Vés al contingut

Impacte ecològic del castor americà

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Els impactes ecològics del castor americà són molt nombrosos i de molt diversa naturalesa. Històricament va ser caçat sense cap mena de consideració per obtenir-ne la seva pell, la qual era molt valuosa, fins gairebé la seva completa extinció a mitjans del segle xix. La seva desaparició del castor de la majoria de rius i rierols de l'Amèrica del nord, va provocar, entre d'altres efectes, una disminució de la biodiversitat. Moltes de les espècies que en treien profit de la seva presència van marxar o desaparèixer. A partir d'aleshores es va decretar la seva protecció, a finals del segle xix, i la seva població s'ha anat recuperant i ha recolonitzat molts rius i rierols on havia viscut històricament.

Recentment s'han publicat nombrosos estudis sobre el castor, en molts dels quals es determina el seu impacte. Actualment, tot i tenir detractors que el consideren perjudicial, en general es ben considerat a causa del beneficis que aporta la seva presència als llocs on habita.

Efectes sobre els rierols i la qualitat de l'aigua

[modifica]

Els dics dels castors augmenten el corrent dels rierols, secs en algunes estacions, mitjançant l'emmagatzematge d'aigua en l'època de pluges, el que eleva els nivells freàtics a través de la percolació dels estanys. En un estudi recent fet a partir d'un mosaic d'una sèrie de 12 fotos aèries d'entre 1948 i 2002, l'impacte del retorn dels castors a una àrea d'aigües al centre-oriental d'Alberta, Canadà, va trobar que els mamífers estaven relacionats amb un augment de 9 vegades de la zona aquoses. Els castors van tornar a la zona el 1954 després d'una llarga absència des de la seva extinció pel comerç de la pell al segle xix. Durant els anys de sequera, on els castors eren presents, hi va haver 60% més d'aigua que la que hi havia en aquestes mateixes àrees durant els períodes de sequera anteriors, quan els castors estaven absents. Els autors van concloure que els castors tenen una influència dramàtica en la creació i manteniment de les zones humides, fins i tot durant la sequera extrema.[1][2]

Des de torrents a la plana costanera de Maryland fins al llac Tahoe, s'ha demostrat que els estanys dels castors eliminen els sediments i contaminants incloent la totalitat de sòlids suspesos, nitrogen, fosfats, carboni i silicats, millorant la qualitat dels corrents d'aigua.[3][4]A més, els coliformes fecals i bacteris estreptococs excretats en els corrents pel pasturatge de bestiar són reduïts pels estanys dels castor, on la desacceleració dels corrents condueixen als bacteris a dipositar-se als sediments del fons.[5]

El terme "febre del castor" va ser un nom inadequat encunyat per la premsa dels Estats Units en la dècada de 1970, arran d'uns resultats del paràsit Giardia lamblia, el que provoca la giardiosi, del qual n'eren suposadament portadors els castors. Altres investigacions han demostrat que molts animals i aus són portadores d'aquest paràsit, i la principal font de contaminació de l'aigua es causada pels éssers humans.[6][7][8] Les preocupacions més recents apunten a animals domèstics com un vector important de la giardiosi, amb un 100% de resultats positius per giardiosi en vedells joves obtinguts de proves fetes a ramats lactis.[9] A Nova Zelanda hi havia brots de giardiosi, on el castor no hi era present, mentre que a Noruega, on hi viu una gran població de castors, no hi havia brots de Giardiosi fins fa poc (a la part del sud de Noruega densament poblada pels éssers humans, però no pels castor).[10]

Efectes sobre l'abundància d'ocell i la diversitat

[modifica]

Els castors ajuden a les aus aquàtiques augmentant les extensions d'aigua, i en les latituds septentrionals descongelen les zones d'aigua, facilitant que s'avanci la temporada de nidificació.[11] En un estudi dels rius i rierols de Wyoming, els cursos d'aigua amb castors tenien 75 vegades més ànecs que els que no tenien castors.[12]

Els cignes trompeta (Cygnus buccinador) i les oques del Canadà (Branta canadensis) sovint depenen dels caus dels castors per niar.[13][14][15] Es va observar que una petita població de cigne trompeta del Canadà no niava en grans llacs, preferint fer-ho en petits llacs i llacunes associades a l'activitat de castor.[16][17]

Els castors poden beneficiar les aus que freqüenten els seus estanys de diverses maneres addicionals. L'eliminació d'alguns arbres propers als estanys augmenta la densitat i l'alçada de la capa d'herba, el que millora la cobertura dels nius d'aus aquàtiques al costat dels estanys.[13] Tant les clarianes al bosc on els arbres havien estat talats per castors i una "vora gradual" descrita com una transició complexa de l'estany al bosc amb una barreja de gramínies, herbàcies, arbres joves i arbustos estan fortament associades amb una major riquesa d'espècies d'aus migratòries i la seva abundància.[18] El rebrot de salzes i àlbers al costat de l'aigua dels castors condueix a la producció de brots densos, que proporciona una cobertura important als ocells i els insectes dels que s'alimenten.[19] L'ampliació de la terrassa de ribera al costat dels rierols s'associa amb els dics de castor i s'ha demostrat que augmenta l'abundància d'aus de ribera i la seva diversitat, un impacte que pot ser especialment important en climes semiàrids.[20]

A mesura que els arbres són ofegats per l'augment dels embassaments dels castors, esdevenen llocs de nidificació ideals pels pícids, que fan cavitats que atreuen a moltes altres espècies d'aus, com els papamosques, l'oreneta bicolor, els pàrids, l'ànec carolí, els morells, els becs de serra, els mussols i el xoriguer americà.[13] Els piscívors, entre els que es troben garses, cabussets, corbs marins, el bitó americà, l'agró blanc, el martinet blanc americà, els becs de serra i l'alció blau, utilitzen els estanys creats pels castors per pescar. El bec de serra coronat, el martinet verd, el bernat americà i l'alció blau eren més freqüents als aiguamolls de Nova York, on el castor eren actius que en llocs on els castors no tenien activitat.[21]

Perpetuant els corrents en deserts àrids, els castors poden crear hàbitats que augmenten l'abundància i diversitat d'espècies de dependents de les riberes. Per exemple, a la part superior del riu San Pedro, al sud-est d'Arizona, on els castors reintroduïts han creat hàbitats pantanosos de salzes que han ampliat l'àrea de distribució de Empidonax trailii extimus, una subespècie en perill d'extinció.[22]

Efectes sobre els peixos

[modifica]

Preses de castor com a hàbitat de criança per als salmònids

[modifica]

Els estanys dels castors han demostrat tenir un efecte beneficiós en poblacions de truita de riu i salmó. Molts autors consideren que la disminució de salmònids està relacionada amb la disminució de les poblacions de castor. Investigacions a la conca del riu Stillaguamish, a l'estat de Washington, trobaren que la pèrdua de nombrosos estanys creats per castors va donar lloc a una reducció del 89% de la producció estival d'alevins de salmó platejat i una reducció del 86% en la capacitat crítica de càrrega als hàbitats d'hivern.[23] Aquest estudi també va trobar que la presència de castors als estanys va augmentar la producció d'alevins de salmó 80 vegades més que la col·locació de restes de fusta grans.[23] Els investigadors Swales i Leving havien demostrat prèviament al riu Coldwater, a la Colúmbia Britànica, que els estanys de castors eren preferentment poblats per salmó platejat per davant d'altres salmònids i que proporcionaven protecció durant l'hibernació, i protecció dels fluxos alts de desglaç i dels llocs de criança a l'estiu.[24] En un estudi sobre la truita de rierol, la truita arc de Sant Martí i la truita comuna al rierol Sagehen, que desemboca al riu Little Truckee, a una alçada de 1.800 metres sobre el nivell mar, al nord de Sierra Nevada, també s'ha demostrat que la presència de les preses de castor augmenta tant el nombre de peixos, com la mida, o tots dos.[25] Aquestes troballes coincideixen amb un estudi de petits rierols fet a Suècia, on trobaren que les truites marrons eren més grans en els estanys de castors en comparació amb les zones de ràpids, i que els estanys dels castors proporcionen un l'hàbitat per truites més grans en petits rierols durant els períodes de sequera.[26] De la mateixa manera, la truita de rierol, el salmó platejat i el salmó roig eren significativament més grans en els estanys de castor que els de les zones sense estanys de castors a Colorado i Alaska.[27][28] En un estudi recent sobre a la capçalera d'un corrent als Apalatxes, les truites de rierol també eren més gran als estanys de castors.[29]

Preses de castor i la migració del salmó

[modifica]

Contràriament a la creença popular, la majoria de les preses dels castors no representen barreres per a la migració de la truita i el salmó, encara que poden estar restringides estacionalment durant els períodes de baix cabal de flux.[30] En una anàlisi dels estudis que afirmen que les preses dels castors actuen com a barreres de pas per als peixos, Kemp et al. trobaren que el 78% d'aquestes reclamacions no es basen en cap dada.[31] En un estudi de radiotelemetría de 2013 sobre la truita de Clark i la truita de rierol fet a Utah, ambdues espècies creuaven les preses de castos en ambdues direccions, incloent preses de fins a 2 metres d'alt.[32] A més, s'ha demostrat que la truita arc de Sant Martí, la truita marró i truita de rierol han arribat a creuar fins a 14 preses de castor consecutives.[25] Tant els adults com els juvenils de salmó platejat, truita arc de Sant Martí, truita de Clark, Salvelinus malma malma i salmó roig són capaços de creuar preses de castor.[30] Al sud-est d'Alaska, on el salmó platejat ha saltat preses de fins a dos metres d'alt, es trobaren per sobre de totes les preses de castor i tenien les seves densitats més altes en els rierols amb castors.[33] Als corrents costaners d'Oregon, les preses de castor són efímeres i gairebé totes desapareixen durant els fluxos de alts de l'hivern, només per a ser re-construïdes cada estiu.[34] La migració del salmó europeu pot estar limitada per les preses de castor però la presència de juvenils aigües amunt de les preses suggereix que les preses són penetrades.[35] La migració aigües avall dels juvenils de salmó europeu tampoc es veuen afectades per les preses de castor, fins i tot en períodes de fluxos baixos.[35] També es va observar que els juvenils de dos anys de salmó de l'Atlàntic que vivien en estanys de castor a l'est del Canadà, tenien un creixement estival més ràpid en longitud i massa i estaven en millors condicions que els juvenils que vivien per sota o per sobre dels estanys.[36]

El rol de les preses de castor en la supervivència dels salmònids a l'hivern

[modifica]

La importància de l'hàbitat d'hivern per als salmònids que proporcionen els estanys de castor pot ser especialment important (i poc apreciada) en corrents d'aigües poc profundes o on la capa de gel entra en contacte amb el fons dels corrents. Enos Mills va escriure el 1913, "Un hivern sec el corrent ... corria amb poc cabal i es va congelar fins al fons, i les úniques truites que hi van sobreviure eren aquelles que vivien en els forats profunds dels estanys de castor".[37] Es va observar que les truites de Clark i la truita toro passaven l'hivern als estanys de castor de Montana, que la truita de rierol es congregava a l'hivern als estanys de castor de Nova Brunswick i Wyoming, i que el salmó platejat ho feia als estanys de castor d'Oregon.[35] El 2011, una meta-anàlisi d'estudis d'impactes de castor sobre els salmònids va trobar que els castors representaven un benefici net per a les poblacions de salmó i truita principalment mitjançant la millora de l'hàbitat (amb la construcció d'estanys) tant per a la cria com per la hibernació i que aquesta conclusió més de la meitat de les vegades es basava en dades científiques. Per contra, el més sovint citat impacte negatiu dels castors sobre els peixos eren les barreres a la migració tot i que la conclusió només es basava en dades científiques en el 22% dels casos. També trobaren que quan les preses de castor representen barreres, aquestes són generalment de curta durada, ja que les preses són superades per l'aigua, extingides, o eludides pels augments del corrent causats per les tempestes.[31]

Importància dels castors en la supervivència dels salmònids

[modifica]

Mitjançant la creació d'una complexa xarxa de canals addicionals, incloses llacunes i pantans lateralment separats del canal principal, els castors poden tenir un paper en la creació i el manteniment de la biodiversitat de peixos.[38] En els canals fora de la llera principal restaurats pels castors a la secció mitjana del riu Provo, a Utah, espècies natives de peixos persisteixen fins i tot quan han estat extingits a la llera principal del canal per la competència de peixos no natius introduïts.[39] Els esforços per restaurar l'hàbitat dels salmònids a l'oest dels Estats Units s'ha centrat principalment en l'establiment de residus llenyosos de grans dimensions en els rierols, per frenar els fluxos i crear piscines pels salmònids joves. Investigacions a l'estat de Washington trobaren que la producció mitjana de juvenils a l'estiu per àrea de preses de castor és d'entre 527 i 1174 peixos, mentre que la producció d'alevins de a zones amb restes grans de fusta dins del corrent és d'entre 6 i 15 individus, el que suggereix que el restabliment de les poblacions de castor seria 80 vegades més eficaç.[23]

Impacte dels castors en peixos als estuaris

[modifica]

Recentment, s'han descobert castors que viuen en aigües salobres als aiguamolls d'estuaris, on la densitat de salmó reial és cinc vegades més gran que a les zones veïnes.[40][41]

Efectes sobre els arbres de ribera i la vegetació

[modifica]
Arbre de 20 cm de diàmetre talat per un castor americà.

La saviesa convencional ha sostingut que els castors envolten i talen arbres i fan disminuir els arbres de ribera i la vegetació, encara que sembla cert tot el contrari quan es duen a terme estudis a llarg termini. El 1987, Beier va informar que els castors havien causat l'extinció local de trèmol americà (Populus tremuloides) i Populus trichocarpa en un 4 o 5% dels corrents que arribaven a la part baixa del riu Truckee a Sierra Nevada. No obstant això, el salze va respondre rebrotant vigorosament a la majoria dels corrents. A més, va especular que sense control sobre les poblacions de castor, les dues espècies podrien extingir-se al riu Truckee.[42] Ambdues espècies, no només van sobreviure a la colonització en curs del castor, si no que un estudi recent de deu rierols de Sierra Nevada a la conca del Llac Tahoe utilitzant videografia multi-espectral aèria, s'ha demostrat que la vegetació herbàcia està molt més concentrada a prop dels dics dels castors, mentre que les coníferes han disminuït.[43] Aquests resultats són consistents amb els de Pollock, que va informar que al rierol Bridge, un corrent de les àrees semiàrides d'Oregon, l'amplada de la vegetació de ribera en els bancs dels corrents havia augmentat diverses vegades a mesura que les preses de castor regaven d'aigua les prèviament seques terrasses adjacents als corrents.[44] En un segon estudi de la vegetació de ribera a partir d'observacions del mateix rierol en un període de 17 anys, encara que les porcions del tram d'estudi foren abandonades periòdicament pels castors en conseqüència a una gran utilització de la vegetació de les ribes, en pocs anys, denses grades de plantes llenyoses de major diversitat van ocupar una porció més gran de la zona d'inundació. Tot i que el pollancre i el vern pilós generalment no rebroten després de ser talats pels castors, és freqüent que creixin de llavors que aterren als dipòsits al·luvials que són el resultat de l'activitat dels castors.[45] Per tant, el castor sembla augmentar la vegetació de ribera donant prou anys per dipositar sediments i profunditat d'estany suficient per crear zones de ribera eixamplades i ben regades, especialment a les zones de baixa precipitació a l'estiu.

La superfície dels estanys de castor és típicament a punt de vessar, de manera que fins i tot petits augments en els cabals fan que l'estany es desbordi. Per tant, els fluxos de corrent elevat estenen l'aigua i els nutrients més enllà de les ribes dels rius fins amples zones de ribera, quan els castors hi són presents. Finalment, els estanys de castor poden servir de tallafocs en àrees propenses a incendis.[46]

Els castors i la reconstrucció dels corrents

[modifica]

A la dècada de 1930, el govern dels Estats Units va posar 600 castors a treballar juntament amb el Cos Civil de Conservació en projectes per aturar l'erosió del sòl causada per corrents a Oregon, Washington, Wyoming i Utah. En el moment es va estimar que cada castor, que tenia un cost inicial d'uns 5 dòlars, havia completat treballs per valor de 300 dòlars.[47] El 2014, una revisió dels dics de castor com a eines de restauració de rierols va proposar que un ecosistema que utilitzes plantes de ribera i els dics de castor podria accelerar la reparació de rierols degradats enfront de la manipulació física dels corrents.[48]

La província d'Alberta va publicar un fullet que proporcionava informació sobre l'ús del castor per a la restauració de rierols.[49]

L'estat d'Utah va publicar un Pla de Gestió de Castors que incloïa la re-introducció dels castors en deu corrents per any amb el propòsit de restaurar les conques cada any des de 2010 fins a 2020.[50]

En un estudi pilot a l'estat de Washington, es van reintroduir castors a la part superior de la vall del riu Methow, a l'est de la Serralada de les Cascades, per avaluar les seves estimacions de que si es repoblaven 16.000 quilòmetres d'hàbitat, durant la primavera es podrien emmagatzemar 2,46 trilions de metres cúbics d'aigua que es podrien alliberar durant la tardor (temporada àrida).[51] El castor havia estat exterminat de les conques del riu Methow pels caçadors de pells a principis de la dècada de 1900. Aquest projecte va ser desenvolupat en resposta a una proposta de 2003 del Departament d'Ecologia de Washington d'invertir fins a 10.000 milions de dòlars en la construcció de diverses preses als afluents del riu Columbia per retenir aigües a la temporada de pluja.[52] Fins a gener de 2016, s'havien alliberat 240 castors a 51 llocs de la part alta del riu Methow, els quals havien construït 176 dics de castor que emmagatzemaven milions de metres cúbics d'aigua en aquesta regió semiàrida de l'est de l'estat.[53] A la part alta de la vall del riu Methow es va alliberar un castor que portava un dispositiu RFID, el qual va nedar fins a la desembocadura del riu, i posteriorment fins al riu Okanogan gairebé a la frontera entre Canadà i els Estats Units, en un viatge de 190 quilometres.[53][54]

Introducció com a espècie no nativa

[modifica]
Danys causats per castors a la costa nord del llac Robalo, a l'illa de Navarino, Xile.

A la dècada de 1940, els castors va ser portats a la Terra del Foc al sud de Xile i Argentina per a la producció comercial de pells i introduïts prop del llac Fagnano. Tot i que l'empresa de pelleteria va fer fallida, 25 parelles de castors foren alliberades a la natura. En no tenir depredadors naturals en el seu nou entorn, es va estendre ràpidament per tota l'illa principal, i altres illes de l'arxipèlag, arribant a una població de 100.000 individus en tan sols 50 anys. Tot i que s'ha considerat una espècie invasora, s'ha demostrat que el castor té alguns efectes ecològics beneficiosos sobre els peixos nadius i no s'ha de considerar totalment perjudicial.[55] Tot i que el bosc dominat per lenga es pot regenerar a partir de soques, la major part de les zones humides creades pels castor estan sent colonitzades pel més rarament nadiu faig antàrtic. No se sap si el faig antàrtic cobert d'arbustos serà succeït per l'originalment dominant i més gran lenga. A més els aiguamolls de castor són colonitzats fàcilment per espècies de plantes no natives.[55] Per contra, les zones amb castors introduïts es van associar amb un augment de les poblacions de peixos de l'espècie nativa Galaxias maculatus.[56][57] D'altra banda, els castors no semblaven tenir un impacte molt beneficiós en les exòtiques truita de rierol i truita arc de Sant Marti, que tenen un impacte negatiu en els peixos nadius a la Reserva de la Biosfera del Cap d'Hornos, a Xile.[57] S'ha trobat que van creuar el mar cap a les illes del nord; i arribaren a la part continental de Xile a la dècada de 1990.[58] Al capdavall, a causa de les seves modificacions a nivell de paisatge per al medi ambient i perquè els biòlegs volen conservar la flora i fauna única de la regió, la majoria afavoreixen la seva eliminació.[59]

Individus de castor americà també foren alliberats a Finlàndia el 1937, abans de saber que eren formaven espècies separades. El castor europeu havia estat exterminat a la regió, de manera que l'alliberament va ser concebut com un projecte de reintroducció. El 1999, es va estimar que el 90% dels castors a Finlàndia eren de l'especie americana. L'espècie no és considerada invasiva, ja que a Europa té un efecte similar que el dels castors europeus, que no han re-colonitzat la zona. La població de castors s'ha controlat mitjançant l'emissió de llicències de caça.[60] Un informe de 2010 va arribar a la conclusió que mentre la població actual no era problemàtica, ja que l'espècie té ventrades més grans que els castors europeus i construeix preses una mica més grans, podria esdevenir un problema si la seva àrea de distribució geogràfica continua expandint-se cap a Rússia, però això no sembla estar tenint lloc.[61]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Hood, Glynnis A; Bayley, Suzanne E. Beaver (Castor canadensis) mitigate the effects of climate on the area of open water in boreal wetlands in western Canada (en anglès). 141, febrer de 2008, p. 556–567. DOI 10.1016/j.biocon.2007.12.003. 
  2. ↑ «Busy Beavers Can Help Ease Drought» (en anglès). Science Daily, 26-02-2008 [Consulta: 10 desembre 2016].
  3. ↑ Correll, David L; Jordan, Thomas E; Weller, Donald E «Beaver pond biogeochemical effects in the Maryland Coastal Plain» (en anglès). Biogeochemistry, 49, 3, 6-2000, pàg. 217–239. DOI: 10.1023/A:1006330501887. JSTOR: 1469618.
  4. ↑ Muskopf, Sarah. The Effect of Beaver (Castor canadensis) Dam Removal on Total Phosphorus Concentration in Taylor Creek and Wetland, South Lake Tahoe, California (en anglès). Humboldt State University, Natural Resources, octubre de 2007 [Consulta: 27 febrer 2011]. 
  5. ↑ Skinner, Quentin D.; Speck, John E.; Smith, Michael; Adams, John C. «Stream Water Quality as Influenced by Beaver within Grazing Systems in Wyoming» (en anglès). Journal of Range Management, 37, 2, 3-1984, pàg. 142–146. DOI: 10.2307/3898902. JSTOR: 3898902.
  6. ↑ Gaywood, Martin; Batty, Dave; Galbraith, Colin «Reintroducing the European Beaver in Britain» (en anglès). British Wildlife, 2008.
  7. ↑ Erlandsen, S. L.; Bemrick, W. J. «Waterborne giardiasis: sources of Giardia cysts and evidence pertaining to their implication in human infection». A: Wallis, P. M.. Advances in Giardia research. Calgary, Alberta, Canada: University of Calgary Press, 1988, p. 227–236. ISBN 0919813860. 
  8. ↑ Erlandsen SL; Sherlock LA; Bemrick WJ; Ghobrial H; Jakubowski W «Prevalence of Giardia spp. in Beaver and Muskrat Populations in Northeastern States and Minnesota: Detection of Intestinal Trophozoites at Necropsy Provides Greater Sensitivity than Detection of Cysts in Fecal Samples» (en anglès). Applied and Environmental Microbiology, 56, 1, 1-1990, pàg. 31–36. Arxivat de l'original el 2011-07-25. PMC: 183246. PMID: 2178552 [Consulta: 12 desembre 2016].
  9. ↑ Thompson, R. C. A. «Giardiasis as a re-emerging infectious disease and its zoonotic potential» (en anglès). International Journal of Parasitology, 30, 12–13, 11-2000, pàg. 1259–1267. DOI: 10.1016/S0020-7519(00)00127-2. PMID: 11113253.
  10. ↑ Nygård, Karin; Schimmer, Barbara; Søbstad, Øystein; Walde, Anna; Tveit, Ingvar; Langeland, Nina; Hausken, Trygve et Aavitsland, Preben «A large community outbreak of waterborne giardiasis-delayed detection in a non-endemic urban area» (PDF) (en anglès). BMC Public Health, 6, 1, 25-05-2006, pàg. 141. DOI: 10.1186/1471-2458-6-141. PMC: 1524744. PMID: 16725025 [Consulta: 12 desembre 2016].
  11. ↑ Bromley, Chantal K.; Hood, Glynnis A. «Beavers (Castor canadensis) facilitate early access by Canada geese (Branta canadensis) to nesting habitat and areas of open water in Canada's boreal wetlands» (en anglès). Mammalian Biology, 78, 1, 2013, pàg. 73–77. DOI: 10.1016/j.mambio.2012.02.009 [Consulta: 14 febrer 2013].[Enllaç no actiu]
  12. ↑ McKinstry, M. C.; Caffrey, P.; Anderson, S. H. «The Importance of Beavers to Waterfowl and Wetlands Habitats in Wyoming» (en anglès). Journal of the American Water Resources Association, 37, 6, 2001, pàg. 1571–1577. DOI: 10.1111/j.1752-1688.2001.tb03660.x.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Rosell F; Bozser O; Collen P; Parker H «Ecological impact of beavers Castor fiber and Castor canadensis and their ability to modify ecosystems». Mammal Review, 35, 3–4, 2005, pàg. 248–276. Arxivat de l'original el 4 de març 2012. DOI: 10.1111/j.1365-2907.2005.00067.x [Consulta: 1r març 2010].
  14. ↑ Brenner, F.J. «Canada geese nesting on a beaver lodge» (PDF) (en anglès). The Auk, 77, 4, 1960, pàg. 476–477. DOI: 10.2307/4082428. JSTOR: 4082428 [Consulta: 10 desembre 2016].
  15. ↑ Mitchell, C.D.. A. Poole. Trumpeter Swan (Cygnus buccinator). In The Birds of North America No. 105 (en anglès). Philadelphia: The Academy of Natural Sciences, 1994, p. 10. 
  16. ↑ McKelvey RW; Denningtonz MC; Mossop «The Status and Distribution of Trumpeter Swans (Cygnus buccinator) in the Yukon» (PDF) (en anglès). Arctic, 36, 1, 1983, pàg. 76–81. Arxivat de l'original el 2017-08-08. DOI: 10.14430/arctic2245. JSTOR: 40509470 [Consulta: 10 desembre 2016].
  17. ↑ Hilfiker, E.L.. Beavers, Water, Wildlife and History (en anglès). Interlaken, New York: Windswept Press, 1991, p. 198. ISBN 978-1-55787-067-4. 
  18. ↑ Bulluck, Jason F; Rowe, Matthew P «The Use of Southern Appalachian Wetlands by Breeding Birds, with a Focus on Neotropical Migratory Species» (en anglès). The Wilson Journal of Ornithology, 118, 3, 2006, pàg. 399–410. DOI: 10.1676/04-116.1.
  19. ↑ Longcore, Travis; Rich, Catherine «Management by Assertion: Beavers and Songbirds at Lake Skinner (Riverside County, California)» (en anglès). Environmental Management, 39, 4, 2-2007, pàg. 460–471. DOI: 10.1007/s00267-005-0204-4. PMID: 17318698.
  20. ↑ Cooke, Hilary A.; Zack, Steve «Influence of Beaver Dam Density on Riparian Areas and Riparian Birds in Shrubsteepe of Wyoming» (en anglès). Western North American Naturalist, 68, 3, 2008, pàg. 365–373. DOI: 10.3398/1527-0904(2008)68[365:IOBDDO]2.0.CO;2.
  21. ↑ Grover, A.M.; Baldassarre, G.A. «Bird species richness within beaver ponds in south-central New York» (en anglès). Wetlands, 15, 2, 1995, pàg. 108–118. DOI: 10.1007/BF03160664.
  22. ↑ Johnson, Glenn E.; van Riper III, Charles. «Effects of reintroduced beaver (Castor canadensis) on riparian bird community structure along the upper San Pedro River, southeastern Arizona and northern Sonora, Mexico» (PDF) (en anglès). U.S. Geological Survey Open-File Report 2014-1121, 2014. [Consulta: 10 desembre 2016].
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 Pollock, M. M.; Pess, G. R. et Beechie, T. J. «The Importance of Beaver Ponds to Coho Salmon Production in the Stillaguamish River Basin, Washington, USA» (PDF) (en anglès). North American Journal of Fisheries Management, 24, 3, 2004, pàg. 749–760. DOI: 10.1577/M03-156.1 [Consulta: 11 desembre 2016].
  24. ↑ Swales, S. et Levings, C. D. «Role of Off-Channel Ponds in the life Cycle of Coho Salmon (Oncorhynchus kisutch) and Other Juvenile Salmonids in the Coldwater River, British Columbia» (PDF) (en anglès). Canadian Journal of Fisheries and Aquatic Sciences, 46, 2, 1989, pàg. 232–242. DOI: 10.1139/f89-032 [Consulta: 11 desembre 2016].
  25. ↑ 25,0 25,1 Gard R. «Effects of beaver on trout in Sagehen Creek, California» (en anglès). Journal of Wildlife Management, 25, 3, juliol de 1961, pàg. 221–242. DOI: 10.2307/3797848. JSTOR: 3797848 [Consulta: 11 desembre 2016].
  26. ↑ Hägglund, Åsa i Sjöberg, Goran «Effects of beaver dams on the fish fauna of forest streams» (PDF) (en anglès). Forest Ecology and Management, 115, 2–3, 1999, pàg. 259–266. DOI: 10.1016/S0378-1127(98)00404-6 [Consulta: 11 desembre 2016].[Enllaç no actiu]
  27. ↑ Rutherford, W.H. «Wildlife and environmental relationships of beavers in Colorado forests» (en anglès). Journal of Forestry. Society of American Foresters, 53, 11, 11-11-1955, pàg. 803–806.
  28. ↑ Murphy, M.L., Heifetz, J., Thedinga, J.F., Johnson, S.W. i Koski, K.V. «Habitat utilisation by juvenile Pacific salmon (Onchorynchus) in the glacial Taku River, southeast Alaska» (PDF) (en anglès). Canadian Journal of Fisheries and Aquatic Science, 46, 10, 16-06-1989, pàg. 1677–1685. DOI: 10.1139/f89-213 [Consulta: 11 desembre 2016].
  29. ↑ Niles, Jonathan M., Hartman, Kyle J. i Keyser, Patrick «Short-Term Effects of Beaver Dam Removal on Brook Trout in an Appalachian Headwater Stream» (en anglès). Northeastern Naturalist, 20, 3, 9-2013, pàg. 540–551. DOI: 10.1656/045.020.0317.
  30. ↑ 30,0 30,1 Pollock, Michael M., Heim, Morgan i Werner, Danielle «Hydrologic and Geomorphic Effects of Beaver Dams and Their Influence on Fishes» (en anglès). American Fisheries Society Symposium 37, 1-2003, pàg. 1-21 [Consulta: 11 desembre 2016].
  31. ↑ 31,0 31,1 Kemp, Paul S.; Worthington, Tom A.; Langford, Terence E. L.; Tree, Angus R. J.; Gaywood, Martin J. «Qualitative and quantitative effects of reintroduced beavers on stream fish» (en anglès). Fish and Fisheries, 13, 2, 6-2011, pàg. 158-181. DOI: 10.1111/j.1467-2979.2011.00421.x.
  32. ↑ Ryan L. Lokteff, Brett B. Roper i Joseph M. Wheaton «Do Beaver Dams Impede the Movement of Trout?» (PDF) (en anglès). Transactions of the American Fisheries Society, 142, 4, 2013, pàg. 1114–1125. DOI: 10.1080/00028487.2013.797497 [Consulta: 23 desembre 2013].
  33. ↑ Bryant, M. D. «The Role of Beaver Dams as Coho Salmon Habitat in southeast Alaska Streams» (en anglès). Proceeding, Olympic Wild Fish Conferences. Peninsula College, Fisheries Technology program [Port Angeles, Washington], 1984, pàg. 183–192.
  34. ↑ Leidholt-Bruner, Karen, Hibbs, David E. i McComb, William C. «Beaver Dam Locations and Their Effects on Distribution and Abundance of Coho Salmon Fry in Two Coastal Oregon Streams» (PDF) (en anglès). Northwest Science, 66, 4, 18-02-1992, pàg. 218-223 [Consulta: 11 desembre 2016].[Enllaç no actiu]
  35. ↑ 35,0 35,1 35,2 Collen P. i Gibson R.J. «The general ecology of beavers (Castor spp.), as related to their influence on stream ecosystems and riparian habitats, and the subsequent effects on fish – a review» (en anglès). Reviews in Fish Biology and Fisheries, 10, 4, 12-2000, pàg. 439–461. Arxivat de l'original el 2011-06-13. DOI: 10.1023/A:1012262217012 [Consulta: 11 desembre 2016].
  36. ↑ Sigourney, D. B., Letcher, B. H. i Cunjak, R. A. «Influence of Beaver Activity on Summer Growth and Condition of Age-2 Atlantic Salmon Parr» (en anglès). Transactions of the American Fisheries Society, 135, 4, 2006, pàg. 1068–1075. DOI: 10.1577/T05-159.1.
  37. ↑ Mills, Enos A.. In Beaver World (en anglès). Kessinger Publishing, 1913, p. 280. ISBN 978-0-7661-9387-1. 
  38. ↑ Burchsted, Denise; Daniels, Melinda; Thorson, Robert; i Vokoun, Jason «The River Discontinuum: Applying Beaver Modifications to Baseline Conditions for Restoration of Forested Headwaters» (PDF) (en anglès). BioScience, 60, 11, 12-2010, pàg. 908–922. DOI: 10.1525/bio.2010.60.11.7.
  39. ↑ Billman, E.J., Kreitzer, J.D., Creighton, J.C. et al «Habitat enhancement and native fish conservation: Can enhancement of channel complexity promote the coexistence of native and introduced fishes?» (en anglès). Environmental Biology of Fishes, 96, 4, 4-2013, pàg. 555–566. DOI: 10.1007/s10641-012-0041-2.
  40. ↑ Mapes, Lynda V. «Scientist discovers beavers building prime salmon habitat in Skagit Delta». The Seattle Times, 18-05-2009 [Consulta: 22 juny 2010].
  41. ↑ Hood, W. Gregory. «An Overlooked Ecological Web: Sweetgale, Beaver, Salmon, and Large Woody Debris in the Skagit River Tidal Marshes» (en anglès). Skagit System Cooperative, 2009. [Consulta: 11 desembre 2016].
  42. ↑ Beier, Paul i Barrett, Reginald H. «Beaver Habitat Use and Impact in Truckee River Basin, California» (en anglès). Journal of Wildlife Management, 51, 4, 1987, pàg. 794–799. DOI: 10.2307/3801743. JSTOR: 3801743.
  43. ↑ Benson Ayers, Michael «Aerial Multispectral Videography for Vegetation Mapping and Assessment of Beaver Distribution within Selected Riparian Areas of the Lake Tahoe Basin» (PDF) (en anglès). University of Nevada, 10-1997, pàg. 1-71. Arxivat de l'original el 2017-02-16 [Consulta: 3 maig 2017]. «Tesi»
  44. ↑ Pollock, Michael M.; Beechie, Timothy J. i Jordan, Chris E. «Geomorphic changes upstream of beaver dams in Bridge Creek, an incised stream channel in the interior Columbia River basin, eastern Oregon» (PDF) (en anglès). Earth Surface Processes and Landforms, 32, 8, 03-07-2017, pàg. 1174–1185. Bibcode: 2007ESPL...32.1174P. DOI: 10.1002/esp.1553.[Enllaç no actiu]
  45. ↑ Demmer, Rick i Beschta, Robert L. «Recent History (1988–2004) of Beaver Dams along Bridge Creek in Central Oregon» (en anglès). Northwest Science, 82, 4, 9-2008, pàg. 309–318. DOI: 10.3955/0029-344X-82.4.309.
  46. ↑ Collier, Eric. Three Against the Wilderness (en anglès). Victoria, British Columbia: Touchwood, 1959, p. 288. ISBN 1-894898-54-0. 
  47. ↑ Ruedemann, Rudolf i Schoonmaker, W. J. «Beaver-Dams as Geologic Agents» (en anglès). Science, 88, 2292, 02-12-1938, pàg. 523–525. Bibcode: 1938Sci....88..523R. DOI: 10.1126/science.88.2292.523. PMID: 17840531.
  48. ↑ Michael M. Pollock, Timothy J. Beechie, Joseph M. Wheaton, Chris E. Jordan, Nick Bouwes, Nicholas Weber i Carol Volk «Using Beaver Dams to Restore Incised Stream Ecosystems» (en anglès). BioScience, 64, 4, 04-04-2014, pàg. 279-290 [Consulta: 11 desembre 2016].
  49. ↑ Fitch, L.. Caring for the Green Zone: Beaver - Our Watershed Partner (PDF) (en anglès). Lethbridge, Alberta: Cows and Fish - Alberta Riparian Habitat Management Society, 2016, p. 1-47. ISBN 978-0-9688541-6-7 [Consulta: 11 desembre 2016].  Arxivat 2016-10-04 a Wayback Machine.
  50. ↑ «Utah Beaver Management Plan» (PDF) (en anglès) p. 25. Utah Division of Wildlife Resources, 06-01-2010. Arxivat de l'original el 2017-07-22. [Consulta: 11 desembre 2016].
  51. ↑ Groc, Isabelle «Beavers Sign up to Fight Effects of Climate Change» (en anglès). Discover, 19-04-2010 [Consulta: 11 desembre 2016].
  52. ↑ Walker, Brian «Solving our Water Storage Dilemma in Eastern Washington: Can Beavers Help» (PDF) (en anglès). The Council News. The Lands Council, 12, 4, 8-2008, pàg. 1,4 [Consulta: 11 desembre 2016].[Enllaç no actiu]
  53. ↑ 53,0 53,1 McCreary, Ann «Beavers may be part of answer to climate change» (en anglès). Methow Valley News, 23-01-2016 [Consulta: 11 desembre 2016].
  54. ↑ Goldfarb, Ben «The beaver whisperer» (en anglès). High Country News, 09-11-2015 [Consulta: 11 desembre 2016].
  55. ↑ 55,0 55,1 Anderson, Christopher B.; Pastur, Guillermo Martinez; Lencinas, Maria Vanessa; Wallem, Petra K.; Moorman, Michelle C. i Rosemond, Amy D. «Do introduced North American beavers Castor canadensis engineer differently in southern South America? An overview with implications for restoration» (PDF) (en anglès). Mammalian Review, 39, 1, 2009, pàg. 33-52 [Consulta: 12 desembre 2016].[Enllaç no actiu]
  56. ↑ Vila, Irma; Fuentes, Leopoldo S.; Saavedra, Marcelo «Ictiofauna en los sistema límnicos de la Isla Grande, Tierra del Fuego, Chile» (PDF) (en castellà). Revista Chilena de Historia Natural, 72, 1999, pàg. 273–284 [Consulta: 12 desembre 2016].
  57. ↑ 57,0 57,1 Moorman, Michelle C.; Eggleston, David B.; Anderson, Christopher B.; Mansilla, Andres; Szejner, Paul «Implications of Beaver Castor canadensis and Trout Introductions on Native Fish in the Cape Horn Biosphere Reserve, Chile» (en anglès). Transactions of the American Fisheries Society, 138, 2, 2009, pàg. 306–313. DOI: 10.1577/T08-081.1.
  58. ↑ Wallem, Petra K.; Jones, Clive G.; Marquet, Pablo A.; Jaksic, Fabián M. «Identificación de los mecanismo subyacentes a la invasión de Castor canadensis (Kuhl 1820, Rodentia) en el archipiélago de Tierra del Fuego, Chile» (en castellà). Revista Chilena de Historia Natural, 80, 2007, pàg. 309–325 [Consulta: 12 desembre 2016].
  59. ↑ Strieker, Gary «Argentina eager to rid island of beavers» (en anglès). CNN, 09-07-1999 [Consulta: 12 desembre 2016].
  60. ↑ Hartmann, Goran. Busher, Peter E., Dzieciolowski, Ryszard M. (Eds.). Beaver Protection, Management, and Utilization in Europe and North America (en anglès). Nova York: Kluwer, 1999, p. 1–14. 
  61. ↑ Nummi, Petri. «NOBANIS – Invasive Alien Species Fact Sheet – Castor canadensis» (PDF) (en anglès). NOBANIS. [Consulta: 12 desembre 2016].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Impacte_ecològic_del_castor_americà&oldid=33820678»