Imperi Llatí de Constantinoble

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Romania
Imperi Llatí de Constantinoble
Imperi Llatí

Imperi

Flag of Palaeologus Emperor.svg
1204 – 1261 Flag of Palaeologus Emperor.svg

Escut de

Escut

Ubicació de
L'Imperi Llatí amb els seus vassalls (Regne de Tessalònica, Ducat d'Atenes i Principat d'Acaia) i els estats successors de l'antic Imperi Bizantí (l'Imperi de Nicea, el Despotat de l'Epir i l'Imperi de Trebisonda), cap al 1204. Les fronteres són molt qüestionables.
Capital Constantinoble
Idioma oficial Llatí, francès antic (oficial)
Altres idiomes grec
Religió catòlica romana (oficial)
ortodoxa grega (popular)

Període històric

edat mitjana
 • destrucció de l'Imperi Bizantí 1204
 • reconquesta bizantina de Constantinoble 1261
Forma de govern monarquia
emperador
 • 1204–1205 Balduí I de Constantinoble
 • 1206–1216 Enric I de Flandes
 • 1217–1219 Violant de Flandes (regent)
 • 1219–1228 Robert de Courtenay
 • 1228–1237 Jean de Brienne (regent)
 • 1237–1261 Balduí II de Courtenay

L'Imperi Llatí de Constantinoble o Imperi Llatí fou establert el 1204 pels cavallers de la quarta croada amb base a Constantinoble,[1] després de saquejar la ciutat. Es proclamaven com els successors cristians de l'Imperi Bizantí. Balduí I de Constantinoble, comte de Flandes, va ser coronat com el seu primer emperador el 16 de maig del 1204.

El nom llatí de l'emperador era Imperator Romaniae. El nom no té res a veure amb la Romania actual; és la forma llatina del títol d'emperador bizantí, a qui l'emperador llatí esperava reemplaçar. L'Imperi Bizantí mai no es va dir així i el títol de l'emperador era βασιλεύς Ῥωμαίων, (Basileos Rhomaion) o emperador dels romans, ja que aquests es consideraven hereus de l'antic Imperi Romà. Açò va produir el curiós efecte que a Europa existien alhora tres imperis romans, sent l'altre el Sacre Imperi Romanogermànic.

L'Imperi Llatí va reclamar totes les terres controlades per l'Imperi Bizantí en el moment que Constantinoble va ser conquistada i van exercir control sobre àrees de Grècia (els anomenats estats croats): el Regne de Tessalònica, el Principat d'Acaia i el Ducat d'Atenes). No obstant això, la majoria del territori va romandre en mans d'estats rivals dirigits per aristòcrates de l'antic imperi, com el Despotat de l'Epir, l'Imperi de Nicea i l'Imperi de Trebisonda. Els parents de Balduí van lluitar durant molts anys pels seus dominis. L'Imperi Llatí va finalitzar el 25 de juliol del 1261 quan Miquel VIII Paleòleg va reconquerir Constantinoble i va derrocar Balduí II de Courtenay, l'últim emperador llatí.

Els hereus de Balduí II van continuar utilitzant el títol d'emperador de Constantinoble durant un segle, i es veien com a teòrics senyors de diversos estats llatins en la mar Egea.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hamilton, Janet; Hamilton, Bernard; Stoyanov, Yuri. Christian Dualist Heresies in the Byzantine World, C. 650-c. 1450 (en anglès). Manchester University Press, 1998, p. 259. ISBN 071904765X. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Imperi Llatí de Constantinoble Modifica l'enllaç a Wikidata