Indicació geogràfica protegida

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Segell en català d'Indicació Geogràfica Protegida
Segell en català de la indicació geogràfica protegida

La indicació geogràfica protegida (IGP) és una denominació de qualitat, regulada a escala d'Unió Europea, que identifica un producte alimentari que és originari d'un lloc determinat, una regió o un país, té una qualitat determinada, una reputació o una altra característica que pugui essencialment ser atribuïda al seu origen geogràfic, i com a mínim una de les seves fases de producció, transformació o elaboració es fa a la zona geogràfica definida.

Torró d'Agramunt amb distinitu IGP

Cal que es compleixin els requisits establerts al Reglament comunitari sobre règims de qualitat de productes agrícoles i alimentaris.[1] La IGP és un distintiu d'identificació de la Unió Europea, creat el 1992. Inicialment s'assignava només a productes alimentaris, però des de 2009 s'aplica també als vins (s'exclouen els esperits). Les denominacions IGP estan protegides legalment a tota la Unió Europea.

A diferència d'una denominació d'origen protegida, part de la matèria primera o bé part del procés de producció, transformació o elaboració pot provenir o es pot realitzar fora de la zona geogràfica. No obstant això, se'n garanteix la reputació i la qualitat tradicional de la zona. Per exemple, a l'illa de Mallorca no es disposa de prou farina per fer totes les ensaïmades típiques. Als Països catalans hi ha les indicacions geogràfiques protegides següents:

Altres distintius[modifica]

Referències[modifica]