Isabel Bonig Trigueros

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Isabel Bonig)
Infotaula de personaIsabel Bonig Trigueros
Biografia
Naixement(es) Isabel Plácida Bonig Trigueros Modifica el valor a Wikidata
25 febrer 1970 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Castelló de la Plana (Plana Alta) Modifica el valor a Wikidata
Síndica del Grup Parlamentari Popular
3 agost 2015 – 10 maig 2021
← Alberto Fabra Part – Eva Ortiz Vilella →
Presidenta del Partit Popular Comunitat Valenciana
28 juliol 2015 – 4 juliol 2021
← Alberto Fabra Part – Carlos Arturo Mazón Guixot →
Diputada a les Corts Valencianes
13 juny 2015 – 10 maig 2021 – Javier Zamora Courana →
Circumscripció electoral: Castelló

Secretària general del Partit Popular Comunitat Valenciana
13 juny 2014 – 28 juliol 2015
← Serafín Castellano Gómez – Eva Ortiz Vilella →
12a Consellera d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient
22 juny 2011 – 30 juny 2015
← Mario Francisco José Flores Lanuza – María José Salvador Rubert →
Nomenada per: Francisco Camps Ortiz
Alcaldessa de la Vall d'Uixó
16 juny 2007 – 22 juny 2011
← Josep Tur i Rubio – Óscar Clavell López → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Jaume I Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica, advocada Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Popular de la Comunitat Valenciana Modifica el valor a Wikidata

Isabel Plàcida Bonig i Trigueros (Castelló de la Plana, 25 de febrer de 1970) és una política valenciana, expresidenta del Partit Popular de la Comunitat Valenciana.[1] Anteriorment, Bonig va ser consellera d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient de la Generalitat Valenciana durant el darrer govern del PPCV. A més, ha sigut alcaldessa de la Vall d'Uixó (la Plana Baixa) entre 2007 i 2011.

Biografia[modifica]

Isabel Bonig és llicenciada en dret per la Universitat Jaume I de Castelló amb premi extraordinari de final de carrera.[2] Casada i sense fills,[3] Isabel Bonig prové d'una família de tradició socialista, però de ben jove s'afilià a les joventuts del Partit Popular (PP). Des de la presidència de l'associació 'La Vall del Futur' des d'on es reivindicava l'hospital per a la Vall d'Uixó va prendre rellevància a nivell local, i per a les eleccions de 2007 el PP va pensar en ella per a encapçalar la seua candidatura municipal. Bonig aconseguiria guanyar amb majoria absoluta i repetir els resultats a les següents eleccions de 2011.[4] Durant la seua etapa com a Consellera d'Obres Públiques, el 2007 es va produir un deute el pagament del qual s'eludí de manera fraudulenta pel valor de 9,5 milions d'euros amb l'adjudicació de l'autovia de la costa a una unió d'empreses controlada principalment per Lubasa.[5]

Deu dies després de prendre possessió com a alcaldessa de la Vall d'Uixó fou cridada pel president Francesc Camps per tal de dirigir la conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient (càrrec que va ocupar fins al 30 de juny de 2015) i fou substituïda a l'alcaldia pel seu company Óscar Clavell.

El juliol de 2015, després que Alberto Fabra renunciàs a la presidència del PP valencià arran dels resultats electorals a les eleccions autonòmiques de maig, Isabel Bonig va ser escollida per aclamació pel comité executiu i la junta directiva del PP valencià com a presidenta, després d'haver estat designada per a aquests càrrecs per la direcció estatal del partit.[1] Va recolzar Soraya Sáenz de Santamaría com a líder del partit després de la crisi provocada per la Moció de censura contra Mariano Rajoy de 2018,[6] i a les Eleccions a les Corts Valencianes de 2019, en les que es presentava com a candidata a la presidència de la Generalitat, el seu partit va treure els pitjors resultats en 28 anys.[7] Va dimitir dels seus càrrecs orgànics després de la pèrdua de confiança de la directiva del partit a Madrid,[8] fet que precipita un procés de primàries del qual eixiria guanyador Carlos Mazón Guixot.[9]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Isabel Bonig, nova presidenta del PP al País Valencià». Vilaweb, 28-07-2015. [Consulta: 2 agost 2015].
  2. ↑ isabel Bonig, consellera d'infraestructures, Territori i Medi Ambient, a Las Provincias de 22 de juny de 2011. [Consulta: 16/17/2011]
  3. ↑ Isabel Bonig, de militant a consellera en cinc anys, a El Mundo de 22 de juny de 2011. [Consulta:17/07/2011]
  4. ↑ Una intensa carrera política per a Isabel Bonig, a elperiodic.com de 22 de juny de 2011. [Consulta:17/07/2011]
  5. ↑ Llinares, Sandra «El Consell paga 9,5 millones de otro pufo del PP por una autovía inexistente en Alicante». Información, 12-10-2018 [Consulta: 13 octubre 2018].
  6. ↑ Gil Grande, Rocio. «Elecciones valencianas 2019 Isabel Bonig, una 'dama de hierro' crítica con Casado que aspira a ser la primera presidenta valenciana» (en castellà). RTVE, 11-04-2019. [Consulta: 29 novembre 2020].
  7. ↑ Caparrós, Alberto. «El trago más amargo (pero no inesperado) para Isabel Bonig» (en castellà). ABC, 29-04-2019. [Consulta: 29 novembre 2020].
  8. ↑ S.L, EDICIONES PLAZA. «Isabel Bonig anuncia que dimite de portavoz en Les Corts y deja el acta» (en castellà). [Consulta: 11 juny 2021].
  9. ↑ S.L, EDICIONES PLAZA. «Mazón, nuevo presidente del PPCV con más del 95% de los votos» (en castellà). [Consulta: 11 juny 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isabel Bonig Trigueros
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Isabel_Bonig_Trigueros&oldid=32386226»