Vés al contingut

Partit Popular de la Comunitat Valenciana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPartit Popular de la Comunitat Valenciana
Dades
Tipusorganització regional del Partit Popular
partit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiaconservadorisme
democràcia cristiana
liberalisme
blaverisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentredreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1989
Governança corporativa
Seu
PresidènciaCarlos Mazón Guixot (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Secretari generalJuan Francisco Pérez Llorca Modifica el valor a Wikidata
JoventutsNuevas Generaciones de la Comunidad Valenciana Modifica el valor a Wikidata
Part dePartit Popular Modifica el valor a Wikidata
Diputats a les Corts Valencianes
40 / 99
Diputats al Congrés dels Diputats
8 / 350
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webppcv.com Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.[1][2]

Història

[modifica]

Abans de la seua fundació com a Partit Popular de la Comunitat Valenciana, s'anomenava Aliança Popular del Regne de València, ja que el partit no acceptava la denominació Comunitat Valenciana[3][4][5][6] i, a diferència de les altres seccions del partit a altres autonomies, el seu logotip era blau (i no roig), ja que reclamava la presència de la franja blava a la Reial Senyera.[7]

El PP va estar a l'oposició de les Corts Valencianes durant el mandat de Pedro Agramunt Font de Mora però el 1993 se celebrà el VII Congrés del partit, el segon després de la refundació, i resultà escollit Eduardo Zaplana qui en 1995 va guanyar les eleccions per majoria simple i va aconseguir la presidència després d'un pacte amb Unió Valenciana (l'anomenat Pacte del Pollastre), on el candidat d'aquesta formació, Vicent González Lizondo, es convertí en president de les Corts Valencianes. El 1999 va aconseguir majoria absoluta i, des d'aleshores, continua al davant del govern del Consell de la Generalitat Valenciana, fins al 2015, després de la seua victòria a les eleccions a les Corts Valencianes de 2011.

Durant el temps que va del 1999 fins al 2014, governant el territori valencià, els consellers del PPCV (entre altres, Isabel Bonig) van contractar pel sistema de contractació públic a l'empresa Levantina de Seguridad, fundada pel màxim dirigent del partit d'extrema dreta valencià España 2000 José Luis Roberto, perquè vigilara edificis oficials. Aquests contractes eren milionaris i es feren malgrat que es sabera la relació de l'empresa amb l'extrema dreta. Durant aquest temps el sistema de contractació públic estava ple de pràctiques corruptes. Quan van ocórrer més contractes va ser durant la presidència d'Eduardo Zaplana.[8]

Amb l'eixida de Zaplana de la presidència del partit, el 2002, durant la que es va iniciar un sistema de finançament dual vinculat a la trama Gürtel amb una caixa B,[9] i s'inicia un conflicte entre el coneguts com a "zaplanistes" i els seguidors del nou president, Francesc Camps.

El partit dirigeix les diputacions d'Alacant, Castelló i València i va ser el partit més votat a les eleccions locals de 2011, obtenint la majoria d'alcaldies del País Valencià. Oimés, governa amb majoria absoluta a les tres capitals de província: València amb Rita Barberà, Alacant amb Sonia Castedo i Castelló amb Alfonso Bataller.

El 2011 va obtindre 55 escons dels 99 del total (majoria absoluta en 50 escons), continuant així Francisco Enrique Camps Ortiz al capdavant del govern valencià i fent impossible un pacte entre el PSPV, la Coalició Compromís i Esquerra Unida del País Valencià per a arravatar-li el govern al PP. A conseqüència del cas Gürtel, Camps fou substituït per Alberto Fabra Part al capdavant del partit i com a president de la Generalitat Valenciana. El juliol de 2015, després que Fabra renunciàs a la presidència del PP valencià arran dels resultats electorals a les eleccions autonòmiques de maig, Isabel Bonig Trigueros va ser escollida per aclamació pel comité executiu i la junta directiva del PP valencià com a presidenta, després d'haver estat designada per a aquests càrrecs per la direcció estatal del partit.[10]

Els seus mandats durant el segle XXI van dur a terme l'estratègia de José María Aznar d'expansió del model de Madrid al País Valencià i trencar els vincles entre València i Barcelona, i en una dècada, el PP va esdevenir hegemònic, esdevenint fracassos com la Ciutat de la Llum, el Palau de les Arts de València, la gestió de la Fira de València, el Circuit Urbà de València, el col·lapse de Bancaixa, Caixa Mediterrani i el Banc de València, el tancament de Canal 9, i desenes de càrrecs del Partit Popular imputats per corrupció i finançament il·lícit de les campanyes electorals del PP en 2007 i 2008.[11]

El Partit Popular de la Comunitat Valenciana tingué un domini prolongat (20 anys) de les eleccions autonòmiques i municipals caracteritzat pels esquitxos dels casos de corrupció investigats. Aquest domini acabà en les eleccions del 2015 (tant les municipals com les autonòmiques). A partir d'aquesta legislatura, la secció valenciana de Ciutadans començà a substituir-los en els punts principals de les seues campanyes.[2]

El 2015 fou investigat per la Fiscalia de València per suposats casos de nepotisme entre el 2009 i el 2012. En la primera fase de la investigació confirmà les sospites, ja que trobà que la Entitat de Sanejament d'Aigües de la Generalitat Valenciana gastà, entre 2009 i 2012, uns 512.468 euros per a pagar llocs de treball sense l'obligatòria autorització del Consell.[12]

El 2016 les Noves Generacions del Partit Popular de la Comunitat Valenciana van acusar al partit governant d'aleshores atribuint-los la despesa de 2.500 euros en cerveses a càrrec de la Generalitat Valenciana. Aquesta acusació fou publicada pel diari ABC, que assenyalava a directament a dirigents dels partits del Pacte del Botànic (Compromís, PSPV i Podem). Aquestes despeses resultaren ser fetes pel PPCV. El fet va ser batejat com al Birragate.[13][14]

A finals 2017 va iniciar una campanya "anticatalanista" perquè les famílies denuncien casos de catalanisme a les aules.[1]

El partit polític denuncià que a Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana s'hi havien fet compres irregulars el 2018 i FGV, mitjançant una auditoria, revelà que aquestes compres irregulars es feren entre el 2000 i el 2007, anys en què governava el PPCV.[15] FGV traslladà les dades de l'auditoria a la Fiscalia[16] i a Intervenció de la Generalitat Valenciana.[17]

El juliol de 2015, després que Alberto Fabra renunciàs a la presidència del PP valencià arran dels resultats electorals a les eleccions autonòmiques de maig, Isabel Bonig Trigueros va ser escollida per aclamació pel comité executiu i la junta directiva del PP valencià com a presidenta, després d'haver estat designada per a aquests càrrecs per la direcció estatal del partit.[10]

Presidents populars del Consell de la Generalitat

[modifica]

Política

[modifica]
Alberto Fabra, Rafael Blasco, Francesc Camps, Antonio Clemente, José Ciscar i Juan Cotino.

La secció del País Valencià del Partit, coneguda com a Partit Popular de la Comunitat Valenciana, està dirigida actualment per Alberto Fabra Part. És la segona secció més forta del partit a tot Espanya, tant pel nombre de sufragis, com de membres electes al Congrés dels Diputats, a les Corts Valencianes i als Ajuntaments i Diputacions Provincials.

Des de 1995 governa la Generalitat Valenciana i les capitals de les tres províncies, totes elles amb majoria absoluta. Va comptar amb el suport del partit Unió Valenciana per obtenir el govern de la ciutat de València el 1991 i el del País el 1995 i després ha ocupat l'espai polític d'aquesta formació. A banda del president són figures rellevants del món polític valencià Eduardo Zaplana, Rita Barberà, Carlos Fabra i Luis Díaz Alperi.[18]

El partit ha estat acusat de facilitar la destrucció del territori facilitant la requalificació de terrenys agraris convertint-los en urbans. Exemple d'açò seria Marina d'Or a Orpesa, o la investigació que la comissió europea va portar a terme l'any 2008 sobre la LRAU i la LEV, aprovades pel Partit Popular.[19] L'any 2007 va impulsar el tancament de repetidors de Televisió de Catalunya al País Valencià, al·legant que emetien de forma alegal, utilitzant freqüències sense assignar propietat del Govern d'Espanya.[20]

D'altra banda, alguns dels membres del partit han negat la unitat de la llengua catalana, com és el cas d'Esteban González Pons, que a un debat televisiu que va tenir lloc a TVE, va dir: "Es un placer decir a ERC en un debate preelectoral que el valenciano y el catalán no son lo mismo; y mientras el PP represente al pueblo valenciano, no impondrán su lengua en la Comunitat Valenciana", contestant als representants d'ERC i CiU. En 1992 va nàixer una associació vinculada al Partit Popular de la Comunitat Valenciana anomenada Asociación Valenciana de Castellanohablantes, que demananava la optativitat de l'assigntaura de valencià a tota la Comunitat.[21]

Destaca també la subvenció que reben les escoles privades enfront de l'abandonament de l'ensenyament públic, sobretot a les ciutats de València i Alacant,[22] la construcció d'Hospitals privats com els d'Alzira i Torrevella, en compte de potenciar altres de públics com el de Sant Joan[23] és una altra característica, aquesta de política sanitària. Per acabar destaca la promoció d'esports com la vela amb events com la Copa Amèrica[24] o la Volvo Ocean Race.[25][26] Un altre element de la política popular va ser portar esdeveniments de fama mundial al País Valencià, com el Gran Premi d'Europa de Fórmula 1, que es va portar a terme per primera vegada a València l'any 2008.[27]

Resultats electorals

[modifica]

Corts Valencianes

[modifica]
Elecció Vots % Escons +/– Candidat Govern
1983 609.519 32,11
32 / 89
 Nou Manuel Giner Oposició
1987 476.009 23,95
25 / 89
 Disminució 7 Rita Barberà i Nolla Oposició
1991 558.617 28,1
31 / 89
 Augment 6 Pedro Agramunt Oposició
1995 1.013.859 43,3
42 / 89
 Augment 11 Eduardo Zaplana Coalició
1999 1.085.011 48,63
49 / 89
 Augment 7 Majoria
2003 1.146.780 47,90
48 / 89
 Disminució 1 Francesc Camps Majoria
2007 1.277.458 53,27
54 / 99
 Augment 6 Majoria
2011 1.211.112 50,67
55 / 99
 Augment 1 Majoria
2015 653.186 46,1
31 / 99
 Disminució 24 Alberto Fabra Part Oposició
2019 508.534 18,85%
19 / 99
 Disminució 12 Isabel Bonig Oposició
2023 881.893 35,75
40 / 99
 Augment 21 Carlos Mazón Coalició
Evolució del nombre d'escons a les Corts Valencianes
Circumscripció / Any 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019 2023
Alacant 10 9 12 15 16 16 19 20 11 7 15
Castelló 10 8 9 11 12 13 12 13 8 5 10
València 12 8 10 16 21 19 23 22 12 7 15
TOTAL 32 25 31 42 49 48 54 55 31 19 40

Corts Generals

[modifica]
Corts Generals
Any País Valencià
Congrés Senat
Vots % Pos. Escons +/– Escons +/–
1977 110.761 5,94 4t
1 / 29
 Nou
0 / 12
 Nou
1979 84.316 4,51 4t
0 / 29
 1
0 / 12
1982 613.147 29,24 2n
10 / 29
 10
3 / 12
 3
1986 603.231 28,98% 2n
10 / 31
3 / 12
1989 572,101 27.00% 2n
9 / 31
 1
3 / 12
1993 987,317 40.48% 1r
15 / 31
 6
8 / 12
 5
1996 1,130,813 43.73% 1r
15 / 32
9 / 12
 1
2000 1,267,062 52.11% 1r
19 / 32
 4
9 / 12
2004 1,242,800 46.78% 1r
17 / 32
 2
9 / 12
2008 1,415,793 51.59% 1r
19 / 33
 2
9 / 12
2011 1,390,233 53.32% 1r
20 / 33
 1
9 / 12
2015 838,135 31.26% 1r
11 / 32
 9
9 / 12
2016 919,229 35.44% 1r
13 / 33
 2
9 / 12
2019 (I) 498,680 18.56% 2n
7 / 32
 6
3 / 12
 6
2019 (II) 584,415 23.04% 2n
8 / 32
 1
6 / 12
 3
2023 918,415 34.90% 1r
13 / 33
 5
8 / 12
 2

Municipals

[modifica]
Any Vots % Escons
1979 36.043 2,09
86 / 5.356
1983 560.638 29,39
1.717 / 5.368
1987 461.636 23,12
1.392 / 5.308
1991 537.080 27,03
1.592 / 5.333
1995 974.189 41,69
2.288 / 5.380
1999 983.635 44,01
2.523 / 5.415
2003 1.052.754 43,71
2.555 / 5.473
2007 1.148.242 47,25
2.768 / 5.622
2011 1.171.126 47,78
2.958 / 5.784
2015 728.216 29,44
2.219 / 5.742
2019 613.734 26,28
1.933 / 5.433
2023 878.757 35,73
2.300 / 5.760

València

[modifica]

València

[modifica]
Elecció Vots % Escons +/– Candidat Govern
1983 141.689 36,8
13 / 33
 Nou Martín Luis Quirós Palau Oposició
1987 73.830 18,97
7 / 33
 Disminució 6 Oposició
1991 95.238 25,5
9 / 33
 Augment 2 Rita Barberà i Nolla Coalició
1995 223.963 49
17 / 33
 Augment 8 Majoria
1999 214.119 53,25
20 / 33
 Augment 3 Majoria
2003 220.548 51,15
19 / 33
 Disminució 1 Majoria
2007 235.158 56,67
21 / 33
 Augment 2 Majoria
2011 208.727 52,54
20 / 33
 Disminució 1 Majoria
2015 105.963 25,71
10 / 33
 Disminució 10 Oposició
2019 84.491 21,78
8 / 33
 Disminució 2 María José Català Verdet Oposició
2023 151.482 36,97
13 / 33
 Augment 5 Coalició

Parlament Europeu

[modifica]
Parlament Europeu
Any País Valencià
Vots % Pos.
1987 490.434 24,61 2n
1989 390,500 22.75% 2n
1994 882,448 44.19% 1r
1999 1,080,472 47.66% 1r
2004 868,948 49.72% 1r
2009 984,005 52.23% 1r
2014 510,586 29.01% 1r
2019 522,998 22.60% 2n

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «El PP valenciano 'invita' a las familias a que denuncien supuestos casos de "catalanización" en las aulas». eldiario.es, 29-12-2017 [Consulta: 1r gener 2018].
  2. ↑ 2,0 2,1 Martínez, Òscar «El PPCV i la lluita per a refer-se des de l'oposició». À Punt, 25-05-2018 [Consulta: 26 maig 2018].
  3. ↑ Fraga acentúa su conservadurismo a medida que se acerca el fin de campaña-El País, 25/10/1982
  4. ↑ «Xirivella-4 i 7 de juliol de 1982». Arxivat de l'original el 2021-07-17. [Consulta: 17 juliol 2021].
  5. ↑ Hace algunos años-ABC-12/10/2008
  6. ↑ Fitxa del diputat/ada; Corts Valencianes
  7. ↑ Folleto el Regne de la Ciutat de València-Editado por Alianza Popular. 8 páginas-todocoleccion.net
  8. ↑ Canela, Joan; Julián, Laura «Zaplana va donar milions a l'assetjador d'Oltra». Jornada, 02-06-2018 [Consulta: 5 juny 2018]. Arxivat 25 de juny 2018 a Wayback Machine.
  9. ↑ «[http://www.20minutos.es/noticia/455013/0/gurtel/cronologia/corrupcion/ 'Operación Gürtel': cronología de la investigación por corrupción Ver más en: http://www.20minutos.es/noticia/455013/0/gurtel/cronologia/corrupcion/#xtor=AD-15&xts=467263]» (en castellà). 20 Minutos, 05-03-2015. [Consulta: 25 abril 2016].
  10. ↑ 10,0 10,1 «Isabel Bonig, nova presidenta del PP al País Valencià». Vilaweb, 28-07-2015. [Consulta: 2 agost 2015].
  11. ↑ Juliana, Enric. «La hora de Valencia» (en castellà). La Vanguardia, 15-02-2015. [Consulta: 15 febrer 2015].
  12. ↑ Nieto, Juan «Fiscalía investiga los 'enchufes' del PP valenciano en la Generalitat». El Mundo, 31-07-2015 [Consulta: 15 juny 2018].
  13. ↑ Ortega, Lorena «El #birragate: el lío de los cachorros del PP valenciano». El Español, 03-05-2016 [Consulta: 15 juny 2018].
  14. ↑ Maroto, Voro «'Birragate': la estrambótica denuncia del PP... contra las corruptelas del PP». eldiario.es, 03-05-2016 [Consulta: 15 juny 2018].
  15. ↑ «El PP denuncia una compra irregular de trenes y FGV revela que fue de 2000 a 2007». Levante-EMV, 21-05-2018 [Consulta: 15 juny 2018].
  16. ↑ «FGV lleva a la Fiscalía posibles irregularidades en la compra de trenes entre 2000 y 2007». El Mundo, 28-05-2018 [Consulta: 15 juny 2018].
  17. ↑ «FGV traslada a Fiscalía posibles irregularidades en la compra de trenes durante gobiernos del PP». El País, 28-05-2018 [Consulta: 15 juny 2018].
  18. ↑ «No se conocerá al sucesor de Zaplana hasta finales de la semana próxima o principios de la siguiente» (en castellà). Libertad Digital, 16-04-2004. [Consulta: 18 gener 2014].
  19. ↑ Europa jutjarà la destrucció del territori valencià per l'urbanisme depredador del PP. Valencianisme.com
  20. ↑ El govern valencià tanca les emissions de TV3 a Alacant, de nit i sense avisar Arxivat 2008-04-30 a Wayback Machine., en vilaweb.cat
  21. ↑ Calpe i Climent, Àngel. La Guerra Insidiosa. Lo Rat Penat, 1996. ISBN 9788489069050.  pg. 107
  22. ↑ [1] racó català
  23. ↑ [enllaç sense format] http://www.lasprovincias.es/alicante/20080903/alicante/hospital-juan-queda-pequeno-20080903.html
  24. ↑ [enllaç sense format] http://www.americascup.com/es/ Arxivat 2008-09-05 a Wayback Machine.
  25. ↑ [enllaç sense format] http://www.alicante2008.com/main.php Arxivat 2008-09-15 a Wayback Machine.
  26. ↑ [enllaç sense format] http://www.comunitatvalenciana.com/geventos/volvorace.htm Arxivat 2008-07-05 a Wayback Machine.
  27. ↑ València es prepara per acollir la Fórmula 1 Arxivat 2008-12-02 a Wayback Machine. Pàgina26.com

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Popular de la Comunitat Valenciana
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Partit_Popular_de_la_Comunitat_Valenciana&oldid=34026452»