Vés al contingut

Conselleria d'Hisenda i Economia de la Generalitat Valenciana

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre una conselleria de la Generalitat Valenciana actualment (XI Legislatura del País Valencià) integrada a la Conselleria d'Economia, Hisenda i Administració Pública.
Infotaula d'organitzacióConselleria d'Hisenda i Economia de la Generalitat Valenciana
Dades
Tipusconselleria de la Generalitat Valenciana Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Entitat matriuGeneralitat Valenciana Modifica el valor a Wikidata
Part deGeneralitat Valenciana Modifica el valor a Wikidata

La Conselleria d'Hisenda i Economia de la Generalitat Valenciana és una conselleria o departament de la Consell de la Generalitat Valenciana activa des de l'etapa preautonòmica del País Valencià i que ha canviat la seua nomenclatura en diversos moments.

Les competències del departament són les referides a la hisenda, finançament, economia, sector públic empresarial i fundacional de la Generalitat i consorcis no sanitaris adscrits a la Generalitat, patrimoni i projectes i fons europeus.

Des de l'XI legislatura s'integra en la Conselleria d'Economia, Hisenda i Administració Pública.

Entitats i organismes adscrits

[modifica]

Té adscrites diverses entitats i organismes entre les seues funcions:

  • IVF (Institut Valencià de Finances)
  • ATV (Agència Tributària Valenciana)
  • IVE (Institut Valencià d'Estadística)

Històric de competències

[modifica]

Etapa preautonòmica

[modifica]

La conselleria d'Economia i Hisenda, amb aquest ordre, es crea en el primer gabinet del Consell del País Valencià, institució preautonòmica creada el 1978 per tal de conduir el País Valencià a recuperar l'autogovern. Javier Aguirre de la Hoz, de la Unió de Centre Democràtic (UCD), fou nomenat conseller l'abril d'aquell any pel president del Consell Josep Lluis Albinyana, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV).[1]

El primer decret d'organització de la conselleria, del mes de juny de 1978, determina que «és l'òrgan superior directiu en totes aquelles matèries que fan referència a la política econòmica, la Hisenda del Consell, el patrimoni del Consell, l'elaboració del Pressupost General del Consell i el control i intervenció de la despesa pública.»[2]

El juny de 1979 es produeix una crisi de govern pel que Aguirre de la Hoz deixa el Consell[3] i és substituït a la conselleria per Enric Monsonís (UCD).

El setembre de 1981, ja amb Monsonís com a president del Consell, es reestructura el departament que assumeix les competències en Administració Pública i cedeix les competències referides a la política econòmica al departament d'Economia, Indústria i Comerç. Com a conseller responsable és nomenat Jordi Navarro Canuto (UCD).[4]

Govern de Lerma

[modifica]

Només un any després, iniciada l'etapa transitòria de les Corts Valencianes amb Joan Lerma (PSPV) a la presidència del Consell l'agost de 1982, Antoni Birlanga (PSPV) passa a dirigir el departament[5] que en el reglament de règim intern contempla l'adaptació de l'organigrama per tal de la gestió de les competències tributàries que es preveia incorporar a partir de l'etapa autonòmica.[6]

Després de les eleccions a les Corts Valencianes de 1983 que inauguren el període autonòmic i en les que Joan Lerma i el PSPV obté la majoria absoluta i la presidència de la Generalitat Valenciana. Birlanga es va mantindre com a conseller i el departament recuperà la denominació «Economia i Hisenda» recuperant així les competències en matèria de programació econòmica, fins llavors depenent de Presidència.[7][8]

L'any 1993, després de tres legislatures, el president Lerma cessa a Birlanga i situa a Aurelio Martínez al capdavant de la conselleria.[9]

Govern de Zaplana

[modifica]

L'any 1995, a la IV Legislatura, es produí un canvi de color al Consell de la Generalitat Valenciana. El Partit Popular (PP) guanya les eleccions d'aquell any i manté la configuració que es venia mantenint en les darreres legislatures. El nou conselleria d'Economia i Hisenda del govern presidit per Eduardo Zaplana és José Luis Olivas.[10]

En la següent legislatura, des de l'any 1999, la conselleria va ser dirigida per Vicent Rambla que l'any 2000 assumeix les competències de la conselleria d'Ocupació, creada aquella mateixa legislatura.[11][12]

Govern de Camps

[modifica]

L'estructura competencial es va mantindre les dues legislatures següents, amb Francisco Camps (PP) al capdavant del Consell i Gerardo Camps de la conselleria des de 2003 a 2011.[13] Se li encomanà la coordinació dels «grans projectes»[14] que durant aquest període el Consell va impulsar, com els esdeveniments esportius (el circuit urbà de València o la Copa Amèrica), les grans construccions com la Ciutat de les Arts i les Ciències i l'Aeroport de Castelló o altres esdeveniments internacionals com la visita a València del papa Benet XVI. La crisi econòmica mundial de 2008 i els greus casos de corrupció que afectaren a moltes d'aquestes iniciatives acabaren per deixar ben afectades les finances públiques i la reputació política de la Generalitat Valenciana.[15][16]

El 2011, a la VIII Legislatura valenciana, el president Camps executa una remodelació profunda del Consell després de guanyar per majoria absoluta les eleccions d'aquell any. Per una banda situa les competències en matèria d'economia i sector públic empresarial en la nova conselleria d'Economia, Indústria i Comerç sota la direcció d'Enrique Verdeguer, i per l'altra banda la conselleria d'Hisenda i Administració Pública, amb José Manuel Vela.[17][18]

Govern de Fabra

[modifica]

Aquella legislatura esdevé convulsa des de l'inici. Als pocs dies d'iniciar-se, al juliol de 2011, el president Francisco Camps dimití acorralat pels casos de corrupció que envoltaven la seua gestió (cas Gürtel) i va prendre el relleu Alberto Fabra (PP). Els canvis seguiren amb la dimissió del conseller d'Hisenda José Manuel Vela el novembre de 2012,[19] implicat en la revelació de secrets (cas Vela) relacionat amb un altre cas de corrupció política que afectava a l'exconseller Rafael Blasco (cas Cooperació).[20] Les funcions foren assumides transitòriament pel vicepresident i conseller de Presidència José Císcar fins al nomenament de Juan Carlos Moragues com a nou conseller d'Hisenda i Administracions Públiques.[21]

El conseller d'Economia Enrique Verdeguer també va cessar el desembre de 2012, en aquest cas per ser nomenat president de l'empresa pública espanyola Adif. Fou substituït per Máximo Buch que va incorporar les competències en matèria d'ocupació, gestionades fins al moment per la conselleria d'Educació.[21]

Govern de Puig

[modifica]

Les eleccions de 2015 dibuixaren un canvi polític al Consell de la Generalitat Valenciana, amb el president Ximo Puig (PSPV) i conselleres i consellers de Compromís en el primer govern (IX Legislatura) i d'Unides Podem en el segon (X Legislatura). Vicent Soler (PSPV) fou nomenat conseller d'Hisenda i Model Econòmic,[22] una nova nomenclatura però que tornava a aglutinar les competències dissociades a l'anterior legislatura. Segons el decret organitzatiu, la conselleria seria l'encarregada de gestionar «les competències en matèria d'hisenda, política financera, model econòmic i finançament, sector públic instrumental de la Generalitat (excepte els seus organismes autònoms i els consorcis sanitaris adscrits), patrimoni, projectes i fons europeus, tecnologies de la informació i de la comunicació de l'Administració, i certificació i signatura electròniques.»[23]

El 2022, ja en el segon mandat del govern de Ximo Puig, es produí el canvi en la cartera amb l'accés del nou conseller Arcadi España (PSPV).[24]

Govern de Mazón

[modifica]

Amb l'XI Legislatura va tornar el PP al Consell, amb Carlos Mazón com a president de la Generalitat. Es produí una nova modificació de l'organigrama amb la incorporació de les competències en administració pública a la conselleria, que va ser designada a Ruth Merino.[25] El novembre de 2024, aquestes darreres foren cedides a la Conselleria de Justícia,[26][27] un canvi que fou revertit de nou el desembre de 2025 amb el nomenament d'un Consell nou, presidit per Juan Francisco Pérez Llorca (després de la dimissió de Mazón) i amb José Antonio Rovira com a conseller d'Hisenda, Economia i Administració Pública.[28]

Llista de conselleres i consellers

[modifica]
# Legislatura Nom Inici mandat Fi mandat Partit polític
Conselleria d'Economia i Hisenda (1978-1981)
1 Preautonomia Javier Aguirre de la Hoz 10 d'abril de 1978 30 de juny de 1979 UCD
2 Preautonomia
Enric Monsonís Domingo 30 de juny de 1979 15 de setembre de 1981 UCD
Conselleria d'Hisenda (1981-1982)
3 Preautonomia
Jorge Navarro Canuto 15 de setembre de 1981 29 de novembre de 1982 UCD
Conselleria d'Economia i Hisenda (1982-2011)
4 Preautonomia, I, II i III
Antoni Birlanga Casanova 29 de novembre de 1982  12 de juliol de 1993 PSPV
5 III
Aurelio Martínez Estévez  12 de juliol de 1993 6 juliol de 1995 PSPV
6 IV
José Luis Olivas Martínez 6 juliol de 1995 23 de juliol de 1999 PP
Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació (2000-2011)
7 V
Vicent Rambla Momplet[29] 23 de juliol de 1999 21 de juny de 2003 PP
8 VI i VII
Gerardo Camps Devesa 21 de juny de 2003 22 de juny de 2011 PP
Dissolta (2011-2015)
9 VIII Conselleria d'Hisenda i Administració Pública (2011-2015)
 José Manuel Vela Bargues 22 de juny de 2011 30 de novembre de 2012 PP
 Juan Carlos Moragues Ferrer 30 de novembre de 2012 30 de juny de 2015 PP
10 VIII Conselleria d'Economia, Indústria i Comerç (2011-2012)
 Enrique Verdeguer Puig 22 de juny de 2011 23 de gener de 2012 Independent
Conselleria d'Economia, Indústria, Comerç i Ocupació (2012-2015)
 Máximo Buch Torralva 23 de gener de 2012 30 de juny de 2015 Independent
Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic (2015-2023)
11 IX i X
Vicent Soler i Marco 30 de juny de 2015 14 de maig de 2022 PSPV
12 X
Arcadi España García 14 de maig de 2022 18 de juliol de 2023 PSPV
Conselleria d'Hisenda, Economia i Administració Pública (2023-2024)
Conselleria d'Hisenda i Economia (2024-2025)
13 XI Ruth Merino Peña 19 de juliol de 2023 4 de desembre de 2025 Independent[30]
Conselleria d'Hisenda, Economia i Administració Pública (2025- )
14 XI
José Antonio Rovira Jover 4 de desembre de 2025 Actualitat PP


Referències

[modifica]
  1. ↑ «DECRET pel que s'elegeixen els Consellers com a titulars de les Conselleries.». Butlletí Oficial del Consell del País Valencià (BOCPV), 19-05-1978.
  2. ↑ «DECRET sobre organització de la Conselleria de Economia i Hisenda.». Butlletí Oficial del Consell del País Valencià (BOCPV), 01-11-1978.
  3. ↑ «EDICTE pel que es publica el cese dels Excms. Srs. Consellers del País Valencià.». Butlletí Oficial del Consell del País Valencià (BOCPV), 30-06-1979.
  4. ↑ «DECRET de 14 de setembre de 1981, pel qual es nomenen Consellers del Consell del País Valencià.». Butlletí Oficial del Consell del País Valencià (BOCPV), 15-09-1981.
  5. ↑ «DECRET de 29 de novembre de 1982, nomenant Conseller d'Hisenda, l'Excm. Sr. D. Antoni Birlanga i Casanova.». Butlletí Oficial del Consell del País Valencià (BOCPV), 01-12-1982.
  6. ↑ «DECRET de 20 de desembre de 1892, d'aprovació de l'estructura orgànica de la Conselleria d'Hisenda de la Generalitat Valenciana.». Butlletí Oficial del Consell del País Valencià (BOCPV), 28-12-1982.
  7. ↑ «DECRET66/1983, de 28 de4 juny, pel qual es nomenen Consellers del Consell de la Generalitat Valenciana». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 28-06-1983.
  8. ↑ «DECRET 114/1983, de 26 de setembre, del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s'aprova l'estructura orgànica de la Conselleria d'Economia i Hisenda de la Generalitat Valenciana.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 06-10-1983.
  9. ↑ «DECRET 14/1993, de 12 de juliol, del President de la Generalitat Valenciana, pel qual és nomenat Conseller l'Hble. Sr. Aurelio Martínez Estevez.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 12-07-1993.
  10. ↑ «DECRET 14/1995, de 6 de juliol, del president de la Generalitat Valenciana, pel qual assigna la titularitat de les conselleries que componen l'administració de la Generalitat Valenciana.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 07-07-1995.
  11. ↑ «Decret 80/1999, de 23 de juliol, del Govern Valencià, pel qual es determina el nombre i la denominació de les conselleries.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 26-07-1999.
  12. ↑ «DECRET 7/2000, de 22 de maig, del president de la Generalitat Valenciana, pel qual assigna a la Presidència i a les conselleries determinades competències.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV).
  13. ↑ «Decret 6/2003, de 21 de juny, del president de la Generalitat, pel qual assigna la titularitat de les conselleries en què s'organitza l'administració de la Generalitat.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 23-06-2003.
  14. ↑ «DECRET 7/2003, de 21 de juny, del president de la Generalitat, pel qual assigna competències a les conselleries.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 23-06-2003.
  15. ↑ Maceda, Víctor; Tena, Violeta «Camps, el Berlusconi valencià». El Temps, 04-11-2008.
  16. ↑ «La Generalitat está 'enganchada' con 118 millones de euros en los eventos deportivos» (en castellà). [Consulta: 1r març 2026].
  17. ↑ «DECRET 5/2011, de 21 de juny, del president de la Generalitat, pel qual es determinen les conselleries en què s'organitza l'administració de la Generalitat.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 22-06-2011.
  18. ↑ «DECRET 6/2011, de 21 de juny de 2011, del president de la Generalitat, pel qual es nomenen consellers, secretària i portaveu del Consell.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 22-06-2011.
  19. ↑ «DECRET18/2012, de 30 de novembre, del president de la Generalitat, pel qual cessa el conseller d'Hisenda i Administració Pública i s'assignen temporalment les funcions i les competències de la dita Conselleria al conseller de Presidència i vicepresident del Consell.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 03-12-2012.
  20. ↑ valencia, juanjo garcía gómez. «Vela facilita a Blasco un informe del interventor para el juez del caso ONG» (en castellà), 21-11-2012. [Consulta: 12 juny 2025].
  21. 1 2 «DECRET 20/2012, de 7 de desembre, del President de la Generalitat, pel qual cessen i es nomenen consellers, secretari i portaveu del Consell.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 10-12-2012.
  22. ↑ «DECRET 8/2015, de 29 de juny, del president de la Generalitat, pel qual nomena vicepresidenta, consellers, secretària i portaveu del Consell.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 30-06-2015.
  23. ↑ «DECRET 103/2015, de 7 de juliol, del Consell, pel qual establix l'estructura orgànica bàsica de la Presidència i de les conselleries de la Generalitat.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 08-07-2015.
  24. ↑ «Ximo Puig anuncia la nova composició del Consell per a enfortir la reactivació i accelerar la transformació d'una 'nova' Comunitat Valenciana». [Consulta: 17 juliol 2022].
  25. ↑ Rodríguez, Elísabeth. «Ruth Merino recibe la cartera de Hacienda: «Trabajaré con consenso y sin sectarismos»» (en castellà), 20-07-2023. [Consulta: 20 agost 2023].
  26. ↑ NTC, À Punt. «El DOGV formalitza els canvis en l'estructura del Consell per la DANA», 22-11-2024. [Consulta: 24 novembre 2024].
  27. ↑ «DECRET 32/2024, de 21 de novembre, de la Presidència de la Generalitat, pel qual es determinen el nombre i la denominació de les conselleries i les seues atribucions.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 22-11-2024.
  28. ↑ «DECRET 17/2025, de 3 de desembre, del President de la Generalitat, pel qual es disposen el cessament i el nomenament de les persones titulars de determinades conselleries de la Generalitat.». Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), 03-12-2025.
  29. ↑ Incorpora les competències d'ocupació el 22 de maig de 2000
  30. ↑ «Merino diu que se sentirà «còmoda» defensant les polítiques de PP i Vox» (en catalan), 20-07-2023. [Consulta: 20 agost 2023].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Conselleria_d%27Hisenda_i_Economia_de_la_Generalitat_Valenciana&oldid=36930287»