van desenvolupar una interfície de hipervincles en mode text governada per un ratolí, el qual també van inventar. Aquest concepte va ser ampliat i traslladat a l'entorn gràfic pels investigadors del Xerox PARC en la ciutat de Palo Alto. L'entorn es va denominar PARC User Interface i en ell es van definir els conceptes de finestres, caselles de verificació, botons de ràdio, menús i punter del ratolí. La interfície va ser implementada comercialment en el computador Xerox Star 8010.

Xerox Alto[cal citació][modifica | modifica el codi]

El Xerox Alto, desenvolupat en el Xerox PARC al 1973, va ser una de les primeres computadores personals, així com el primer que va utilitzar la metàfora d'escriptori i una interfície gràfica d'usuari.

Xerox Star 8010[cal citació][modifica | modifica el codi]

L'estació de treball Xerox Star, coneguda oficialment com el 8010 Star Information System (Sistema d'Informació Estrella 8010), va ser introduïda per Xerox Corporation al 1981. Va ser el primer sistema comercial en incorporar diverses tecnologies que han arribat a ser avui en dia corrents en computadores personals, incloent la pantalla amb bitmaps enlloc de només text, una interfície gràfica d'usuari basada en finestres, icones, carpetes, ratolins, xarxes Ethernet, servidors d'arxius, servidors d'impressores i correu electrònic.

Apple Lisa, Macintosh, Apple II GS[cal citació][modifica | modifica el codi]

Després de fer una visita a Xerox PARC al 1979, l'equip d'Apple encapçalat per Jef Reskin es concentra en dissenyar un entorn gràfic per la seva nova generació de 16 bits, que es veurà plasmat en l'Apple Lisa al 1983. Aquest sistema gràfic és portat al successor del Apple II, el Apple II GS. Un segon equip treball en l'Apple Macintosh que sortirà a la llum al 1984 amb una versió millorada de l'entorn gràfic del Lisa ("vam pretendre fer una computadora tan senzilla de fer servir com una torradora"). Des d'aquell moment el Mac regnarà com paradigma de usabilitat d'un entorn gràfic; tot i que per sota el sistema operatiu pateixi canvis radicals, els usuaris no avançats no són conscients i no pateixen els problemes d'altres plataformes.

Workbench[cal citació][modifica | modifica el codi]

Workbench és el nom donat per Commodore a la interfície gràfica del AmigaOS, el sistema operatiu del Commodore Amiga llançat al 1985. A diferència dels sistemes més populars (GEM, Mac OS, MS Windows...) és un vertader entorn multitasca només realitzat per la interfície X Window System dels diferents sabors de Unix. La frase més repetida per un amiguero  és: "per massacrar marcians, formatejar un disquet i enviar o rebre un Fax tot  a la vegada i sense penjar-se, necessites un 386 amb disc dur, 16 MB de RAM i OS/2; un Amiga 500 amb disquet i només la seva memòria base (512 KB de RAM i 512 KB de ROM) és capaç de tot això". Tot i que sigui molt popular pels seus espectaculars (fins al moment) gràfics de la màquina i el seu gran planter de videojocs, serà la negligència dels seus successius propietaris la principal causa de que acabi restringit a només la plataforma Amiga.

GEOS[cal citació][modifica | modifica el codi]

Pel Commodore 64 i el seu successor el Commodore 128 es va desenvolupar l'entorn gràfic GEOS al 1986. Aquest entorn es va portar al IBM PC, va ser utilitzat en diverses PDA i Nokia el va utilitzar com a base del seu actual sistema operatiu.

GEM[cal citació][modifica | modifica el codi]

GEM (Graphical Environment Manager) és un GUI dissenyat per Digital Research al 1985 per executar-se sobre diversos sistemes operatius de línia d'ordres del IBM PC i compatibles: funciona tant sobre IBM DOS / MS-DOS com sobre CP/M 86. La seva màxima popularitat en el PC arriba de la mà de Amstrad PC1512 i de l'Amstrad PC1640, els clònics que van trencar a Europa la barrera del preu popularitzant el PC, fins aquell moment destinat només a oficines.

Tot i que incorpora la seva primera generació de portàtils i el Sinclair PC200, serà substituït per la següent generació de PCd Amstrad per Microsoft Windows 2xx. En el PC viurà una segona joventut al venir de sèrie amb DR-DOS com TaskMax.

Però serà en els Atari ST i successors on es convertirà en l'entorn gràfic oficial de la plataforma, aconseguint la màxima popularitat, tant per ser en principi una alternativa barata al MAC en autoedició, com per fer-se amb la veta del mercat de la música professional.

Apple i Microsoft[cal citació][modifica | modifica el codi]

Al 1982, Apple havia començat com una microempresa formada per dos empleats, Steve Jobs i Steve Wozniak, i havia crescut fins a convertir-se en una empresa de 300 milions de dòlars. Al 1983, ja s'havia convertit en una empresa de 1000 milions de dòlars, el mateix valor que IBM.

Al 1985, Microsoft treu al mercat Windows 1.0, entorn gràfic per a computadores PC IBM compatibles, amb moltes semblances al Mac US. La resposta d'Apple a la introducció del sistema operatiu Windows va ser la interposició d'una demanda de diversos milers de milions de dòlars contra Microsoft, per violació de copyright.

En 1987 IBM es va veure obligada a entrar al mercat de les computadores personals amb entorn gràfic amb el seu model IBM Personal System/2 (PS/2), aliant-se amb Bill Gates (Microsoft), que havia desenvolupat l'US/2. La interfície gràfica d'aquest sistema operatiu era molt similar a la d'Apple. L'US/2 no es va convertir en el nou estàndard del sector, degut fonamentalment al conflicte d'interessos entre IBM i Microsoft.

L'aparició de computadores IBM clòniques va fer que el sistema Windows es popularitzés, la qual cosa va restar mercat a Apple. Aquesta es va recuperar a la fi de 1990 llançant nous productes.

Un senyal inequívoc de l'èxit d'Apple va ser l'aparició de productes similars: una petita companyia anomenada Nutek Computers Inc., va anunciar que estava desenvolupant una computadora compatible amb el Macintosh.

En 1991, John Sculley, director d'Apple, va revelar que la companyia estava considerant competir contra Microsoft en el camp del programari venent el seu sistema operatiu a tercers. Apple va revelar que estava mantenint converses amb el seu antic rival, IBM, destinades a compartir tecnologies. Van decidir crear una joint venture per desenvolupar un sistema operatiu avançat que ambdues utilitzarien en les seves noves màquines i llicenciarien a tercers. Aquest pla presentava un desafiament directe a Microsoft.

Microsoft aconsegueix convertir a Windows en el sistema operatiu més utilitzat al món, deixant a Apple en un segon lloc.

Tipus d'interfícies gràfiques d'usuari[modifica | modifica el codi]

Les GUI i ZUI[cal citació][modifica | modifica el codi]

Els tipus d'interfícies gràfiques d'usuaris (GUI) que es troben en jocs de computadora, i les GUI avançats basats en realitat virtual, s'usen amb freqüència en tasques de recerca. Molts grups de recerca a Amèrica del Nord i Europa estan treballant actualment en la interfície d'enfocament de l'usuari o ZUI (Zooming User Interface), que és un avançament lògic de les GUI, barrejant 3D amb 2D. Podria expressar-se com «2 dimensions i mitja en objectes vectorials d'una dimensió».

Interfície d'usuari de pantalla tàctil[cal citació][modifica | modifica el codi]

Algunes GUI són dissenyades per complir amb els rigorosos requisits dels mercats verticals. Aquests es coneixen com les GUI d'ús específic. Un exemple d'un GUI d'ús específic és l'ara familiar pantalla tàctil o touchscreen (pantalla que en ser tocada efectua els comandos del ratolí al programari). Es troba actualment implementat en molts restaurants i en moltes tendes d'autoservei de tot el món. Va ser iniciat per Gene Mosher en la computadora del ST de Atari en 1986, l'ús que ell va especificar en les GUI de pantalla tàctil ha encapçalat una revolució mundial i innovadora en l'ús de les computadores a través de les indústries alimentoses i de begudes, i en vendes al detall.

Altres exemples de GUI d'ús específic, relacionats amb la pantalla tàctil són els caixers automàtics, els quioscos d'informació i les pantalles de monitors i control en els usos industrials, que empren un sistema operatiu de temps real (RTOS). Els telèfons mòbils i els sistemes o consoles de joc també empren les pantalles tàctils. A més la domòtica no és possible sense una bona interfície d'usuari, o GUI.

Interfície Natural d'Usuari (NUI)[cal citació][modifica | modifica el codi]

Les NUI naturals són aquelles en les que s'interactua amb un sistema, aplicació, etcètera, sense utilitzar dispositius d'entrada amb ratolí, teclat, llapis òptic, etc. Enlloc d'aquests s'utilitzen les mans o els dits.

Idioma[modifica | modifica el codi]

Acostuma a ser habitual poder canviar l'idioma de la interfície d'usuari.

Exemples[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Definition of GUI at Dictionary.com». [Consulta: 24 maig 2014].
  2. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011 [Consulta: 24 maig 2014]. 
  3. «Computerhope.com Commandline vs. GUI]». Computer Hope. [Consulta: 24 maig 2014].
  4. MSCOM. «Technet.com The GUI versus the Command Line: Which is better? (Part 1)». [Consulta: 24 maig 2014].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Interfície gràfica d'usuari Modifica l'enllaç a Wikidata