Puccini va compondre Il trittico presentant tres aspectes de la vda com tres panells d'un retaule: tres històries diferents, situades en èpoques diferents i que mostren tres maneres divergents d'actuació de la força de l'amor davant la mort. Les tres peces exigeixen, per articular, un muntatge que sàpiga establir un nexe coherent entre elles. Va compondre primer Il Tabarro, basat en el drama L'houppelande de Didier Gold, que es va escoltar a París l'any 1912. Alguns anys després va decidir completar el conjunt, component Suor Angelica i Gianni Schicchi. Les parts més conegudes són les àries per a soprano Senza mamma (Sour Angelica) i O mio babbino caro (Gianni Schicchi).
Les tres òperes van ser estrenades en el Metropolitan Opera de Nova York el 14 de desembre de 1918, però només Gianni Schicchi va ser ben rebuda pel públic. Avui dia, l'opinió de la crítica ha canviat i totes tres òperes són considerades com de repertori habitual. No obstant això, poques vegades es representen les tres juntes.
