Imperi Llatí

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Imperi Llatí de Constantinoble)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Romania
Imperi Llatí
Imperi Llatí de Constantinoble

Bandera
1204 – 1261 Bandera

Escut de

Escut

Informació
CapitalConstantinoble
Idioma oficialLlatí, francès antic (oficial)
Altres idiomesgrec
Religiócatòlica romana (oficial)
ortodoxa grega (popular)
Període històric
edat mitjana
destrucció de l'Imperi Romà d'Orient1204
reconquesta romana d'Orient de Constantinoble1261
Política
Forma de governmonarquia
emperador
 • 1204–1205:Balduí I de Constantinoble
 • 1206–1216:Enric I de Flandes
 • 1217–1219:Violant de Flandes (regent)
 • 1219–1228:Robert de Courtenay
 • 1228–1237:Joan de Brienne (regent)
 • 1237–1261:Balduí II de Courtenay

L'Imperi Llatí o Imperi Llatí de Constantinoble[1] (llatí: Imperium Constantinopolitanum) fou un estat fundat pels llatins a Constantinoble el 1204 en territoris que havien estat arrabassats a l'Imperi Romà d'Orient en la Quarta Croada i repartits en un tractat posterior.[2] Malgrat que reclamava la sobirania sobre totes les terres romanes d'Orient i que intentava exercir el control sobre els seus estats vassalls de Grècia, durant la major part de la seva història fou incapaç de projectar la seva autoritat més enllà de l'est de Tràcia i parts de Bitínia.[3]

Balduí de Flandes en fou elegit el primer emperador per un comitè de dotze electors (sis de venecians i sis d'altres).[3] El nom llatí de l'emperador era Imperator Romaniae. El nom no té res a veure amb la Romania actual; és la forma llatina del títol d'emperador romà d'Orient, a qui l'emperador llatí esperava reemplaçar. L'Imperi Romà d'Orient mai no es va dir així i el títol de l'emperador era βασιλεύς Ῥωμαίων, (Vassileus Roméon) o emperador dels romans, ja que aquests es veien com a continuadors de l'antic Imperi Romà. Açò va produir el curiós efecte que a Europa existien alhora tres imperis romans, el tercer dels quals el Sacre Imperi Romanogermànic.

No obstant això, la majoria del territori va romandre en mans d'estats rivals dirigits per aristòcrates de l'antic imperi, com el Despotat de l'Epir, l'Imperi de Nicea i l'Imperi de Trebisonda. Els parents de Balduí van lluitar durant molts anys pels seus dominis. L'Imperi Llatí va finalitzar el 25 de juliol del 1261 quan Miquel VIII Paleòleg va reconquerir Constantinoble i va derrocar Balduí II de Courtenay, l'últim emperador llatí.

Els hereus de Balduí II van continuar utilitzant el títol d'emperador de Constantinoble durant un segle, i es veien com a teòrics senyors de diversos estats llatins en la mar Egea.

Llista d'emperadors[modifica]

Emperadors titulars[12][modifica]

Atles històric[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Imperi Llatí